Sergi Tarín: "La societat valenciana ja ha oblidat la corrupció del PP"

ValènciaEl periodista Sergi Tarín (València, 1978) ha publicat el llibre La madriguera. La trama de Cooperación del caso Blasco (Alfons el Magnànim, 2023), una obra que és producte de la beca Josep Torrent de la Unió de Periodistes Valencians. La investigació analitza com la conselleria valenciana de Solidaritat i Ciutadania que dirigia Rafael Blasco (PP) entre els anys 2007 i 2011 va desviar fins a cinc milions d'euros de 27 projectes de cooperació. La majoria dels diners es van destinar a la compra de pisos, iots i apartaments de luxe a València i Miami.

La presentació del llibre estava prevista per al setembre. Per què s'ha avançat?

— Perquè en la Institució Alfons el Magnànim [depenent de la Diputació de València] hi havia la sospita que el setembre pogués existir una censura o un segrest de la publicació.

Parla del possible segrest d'un llibre quan fa poc hem conegut el veto a unes revistes o el canvi de nom d'un auditori municipal. ¿Són episodis que es faran habituals?

— Les eleccions autonòmiques van generar un impuls en els partits d'ultradreta, però ara pot produir-se un compàs d'espera [davant la incertesa sobre la constitució d'un nou govern estatal]. Després continuaran.

El seu llibre parla de la corrupció del Partit Popular, formació que ha tornat a guanyar les eleccions al País Valencià. ¿La ciutadania ha oblidat la corrupció del PP? 

— Sí, completament. Però no ara, jo ja ho vaig percebre en el segon judici del cas Blasco, el 2019, durant el qual no hi havia cap interès ciutadà ni en els mitjans. Era un tema amortitzat. [Ho diu també] el poc escàndol que ha aixecat que els grans casos de corrupció del PP s'hagen tancat en fals, amb sentències lowcost, amb conformitats de la Fiscalia i amb penes baixíssimes.

A què atribueix aquest oblit?

— A l'escassa importància que ha tingut per als mitjans en un moment donat i també el poc cas que li han fet els polítics una vegada han arribat als espais de govern. Jo recorde que es parlava de moltes comissions d'investigació, d'obrir els calaixos, de personar-se en denúncies i això no ha estat així. Jo crec que ha estat un error. Perquè l'actitud de la dreta és pertinaç, perquè la gent que està entrant a les institucions és gent que prové d'aquelles velles corrupteles, alguns, antics zaplanistes [com el propi nou cap del Consell, Carlos Mazón].

Vostè denuncia al llibre una justícia “apàtica”. 

— Apàtica sobretot pel tribunal en la segona i tercera peça després d'una instrucció impecable de la magistrada Nieves Molina. Tot va ser devaluat pel comportament del tribunal [presidit pel jutge Antonio Mora Alarcón i amb la presència de la magistrada conservadora PP Esther Rojo Alarcón] que es veia que tenia desinterès.

Qui és Rafael Blasco?

— El polític valencià que més temps ha estat en la cúspide del poder, voltant d'un partit a un altre [del FRAP, al PSPV i després al PP]. Era la veu que mormolava a l'oïda dels presidents [també va ser conseller de Territori i Sanitat]. Una persona molt malalta del poder. Un mercenari que té una tropa [clan familiar que inclou la seva esposa i exdirectora de l'IVAM Consuelo Ciscar] que el segueix i que promet vassallatge a canvi de zones franques de poder dins dels governs. És com una mena de Wagner.

Quants diners va acumular la família?

— S'ha quantificat que van acumular un patrimoni de 267.565 metres quadrats, l'equivalent a 27 camps de futbol, en 51 propietats.

Quants diners s'han tornat ja dels prop de cinc milions desviats del sector de la cooperació?

— Fins a març del 2023, poc més de dos milions.

¿El sector de la cooperació va mostrar-hi alguna connivència?

— Estrictament no, però sí un cert silenci. És un sector molt dependent i alçar la veu pot costar no rebre ajudes. Crec que sí que era conegut que hi havia una sèrie d'entitats que estaven guanyant molts diners. És cert que no va haver-hi una denúncia clara per part de les ONG fins que el cas no esclatà.

¿Les ONG han fet propòsit d'esmena?

— Les ONG reivindiquen este cas com la gran victòria de la societat civil perquè van ser capaços d'organitzar-se i de sostindre una acusació popular durant molt de temps a través de crowdfunding. En un principi, es van mostrar temoroses a perdre subvencions si resultaven crítiques, però després van ser imprescindibles a l'hora de continuar amb la judicialització del cas. Se senten com els grans artífexs d'haver portat a Blasco a la presó.

¿L'acusació popular va rebre pressions durant el judici?

— Les ONG no, però l'advocat de l'acusació popular, Raúl Vidal, sí. Al llibre denuncia telefonades i amenaces i intents de compra de voluntats perquè deixés d'acusar determinades persones.