Rita Barberá, l'alcaldessa abandonada pel PP a qui ara rendeixen homenatge
La dirigent conservadora serà alcaldessa honorària de València a títol pòstum, tot i que la justícia encara investiga possibles suborns durant els seus anys de gestió
ValènciaRita Barberá (València, 1948-2016) va ser una persona de caràcter fort però, sobretot, d'importants lligams econòmics, alguns encara investigats per la justícia. Orgullosa militant del PP, presumia de ser l'afiliada número 3 de la formació a València, la ciutat que ara que el PP torna a governar l'Ajuntament la nomenarà alcaldessa honorària a títol pòstum. Amb aquest homenatge, els conservadors anhelen tancar la ferida que va obrir el suport dels diputats populars a la petició de les Corts perquè Barberá abandonés el Senat quan era investigada per la justícia el 2016.
Per forjar aquella fermesa, l'exalcaldessa va comptar amb uns pilars sòlids que, des de ben menuda, li van facilitar el camí. D'origen benestant, va disposar de l'ajut de la seva família, especialment del seu pare, José Barberá, un periodista que va dirigir diversos diaris durant el franquisme i que va presidir durant 30 anys l'Associació de la Premsa a València. També de la branca materna, encapçalada pel seu rebesavi, l'empresari català Miquel Nolla Bruixet, que va fer fortuna amb una fàbrica de ceràmica de gran prestigi.
Inicialment, Barberá va seguir els passos del seu pare i va treballar en diversos mitjans de comunicació. Va ser, però, una carrera periodística breu, que va acabar el 1983 quan va ser elegida diputada a les Corts. Només quatre anys després ja encapçalava la candidatura del PP a la Generalitat, en unes eleccions que va perdre davant el socialista Joan Lerma.
Va ser l'any 1991 quan va assolir l'alcaldia de València gràcies a un pacte amb Unió Valenciana. Va encadenar cinc majories absolutes i una segona victòria per la mínima, la del 2015. Durant aquell mandat arribaria el famós discurs del "caloret faller" que va fer caure en picat la seva reputació pública per l'escàs domini del valencià que va exhibir.
També va aconseguir un bon sou, ja que el 2013 va ostentar l'honor de ser el càrrec electe més ben pagat de l'Estat. Aquell camí de roses es va acabar el 2016 quan la justícia la va imputar per un suposat blanqueig de capitals per finançar els actes electorals del PP, una causa que va ser parcialment arxivada el 2021. De fet, la seva darrera aparició pública abans de morir va ser una compareixença com a investigada al Tribunal Suprem.
El seu reconeixement arriba quan encara s'investiga si va rebre regals d'Acciona, empresa que el 2006 també hauria donat 2,5 milions d'euros a canvi d'adjudicacions. D'aquests, 1,7 milions haurien anat a parar a una companyia de José María Corbín, marit de la germana i cap de gabinet de Barberá.