Reclamen una llei d'igualtat lingüística per frenar la reducció del 20% en l'ús del valencià patida des del 1995

ValènciaLes dades no són cap sorpresa i per comprovar que són certes només cal parar l'orella als municipis on el valencià ha estat històricament la llengua predominant. El seu ús s'ha reduït durant els últims anys tot i l'increment de la seva presència al sector educatiu. En concret, ha disminuït un 19,9% entre el 1995 i el 2015, tal com va constatar l'últim informe del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Generalitat Valenciana, un estudi que s'elabora cada cinc anys. Entre els motius de la davallada, segons el cap tècnic i el cap d'àrea del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, Alfons Esteve i Francesc Esteve respectivament, que ahir van presentar el llibre 'Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació', destaquen les polítiques dutes a terme pel Partit Popular durant els anys en què va estar al capdavant del govern valencià, "que van trencar l'evolució positiva que s'havia registrat des de l'any 1989 [el primer en què es va realitzar l'informe],m i la significativa arribada d'immigrants" durant els anys de bonança econòmica.

Les xifres del retrocés en l'ús són contundents: en vint anys –del 1995 al 2015– l'ús del valencià a casa va passar del 50% al 29%, amb els amics del 45% al 24,9%, en botigues del 45,9% al 23,5% i en grans superfícies del 31,4% al 15,2%. En la mateixa línia, del 1992 al 2015 també va minvar el coneixement de la llengua: van passar del 83,2% al 72,4% els ciutadans que l'entenen, i del 61,1% al 50,9% els que la parlen. Per contra, i gràcies a l'augment del valencià en la docència, les persones que reconeixen la seva capacitat per llegir en valencià han passat del 43,6% al 52,9% de la població, i les d'escriure-hi del 15,8% al 34,7%. Aquesta dada positiva també té el seu vessant més fosc, i és que segons Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i "a partir de dades del Sindicat d'Ensenyament del País Valencià", s'ha calculat que "perquè l’alumnat que estudia en valencià passi de l'actual 30% al 50%, si es manté el ritme actual, caldria esperar a l'any 2094".

Per combatre aquesta situació, ACPV va presentar ahir la proposta de creació d'una llei d'igualtat lingüística que superi l'actual llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV), de l'any 1983, i que hauria de tenir com a referents la llei de política lingüística de Catalunya, del 1998, i la llei per a la igualtat de les persones LGTBI del País Valencià, aprovada el novembre passat. "L’objectiu central [de la nova norma] no és permetre l’ús del valencià sinó garantir-lo amb mesures concretes. Només amb una acció decidida per la igualtat lingüística podrem capgirar el desús i la subordinació de la nostra llengua", va defensar Toni Gisbert, secretari general de l'entitat, durant la presentació del document.

Garantir l'atenció en valencià al comerç i les empreses

Entre els preceptes que hauria d'incloure la nova normativa hi ha l'obligatorietat que els treballadors públics entenguin el valencià, coneixement que s'avaluaria de forma pràctica en les proves d'accés a l'administració i no únicament mitjançant l'aportació de títols acreditatius, convertits sovint, segons ACPV, en "un tràmit administratiu que es fa i s’arxiva".

A més, i aquests és un dels elements més nous i actuals de la proposta, també estableix l'exigència que les empreses i comerços que prestin serveis en territori valencià tinguin empleats capaços "d'atendre les persones usuàries que se’ls adrecen en valencià sense fer-los canviar de llengua". Per assolir aquesta fita, preveu multes de fins a 6.000 euros per als establiments que es neguin a adoptar aquestes mesures. A més, si té lloc un assetjament o intimidació per raó de la llengua, una represàlia per haver-se queixat o la reiteració d'una infracció les sancions podrien ascendir fins entre 60.001 i 120.000 euros. "Tan sols hem traslladat les sancions recentment aprovades pel Parlament valencià per garantir la llibertat d'identitat sexual dels ciutadans, un respecte que també s'ha de traslladar a l'àmbit lingüístic", va remarcar Alfons Esteve.

Fi de l'exempció lingüística

De la mateixa manera, el projecte de llei preveu el reconeixement explícit de l'equivalència de les denominacions valencià i català "tal com han reconegut el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, seguint el model dut a terme pels estatuts de la majoria de les universitats valencianes".

Finalment, i en l'àmbit de l'ensenyament, el projecte estableix la supressió de l'anomenada exempció lingüística per a l'alumnat de diverses comarques del sud de la província d'Alacant i de l'interior de la de València, on actualment no s'estudia valencià. En aquestes zones s'hi inclouria progressivament, primer com a assignatura i després com a llengua vehicular.

El secretari general d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, va destacar que el seu model no naix de cap especulació teòrica, sinó que "es basa en l’experiència reeixida a la Universitat de València, que ha aconseguit en només sis cursos passar del 27,4% al 40,2% de docència en valencià".

Esperant la reciprocitat amb TV3

Gisbert va aprofitar la seva compareixença per fer un balanç "agredolç" de la gestió feta pel govern valencià durant els últims quatre anys. Entre els avenços, ACPV celebra que "després de 20 anys s'hagi posat fi a la persecució del valencià, en tots els àmbits", així com que s'hagin iniciat algunes "mesures positives, com ara la llei de plurilingüisme, aprovada per les Corts el febrer del 2018; el decret de la llei d'usos, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials i l'ús habitual dels representants públics".

Pel que fa als "incompliments" del Consell, Gisbert en va citar tres. En primer lloc, l'absència de reciprocitat pel que fa a les emissions de TV3 i À Punt. En segon lloc, la no aprovació del requisit lingüístic en la funció pública i, finalment, que no s'hagi avançat en la col·laboració amb l'Institut Ramon Llull. Tres feines pendents per a la següent legislatura, a les quals Gisbert va afegir la creació d'una conselleria de Cultura.