Per què no serà senador el cap de la llista de Compromís-Podemos però sí la número 2?

ValènciaEls resultats electorals del passat 20 de desembre van confirmar els bons auguris de la direcció de campanya de la candidatura Compromís-Podemos-És el moment. Els integrants dels partits que conformen aquesta coalició electoral confiaven en treure un bon resultat i poder assolir el principal objectiu de poder constituir un grup parlamentari propi al Congrés sumant més de 5 diputats i un 15% dels vots a les tres circumscripcions del País Valencià, però pocs tant en Compromís com en Podem apostaven per arribar a la xifra de 9 escons.

Uns bons resultats que no sols es van aconseguir en l'elecció de diputats sinó que també es van extrapolar en la votació dels representants de la Cambra Alta. A la circumscripció de València, dels quatre senadors en joc, Compromís-Podemos va aconseguir obtenir-ne un –davant els 3 del PP–, deixant al PSPV sense representació; la primera vegada en democràcia que això succeïa.

Així doncs, en la pròxima legislatura Compromís-Podem comptarà amb un senador triat per sufragi (que se sumarà al designat per les Corts Valencianes després de les eleccions del 24 de maig), si bé es dóna la curiosa –i quasi inèdita– circumstància que la persona triada no era qui encapçalava la candidatura al Senat sinó la número 2. Així, no serà el president del Consell Preautonòmic del País Valencià, Josep Lluís Albinyana –qui figurava en el número 1 de la llista com a independent–, qui prendrà possessió del càrrec sinó la candidata Dolors Pérez, que anava de dos.

Aquest fet no té una explicació exacta. El tipus d'elecció dels senadors, amb un votació oberta en què cada elector pot donar suport fins a tres candidats que poden ser inclús de partits diferents, fa que no necessàriament el número 1 d'una llista que obtingui representació hagi de ser, en aquest cas, el senador. És el que li ha passat a Albinyana, que va sumar 353.613 vots davant els 357.435 de Pérez, membre de Compromís.

El fet no ha deixat d'estranyar en el sí de la coalició Compromís-Podemos, si bé no poden donar una explicació concreta a aquest fet. Fonts de la candidatura expliquen que l'ajustat marge de diferència entre un i altre (Pérez va obtenir el 9,1% dels vots i Albinyana el 9%) descarta de front qualsevol tipus d'hipòtesi que pogués fer pensar en un estratègia d'alguna de les faccions de Compromís per beneficiar la seva candidata en detriment d'Albinyana, independent proposat per Podem però que comptava amb més que el vistiplau de la coalició.

Després de quasi dos dies repassant els resultats, fonts de la candidatura al·ludeixen a la discriminació positiva a favor de les dones com el factor que ha fet decantar els resultats cap al costat de Pérez i no d'Albinyana. Segons han explicat aquestes fonts a l'ARA molts dels seus interventors els han explicat que en moltes llistes els electors marcaven només les caselles amb candidates dones, tot i ser de partits distints.

Altra raó que consideren que podia haver influït és el fet que en la papereta amb els senadors, l'equip de campanya va decidir posar al costat de cada candidat el partit al qual pertanyia. Així, mentre junt al nom de Dolors Pérez i Ferran Martínez –número 3 de la llista– posava Compromís i Podemos, respectivament, al costat del de Josep Lluís Albinyana es podia llegir "independent". Aquesta indefinició, creuen, podria haver tingut certa incidència entre aquells que volent votar a Compromís-Podemos podrien no haver entès que Albinyana tot i ser independent –per no pertànyer a cap partit– formava part de la mateixa llista.

Passades les eleccions, alguns membres de la direcció de campanya consideren que hauria estat beneficiós incloure en l'enviament de la propaganda electoral també la papereta del Senat ja amb els seus tres candidats seleccionats per així haver fidelitzat part del vot que sí que han obtingut per al Congrés però que se'ls ha escapat per a la Cambra Alta. Més quan part d'aquesta inversió s'hagués recuperat amb les subvencions que dóna l'Estat per aquesta despesa als partits i grups que obtenen representació parlamentària.