Les sospites de corrupció amenacen la reelecció de Ximo Puig

ValènciaDe desvelar la trama de suborns a canvi d'adjudicacions i contractes a l'Ajuntament de València en els anys de govern del Partit Popular a amenaçar el futur electoral dels socialistes. Aquest és el gir que ha fet el cas Assut, que fa dies que monopolitza el debat polític al País Valencià i que ha situat al centre de la trama José María Cataluña, que va ser secretari d'administració i finances del PSPV fins a l'any 2004, però que, segons la Guàrdia Civil, va prolongar la seva influència fins a gairebé l'actualitat.

Les revelacions judicials arriben en molt mal moment per als socialistes valencians i el seu líder, Ximo Puig, que, si no es produeix cap avançament en el calendari, al maig tenen examen a les urnes per intentar revalidar la presidència de la Generalitat, que ostenten gràcies al pacte amb Compromís i Unides Podem. No ho tindran fàcil. Així es desprèn almenys de l'última enquesta del CIS, segons la qual el PSPV es manté com a primera força, però a poca distància del PP, amb una estimació d'entre 32 i 45 escons (per al PP en pronostica entre 31 i 43).

Fins ara, els socialistes havien aconseguit sortir il·lesos de les dues investigacions que han posat en dubte la seva gestió. La primera és la causa –encara oberta– que afecta Francis Puig, germà de Ximo Puig. L'empresari està imputat per un presumpte frau en la concessió d'ajudes dels governs valencià, català i aragonès entre els anys 2015 i 2018. Els tribunals han d'aclarir si Francis Puig va duplicar i inflar factures per justificar el cobrament de les subvencions. El segon cas, i el més espinós, es va iniciar el 2018 davant la sospita que algunes empreses havien assumit els pagaments de serveis electorals al PSPV i al Bloc –principal formació de la coalició Compromís– l'any 2007. Finalment, la investigació es va arxivar el 2019 perquè no es van confirmar les irregularitats.

Ara la justícia ha tornat a posar en dubte el finançament dels socialistes, també durant els anys 2007 i 2008 –una època famèlica per a un PSPV incapaç de fer ombra a l'aleshores totpoderós PP, que copava totes les institucions–. A l'epicentre de la investigació hi ha José María Cataluña i l'empresari Jaime María Febrer, que, segons un informe de la Guàrdia Civil i diversos testimonis, va abonar 615.000 euros (sense incloure-hi l'IVA) a diverses companyies de publicitat i comunicació en nom dels socialistes a canvi que li aplanessin la tramitació de diversos plans urbanístics. Els pagaments haurien permès sufragar tots els elements de màrqueting de la campanya de l'exministra Carmen Alborch –candidata a l'alcaldia de València– i de l'exvicepresidenta de José Luis Rodríguez Zapatero María Teresa Fernández de la Vega. Les comissions abonades també haurien servit per costejar una campanya publicitària de la formació regionalista Unió Valenciana amb l'objectiu de dividir el vot conservador i perjudicar el Partit Popular.

Intermediació amb la Generalitat

Tot i que les presumptes actuacions es van dur a terme el 2007 i 2008, tres i quatre anys després que Cataluña abandonés el càrrec, la investigació ha desvelat que l'exsecretari d'administració i finances hauria continuat exercint d'intermediari entre empresaris i el govern valencià fins a gairebé l'actualitat. En concret, el polític hauria fet gestions amb alts càrrecs de l'actual Consell en favor de constructors com Enrique Ortiz i Enrique Gimeno –condemnat en el cas Gürtel per finançar el PP–. De fet, i segons una informació del diari Las Provincias, el 2016, en una de les seves intermediacions, Cataluña hauria explicat a Gimeno que havia parlat amb Manolo Mata –en una possible referència al fins fa poc portaveu del PSPV a les Corts i ara advocat de Febrer– i "amb el cap", una al·lusió que els grups de l'oposició asseguren que assenyala Ximo Puig. En una altra informació, el mateix periòdic apunta que la trama hauria pagat 2.400 samarretes de la candidatura de Puig a secretari general dels socialistes valencians de l'any 2008, uns comicis que l'aleshores alcalde de Morella (els Ports) i diputat a les Corts va perdre.

La magnitud de la polèmica ha obligat Ximo Puig a pronunciar-se sobre el cas en diverses ocasions. En totes, el líder del PSPV ha defugit qualsevol responsabilitat i ha subratllat que Cataluña va ser apartat del partit al destapar-se el cas. Puig també ha afirmat que en el sumari "no hi ha res que acredite que s'haja produït desviació, ni de poder ni de diners" i ha defensat la necessària relació entre els executius i les grans companyies. "Reunir-se amb un empresari no és un signe de corrupció, sinó atendre les relacions normals entre institucions i empreses", ha assegurat.