Desmantellar el projecte Castor costaria més de 260 milions d'euros i cinc anys de treballs
Compromís exigeix al govern espanyol que retiri la instal·lació de seguida i que pagui l'actuació Escal UGS
VinaròsDesmantellar les instal·lacions del projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d'euros i els treballs s'allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat i que està sobre la taula del govern espanyol. El document no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins, sinó que aposta per abandonar-los.
El pla, inèdit fins ara, demostraria que el govern espanyol ha estudiat el possible desmantellament del Castor, tot i que en un estadi encara prematur. De fet, els estudis tècnics que la mateixa ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, va prometre fa 10 mesos per fer-ho possible, teòricament, encara no s'han licitat. Durant els últims mesos, i a preguntes de Compromís, el mateix govern espanyol ha repetit que posar fi a la hibernació i iniciar el desmantellament està en mans del consell de ministres i aquest encara no s'ha pronunciat. També ha negat que estigui estudiant donar un ús alternatiu a les instal·lacions.
L'estimació pressupostària que feia Enagás fa 20 mesos, concretament 259,92 milions d'euros en total, se situa dins de la forquilla entre els 143,1 milions d'euros que Escal UGS –l'empresa controlada per l'ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez– va haver de preveure en el moment d'obtenir la concessió l'any 2008 i els 300 milions que podia acabar costant si hagués consumit el període d'explotació màxim de 50 anys previst.
Segons la llei d'hidrocarburs en vigor, l'empresa concessionària tenia l'obligació prèvia d'aprovar un pla de desmantellament i abandonament de les instal·lacions per executar-lo al final de la seva vida útil partint d'aquesta garantia financera. Escal UGS, però, no va elaborar ni el pla ni va fer efectiva la dotació. A finals del 2014, les instal·lacions van acabar revertint a l'Estat. Malgrat això, en el seu article 29, la mateixa norma recorda que, en cas d'anul·lació o extinció de la concessió i revertides les instal·lacions a l'Estat, l'administració "podrà exigir" al titular el desmantellament. De moment, però, el govern espanyol, immers en una batalla legal pel finançament de la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS i el cost de manteniment a Enagás, encara no ha obert la boca al respecte. L'informe no descarta una desviació del 30%, no inclou el marge de benefici industrial que tindria si executés ella mateixa l'obra. Tampoc s'ha previst el possible aprofitament dels equips o el seu "tractament com a ferralla". Això podria elevar força per sobre dels 260 milions el cost final.
160 milions per a la plataforma marina
El pla no preveu el desmantellament del gasoducte. I és que Enagás considera que retirar aquest element –de 42 quilòmetres en total: 22 quilòmetres submarins i 20 de terrestres– seria "molt costós i tècnicament difícil d'executar", especialment el tram que transcorre pel llit marí, a més de "l'impacte" que generaria. Això porta Enagás a optar per l'"abandonament" de les instal·lacions enterrades i sense servei, també en el tram terrestre on igualment està soterrat, desmantellant només les de superfície. Aquest capítol s'enduria, sumant les diverses partides incloses per als diferents sectors, uns 8,74 milions d'euros.
Durada de 5 anys
L'operació, segons les previsions que apunta el mateix operador en un cronograma, s'allargarien durant cinc anys. Un termini, addueixen, que es pot veure alterat pel retard en la concessió de permisos o les finestres de treball en equip. Des del punt de vista tècnic, un dels capítols més complexos, segons Enagás, seria l'abandonament dels pous, que actualment compten amb taps temporals que han de ser desmuntats i que, de fet, haurien de ser renovats per garantir-ne la seguretat quatre anys després de la seva instal·lació en el procés d'hibernació. La seva retirada, de fet, s'efectuaria abans de mobilitzar els equips per abandonar definitivament el magatzem i s'allargaria sis setmanes.
Estació submarina de monitoratge sísmic
Una de les novetats seria la instal·lació d'una estació submarina de monitoratge sísmic per conèixer a temps real si es produeixen terratrèmols d'una manera "més precisa" que els sismògrafs actuals situats a la costa. Una tecnologia que molts experts, apunten, s'hauria d'haver instal·lat en el moment de construir el Castor. Segons Enagás, caldrà tenir en compte a l'hora de segellar els pous la presència d'asfaltens, el conegut com a 'chapapote' a la canonada de producció, fet que requereix una neteja prèvia a l'abandonament definitiu, tapant amb ciment, dels pous.
Desmantellament imminent pagat íntegrament per la concessionària
Partits polítics com Compromís i entitats socials com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia han exigit al govern espanyol que executi de manera imminent l'obra i en faci pagar el cost íntegre a l'exoncessionària Escal UGS. El portaveu de la formació al Senat, Carles Mulet, ha acusat l'administració estatal de voler perpetuar el negoci d'empreses com Enagás –encarregada d'hibernar i mantenir les instal·lacions– posposant el desmantellament amb el pretext d'un suposat perill sísmic que no s'ha acreditat i a l'espera d'encarregar els estudis necessaris.
