Sospites de corrupció, 247 M€ de cost i desgavell urbanístic: l'herència de la F1 a València
L'aposta per un circuit urbà de Madrid compta amb el precedent de l'onerosa experiència a la ciutat del Túria
València"El Gran Premi d'Espanya crearà deu mil llocs de treball directes, més els indirectes”. Aquestes paraules de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en la presentació de la futura cursa de Fórmula 1 de la capital de l'Estat han recordat a molts les promeses d'un altre polític del Partit Popular, el valencià Francisco Camps, que el 2007 afirmava que la construcció i l'explotació del circuit urbà de València donaria feina a moltes persones i, a més, tindria un “cost zero” per a l'administració. Amb els anys, aquell optimisme es va evaporar i el que va quedar van ser les factures milionàries, una forta aroma de malbaratament i algunes sospites de corrupció.
La història del traçat urbà de València va començar l'any 2005 durant una prova del campionat de GP2 que es va celebrar al circuit Ricardo Tormo de Xest (Foia de Bunyol). En aquella cursa van coincidir Francisco Camps i el magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone. D'aquella trobada va nèixer la idea de portar la competició al País Valencià. Hi havia, però, un problema, i és que a l'empresari no li acabava de convèncer el circuit, que considerava més adequat per a les motos. Tots dos van trobar la solució en la creació d'un traçat urbà. La proposta va il·lusionar tant un Camps entestat a impulsar esdeveniments que situessin "a València en el mapa" com l'aleshores alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá. L'organització de la carrera suposava la cirereta del pastís per a una urbs que, ja comptava amb dos grans aparadors, la Copa Amèrica i la visita del papa Benet XVI, i que somiava en convertir-se en una nova Mònaco, capaç d'atreure grans iots per seguir la cursa des del mar. Camps i Barberá van considerar que la proposta encara seria més profitosa si els servia per garantir-se la victòria electoral. I així va succeir després que el 10 de maig del 2007, 17 dies abans de les eleccions autonòmiques i municipals, Ecclestone condicionés l'organització de la competició al triomf dels conservadors. El 27 de maig, el PP revalidava la majoria absoluta a les Corts amb el 53'2% dels vots i a la ciutat amb el 56'6% de les paperetes.
En total, València va acollir cinc grans premis entre els anys 2008 i 2012. Però la cosa no va anar tan bé com els seus impulsors havien pronosticat. El circuit no va despertar grans expectatives entre els aficionats i les graderies no es van acabar d'omplir malgrat que en algunes ocasions les administracions van regalar entrades.
Més enllà de l'interès dels espectadors, el principal problema de la cursa va ser el seu preu, que va quedar molt lluny del "cost zero" promès per Camps. La factura es va elevar fins als 247 milions d'euros, dividits en 66 milions per a la construcció del traçat –en va costar 98, però 32 els han d'abonar els promotors urbanístics del districte del Grau i els Poblats Marítims–, 111 per als cànons de la prova, 44 del deute de l'empresa Valmor, organitzadora de la prova i que va assumir la Generalitat, i 26 més pagats per l'extinta Canal 9 en concepte de drets televisius.
Menys onerosa, però igualment feridora, ha estat l'herència urbanística de part de l'antic circuit, que s'ha traduït en nyaps encara visibles amb barraques, tanques rovellades i carrers tallats. Un desgavell que es podria resoldre durant els pròxims anys en el projecte d'urbanització de la desembocadura de l'antiga llera del riu Túria.
Tampoc ha estat edificant el llegat de 12 anys d'investigacions judicials, finalment arxivades, per presumptes irregularitats en la construcció del circuit i per l'assumpció per part de la Generalitat del deute de 44 milions de l'empresa Valmor, propietat de Bankia, l'empresari i president del Vila-real CF, Fernando Roig, i l'expilot de motociclisme Jorge Martínez Aspar.
Completa el quadre les sospites de corrupció que va deixar la declaració de l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa, que va assegurar que la construcció del traçat va servir per finançar il·legalment la formació. Segons l'exdirigent, dues de les urbanitzadores del circuit, FCC i Hormigones Martínez, van donar fons de forma irregular a la formació. El polític conservador va afirmar que el germà gran de l'exministre Jaime Mayor Oreja, José Mayor Oreja, de FCC, li va entregar personalment “bitllets de 500 euros, per valor de 150.000 euros, per a la Fórmula 1 i per ajudar el partit en les eleccions del 2008”.