Un sanitari nega l'atenció a una jove perquè parla valencià

ValènciaLa Plataforma per la Llengua al País Valencià ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística en l'àmbit sanitari. En aquesta ocasió es refereix al tracte rebut per una jove a la localitat de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), que al sol·licitar atenció sanitària per a la seva mare, que havia reclamat el servei d'un ambulància, hauria patit coaccions perquè parlés en castellà.

En concret, i segons ha fet públic l'entitat, al mes de juny la mare d’Irene G. va avisar una ambulància del servei d'urgències 112. Un cop el vehicle va arribar, la jove s'hauria acostat als treballadors per informar-los que havien sigut requerits per la seva mare, interpel·lació que, segons la denunciant, va ser contestada amb les següents paraules: "¿Qué dice? Hábleme en castellano". La jove hauria respost defensant el seu dret a utilitzar el valencià, subratllant que el que succeïa no era un problema de comprensió, sinó de menyspreu al valencià. "Si no m'entén, per què em contesta a tot el que li dic? A més, em fa mal el cor i tinc ansietat [com a conseqüència de la tensió de la conversa]", hauria afegit Irene G. Aleshores, i segons la denunciant, el sanitari no hauria ofert cap tipus d’atenció a la jove, tot i que sí a la mare i, a més, hauria cridat "¡Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley!"

Nou cas de "valencianofòbia"

La Plataforma per la Llengua al País Valencià ha denunciat que aquest episodi suposa un nou cas de "valencianofòbia", que se suma al patit ara fa unes setmanes per un pacient a Beniparrell (Horta) a qui haurien negat l'atenció sanitària "perquè parlava valencià". És per això que l'entitat ha tornat a reclamar a la consellera valenciana de Justícia, Interior i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, que ara fa unes setmanes va afirmar que "entre una bona atenció sanitària i exigir el títol de valencià, cal garantir la salut del ciutadà", que lluiti contra els prejudicis lingüístics i exigeixi la competència lingüística de totes les persones que atenen el públic en la sanitat pública. En aquest sentit, l'associació ha defensat que cal organitzar activitats formatives per garantir els drets lingüístics dels valencians, i aquest és "un deure legal que figura en la disposició addicional segona del decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat".

Des de la Plataforma per la Llengua han reclamat a la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques que informi els treballadors sanitaris sobre els drets lingüístics del poble valencià i que elabori un protocol d'actuació a fi d’evitar que aquestes situacions es tornin a repetir. "Cal recordar que l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia del 2006 proclama que els valencians tenen dret a «dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua emprada»" i que l’article sisè afirma que tothom té dret a usar el valencià, que «la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües» i que «ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua», ha destacat l'entitat en un comunicat.

Nova llei de la funció pública

Des de la conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques del govern valencià han destacat que el Consell pretén resoldre aquest tipus de conflictes amb la futura llei de la funció pública, que establirà que els treballadors públics hauran "d'acreditar la competència lingüística en el coneixement del valencià que es determini reglamentàriament", però que ho farà de manera que es respecti "el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents a cada lloc de treball", tal com estableix la doctrina del Tribunal Constitucional en matèria lingüística. En aquest sentit, la norma no fixarà els nivells de coneixements (B1, B2...) que s'exigiran als empleats públics, ja que aquests s'aprovaran per un futur reglament, del qual, a hores d'ara, no es té coneixement.

Pel que fa a l'àmbit sanitari, i tal com han assenyalat des del departament que dirigeix Gabriela Bravo, citant el text de la futura norma, "excepcionalment, i en garantia dels serveis públics, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, l'òrgan competent en matèria de personal de les conselleries corresponents podrà proveir els esmentats llocs de treball amb caràcter no definitiu, mitjançant un informe que ha d'establir la vigència i l'extensió de l'exempció, esmentada”.