De Roig a Goirigolzarri: més d'un miler d'empresaris exigeixen a Madrid el Corredor Mediterrani

"No tenim res a celebrar, perquè no tenim la infraestructura [el Corredor Mediterrani] acabada". Així de contundent s'ha mostrat Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), en l'obertura de l'acte Vull Corredor, que aquest dimecres ha aplegat més de 1.300 empresaris al recinte firal d'Ifema, a Madrid, entre els quals el president de Mercadona, Juan Roig, i el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri: "És una oportunitat per igualar oportunitats. Soc un convençut del Corredor Mediterrani", ha defensat Goirigolzarri.

L'acte d'aquest dimecres ha començat amb retard. "És per fer més real l'espera del corredor", ha ironitzat Boluda. Els empresaris s'han mostrat pessimistes sobre la possibilitat que la infraestructura estigui acabada l'any 2025, tal com es va comprometre ara fa gairebé dos anys l'aleshores secretari d'estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura. De fet, a finals de l'any passat el mateix govern espanyol ja no ho garantia i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, present a l'acte, tampoc s'ha volgut mullar. "L'horitzó del 2025 no es complirà", ha lamentat Boluda aquest dimecres, que ha denunciat un retard acumulat de l'obra de 25 anys i, fruit d'això, unes pèrdues "incalculables".

Els empresaris han denunciat la "bretxa" que significa no tenir enllestit el Corredor Mediterrani. En concret, detallen que les comunitats que conformen l'arc mediterrani concentren el 50% de la població, el 47% del teixit empresarial, el 62% del tràfic de mercaderies portuàries i el 45% del PIB. "No acabar el corredor és el mateix que deixa fora, literalment, mitja Espanya", ha dit Boluda.

Una Espanya circular

En concret, el que es demana és que aquesta infraestructura en forma de passadís paral·lel al Mediterrani permeti, d'una banda, connectar Algesires amb la frontera francesa (uns 1.300 quilòmetres) a través d'ample internacional o europeu (ha de permetre la connexió amb la xarxa europea i disminuir els costos de transbordament de mercaderies a la frontera) i, de l'altra, la construcció de la doble via d'alta velocitat en tot el seu recorregut per separar els trens de passatgers dels de mercaderies, i augmentar així la seva capacitat. Des de fa anys, hi ha unanimitat entre l'empresariat a l'hora d'afirmar que el corredor és clau per millorar la competitivitat de l’eix mediterrani i consagrar una Espanya més enllà de la radial, és a dir, circular. "Connectarà millor els territoris", ha insistit Boluda.

A més, fa temps que els empresaris pressionen el govern espanyol perquè avanci en les obres, i ho fan assegurant que el Corredor Mediterrani augmentaria el PIB de l'Estat un 2,2%, portaria a la creació de 15.000 llocs de treball i permetria duplicar les exportacions. Un missatge que s'ha repetit aquest dimecres i que s'ha dirigit, en especial, a Raquel Sánchez, des del juliol la nova interlocutora com a ministra de Transports. "Espero que [la ministra de Transports] mostri la mateixa predisposició que el seu antecessor [José Luis Ábalos]", ha dit Boluda. De fet, l'empresari valencià s'ha dirigit directament a la titular de Transports: "Vostè és de Gavà, sap de què li parlo. Té una oportunitat: evitar que Espanya perdi el tren del s. XXI", ha dit.

"Espero que almenys la connexió entre Almeria i la frontera francesa sigui una realitat entre el 2025 i el 2026", ha contestat Sánchez, que ha defensat que està "compromesa" amb la infraestructura, malgrat reconèixer "retards que ja no ens podem permetre". A més de la presència del govern espanyol, a l'acte també hi ha assistit el president del País Valencià, Ximo Puig.

Aquest és el cinquè any que el moviment Vull Corredor, impulsat pels empresaris valencians, organitza un acte d'aquestes característiques. Aquest dimecres també han passat per Ifema el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi; el de Foment del Treball, Josep Sánchez i Llibre; i el de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet. "No és un capritx, no ens cansarem de demanar-lo", ha insistit Boluda. Espanya ha de tenir enllestida la infraestructura el 2030.

Retard en les obres

Per aquest 2021 hi ha objectius que s'havien plantejat, però que encara estan pendents de resoldre's. D'una banda, la finalització de les obres del túnel de Castellbisbal. De l'altra, l'adjudicació de les obres per canviar de l'ample ibèric (l'actual) a l'internacional o europeu entre Tarragona i Castelló; els projectes d'obres de Múrcia a Cartagena i d'Almeria a Granada i, finalment, licitar les obres a Totana.

De cara els pròxims anys, els avenços en la infraestructura que, a priori, sí que tenen data de finalització són:

• 2022: entrada en funcionament de la doble via de València a Castelló.
• 2022: inici de les obres del tercer carril de La Encina a Alacant.
• 2022: entrada en funcionament de la primera fase del soterrament de Múrcia.
• 2023: finalització de les obres de València fins a La Encina.
• 2023: finalització de les obres del tercer carril de Castellbisbal a Tarragona (un objectiu que es dubta que s'assoleixi).
• 2023: connexió d'Elx amb l'aeroport d'Alacant.
• 2024: entrada en funcionament de l'ample internacional de Castelló a Tarragona.
• 2024: connexió amb l'estació de la Llagosta.
• 2026: connexió de Múrcia i Almeria a través de l'ample internacional.

Amb tot, encara hi ha promeses damunt la taula que no tenen data de finalització: l'entrada en funcionament de l'estació de la Sagrera o la connexió amb tots els ports, com reclama des de fa temps la Generalitat per a Barcelona i Tarragona. A més, hi ha "punts crítics" que fan perillar els plans d'execució. En el cas català, destaquen la construcció d'ample internacional de Portbou a Figueres, la finalització de les obres entre Castellbisbal i Tarragona o la posada en marxa de l'ample internacional entre Tarragona i Castelló.