Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: "No es pot dir que la pau lingüística haja arribat al 100%"

ValènciaEl president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, considera que del conflicte lingüístic que ha acompanyat el País Valencià les darreres dècades a l'entorn de la unitat de la llengua "tan sols queden residus". En una entrevista amb l'ACN amb motiu de la seva recent reelecció com a president de la institució, Ferrer ha posat en valor la feina de l'entitat que dirigeix, creada l'any 1998 i constituïda el 2001, i ha indicat que en el preàmbul de la llei de creació de l'AVL s'assenyala que el primer objectiu "és treure el problema de la llengua de la cosa política del dia a dia i dur-lo a un terreny més seré".

Al respecte d'això, Ferrer ha assegurat que si bé "mai es pot dir que la pau és al 100%", sí que ha arribat "en un percentatge molt alt; queden residus, només". En aquest sentit, i sobre els rèdits polítics de negar la unitat de la llengua, Ramon Ferrer ha traslladat la pregunta "a aquells que ho diuen" però ha assegurat a continuació que "sembla que no és massa rendible a la vista dels resultats".

El president de l’AVL considera "un temps totalment perdut" els anys de conflicte per la llengua i ha recordat que ja l'any 2005 l’Acadèmia va fer una declaració institucional en la qual afirmava la pertinença a l'àmbit lingüístic compartit amb el català.

Sobre la proposició no de llei que el PP va presentar la setmana passada a les Corts Valencianes per defensar que el valencià és un idioma distint i autònom de qualsevol altra llengua, i en concret del català, Ferrer ha respost: "Simplement em remet al resultat que va tenir el debat". La PNLL tan sols va comptar amb el suport del grup parlamentari popular.

"L'AVL mai ha d’entrar en política, ni els polítics en la llengua"

En ser preguntat durant l’entrevista sobre si amb aquests posicionaments polítics veu qüestionada l’autoritat lingüística de l’AVL, el president ha indicat que es tracta "d’una qüestió política; ells sabran, si fos una altra acadèmia... però com que és una cosa política, no hi hem d’entrar". A continuació ha advertit que l’AVL "mai ha d’entrar en política però els polítics tampoc no haurien d’entrar en la llengua".

Ara fa tres anys la publicació del 'Diccionari normatiu valencià' xocava amb l’oposició de l’anterior govern de la Generalitat Valenciana. La definició de 'valencià' que feia el diccionari, que admet la pertinença a l’àmbit lingüístic català, va contrariar sectors del PP i va comportar un dictamen del Consell Jurídic Consultiu que advertia que la definició podia contravenir l’estatut valencià.

El president de l’AVL assegura que en aquell moment no va veure qüestionada la seva autoritat: “Els únics que em poden qüestionar l’autoritat són els acadèmics”. Al respecte d'això afegeix que “la prova és que la definició és al diccionari”. Ferrer ha defensat la independència “ara i sempre” de l’AVL, que durant els primers 15 anys de vida ha comptat amb l’elecció dels membres per part de les Corts Valencianes. “Les idees de l’AVL han estat independents fossin o no concordants amb la política que manava en aquell moment o la que mana ara”, ha dit.

L'acord amb la RACV "no comporta cap cessió normativa"

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha signat fa un any un acord amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (que nega la unitat de la llengua i defensa una normativa pròpia) i que va ser considerat pel mateix Ferrer en declaracions d’aquell moment com “el pas de l’home a la lluna”. Per primera vegada aquestes dues institucions signaven protocols de cooperació efectiva i manifestaven la necessitat de superar conflictes.

El president de l’AVL l’ha emmarcat en la voluntat d’entesa per crear un sistema flexible. "Cal que tots en sentim còmodes dintre de la nostra sensibilitat”, ha puntualitzat. En ser preguntat sobre quines cessions ha hagut de fer l’AVL per arribar a aquest acord, el president de la institució normativa de la Generalitat Valenciana ha remarcat que “no es pot fer cap cessió quant a normativa” i que els acords de cooperació es fan en activitats com la declaració de l’escriptor de l’any i altres accions, com l’impuls al Museu de la Paraula.

Col·laboració amb l'IEC

Al llarg de l’entrevista, Ramon Ferrer ha fet balanç dels seus darrers 5 anys de presidència i ha assenyalat que l’AVL ha tancat una etapa d’expansió interna i externa amb l’aprovació del 'Diccionari normatiu valencià' i la 'Gramàtica normativa valenciana', i amb convenis amb universitats i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Sobre la nova etapa que ara inicia, el nou president assenyala que l’encara amb la intenció de bastir ponts de diàleg en la consolidació de les relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans i amb altres entitats culturals de l’àmbit lingüístic, amb una entesa que permeti una normativa respectuosa amb la diversitat.

Al respecte d'això ha explicat que les relacions amb l’IEC es concretaran amb comissions que treballaran de manera conjunta per establir la normalitat en la normativització, en aspectes com la gramàtica i el diccionari. “No té sentit que dues institucions que treballen sobre el mateix tema, la nostra llengua, ho facin d’esquena. Afortunadament això s’està superant, tant per part de l’AVL com per part de l’IEC, les dos estan amb voluntat d’agermanar coses”, ha assegurat.

En aquest sentit, Ramon Ferrer ha explicat que l’AVL està estudiant la supressió d’alguns diacrítics i ha fet algunes passes en aquesta qüestió. Ferrer ha afegit que els accents diacrítics “són una qüestió molt subjectiva”, però ha assegurat que “tampoc no és un gran problema quan el mateix Pompeu Fabra en algun moment va pensar a treure’ls”.

"Si un president parla valencià, la gent aprecia la llengua"

Superat en gran part el conflicte lingüístic, Ramon Ferrer aposta perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ajudi a fomentar l’ús social de la llengua. Ferrer ha dit que no comprèn com la gent de la seva generació parla més el valencià que les generacions actuals sense haver tingut l’oportunitat d’estudiar-lo. “Els mestres han de fer veure als nens l’estima per la llengua”, indica, alhora que reconeix el paper que en el prestigi i en l’ús social de la llengua poden tenir les autoritats. Al respecte d'això afegeix que si un president de la Generalitat Valenciana parla valencià “això la gent ho aprecia; si no, la gent es pregunta per què, si el que més mana no el parla, l’he de parlar jo?” En aquest mateix sentit aposta perquè els docents empentin en l’ús de la llengua.

Sobre el recent decret de plurilingüisme, Ferrer indica que és un pas endavant però el veu “modificable i millorable” perquè l’AVL ha fet alguns projectes al respecte d'això que podrien millorar el plurilingüisme. “En aquests moments no partim en igualtat el valencià i el castellà. La mare vol a tots els fills però dona suport al més feble; aquí la Generalitat hauria d’ajudar més el més desfavorit”, ha defensat.