Rafa Carbonell: "L'equip d'Àgueda Micó ha demostrat en 10 mesos que el seu projecte no passa per enfortir el Bloc"

El candidat a liderar el Bloc explica els seus plans de futur per a un partit que considera que està més feble que mai malgrat haver obtingut els millors resultats electorals de la història

Rafa Carbonell aspira a succeir a Enric Morera en la secretaria general del Bloc.
Salva Almenar
13/05/2016
8 min

ValènciaEl seu treball com a cap de gabinet del conseller d'Economia marca la seua agenda. Atendre els molts fronts oberts que té el departament que dirigeix el conseller Rafa Climent ocupa bona part del temps de la vida actual d'aquest alcoià que el juliol de 2013 va decidir deixar la vicealcaldia del seu poble per tornar a donar classes al seu institut. Dos anys després, quan amb el canvi de govern a la Generalitat Valenciana el seu company de partit i amic Climent accedeix a la conselleria d'Economia, Carbonell accepta l'oferiment de ser el seu cap de gabinet, tornant a la primera línia política. Ara, Rafa Carbonell (Alcoi, 1974) ha decidit fer un pas endavant i intentar amb la seua candidatura 'Fent Bloc millorem Compromís' guanyar-se la confiança de la militància del seu partit per convertir-se els pròxims dies 21 i 22 de maig en el futur secretari nacional del Bloc.

Quins són els eixos del teu projecte per al Bloc?

El nostre projecte naix en observar una gran contradicció com és que els millors resultats del valencianisme polític de la història d'aquest país no reflecteixen la vertadera situació interna del Bloc. De manera que una de les grans raons per presentar-nos és la voluntat de revertir la situació interna, orgànica i estructural que travessa el partit, amb la intenció de fer un Bloc fort, doncs entenem que eixa és l'única manera de millorar Compromís i, a més, de consolidar eixos magnífics resultats electorals que hem obtingut darrerament.

Entenem que un Bloc fort és un partit que respecte al màxim la democràcia interna i un Bloc que marque nítidament el seu caràcter valencianista. Parlem d'un Bloc auster que utilitze els recursos de manera molt més eficient, que siga un Bloc potent que s'arrele arreu el país i que entre en comarques castellanoparlants on fins ara no hem estat mai... No és qüestió de parlar de recuperar essències, però sobretot cal potenciar el discurs valencianista que dóna raó de ser al nostre partit.

Què diferencia la teua candidatura de la d'Àgueda Micó?

Si parlem d'ideologia, pense que no hi ha diferències apreciables més enllà d'alguns matisos. Però sí que trobe grans diferències quan parlem de projecte i sobretot quan parlem d'estratègia i de formes, perquè per a mi no val tot. I és que estem comprovant una sèrie de formes de fer les coses que estan erosionant moltíssim la credibilitat de la democràcia interna del nostre partit. Per exemple, promoure una consulta a la militància i que el 74% desaprove una candidatura per al 20-D únicament amb Podem i que després la direcció no atenga a eixe manament no ajuda a què la democràcia interna del nostre partit gaudisca de bona salut. Tampoc no ajuda que s'estiga negant la possibilitat del vot universal en el congrés quan s'ha utilitzat en processos com les primàries, Aquestes formes i actituds ens distancien cada vegada més perquè, repetisc, per nosaltres no val tot.

Quan parlem de projecte crec que només cal fixar-nos en els fets i veure com el de l'altra candidatura no passa per enfortir el Bloc. Malgrat les paraules, els fets expliquen quin és el projecte d'Àgueda Micó, que porta actuant com a secretària general de facto des de fa 10 mesos perquè Enric Morera s'ha de preocupar de ser la segona màxima autoritat del país. Així, tot i que diguen que el seu projecte de futur és fer un Bloc fort, durant aquest temps hem vist com el Bloc no s'està enfortint. Com a exemple simbòlic, ni la seu del partit està operativa; ara tota la maquinària i l'aparell del partit ha passat a la seu de Compromís.

I per últim, quan parlem d'estratègia, l'altra candidatura no està treballant en base al Compromís que existeix actualment sinó al d'un Compromís de fantasia. A tots ens agradaria que Compromís fos un partit únic però és que eixa no és una realitat, sinó que és una unió temporal d'interessos. I això els nostres socis d'Iniciativa ho han comprès perfectament, enfortint la seua estructura.

Hi ha actius del partit com Joan Baldoví o el mateix Enric Morera que advoquen per una candidatura única. A una setmana del congrés, ¿és una possibilitat real el consens?

Sempre he cregut que era possible però la veritat és que vam perdre una oportunitat d'or en no ajornar el congrés fins després d'eleccions. No sols perquè haguérem complit la nostra pròpia legalitat i perquè haguérem evitat visibilitzar lluites internes a portes de la campanya electoral, sinó perquè l'ajornament haguera permès treballar en fer un congrés unitari. De part de l'altra candidatura l'única proposta seriosa de consens que m'ha traslladat Àgueda Micó ha sigut "Rafa, per favor, no et presentes i vine en la meua candidatura". Jo entenc que això és de tot menys consens...

També m'he trobat quan he buscat el consens molts 'no'. Per exemple quan proposàvem una comissió organitzadora del congrés (COC) de consens, perquè en aquest òrgan ens trobem ni més ni menys que quatre persones que formen part de l'executiva si guanya Àgueda. No es pot ser jutge i part, ni formar part d'una candidatura i organitzar el congrés.

Però gent propera a vostè també forma part de la COC.

Sí però la majoria de la COC no és gent neutral, és de l'entorn d'Àgueda. Quan parle de consens en la COC jo entenc que hauríem d'haver buscat gen que no estiguera en cap candidatura ni tan identificada, o com a mínim que hagueren hagut tants d'ella com meus... També va passar en els equips de les ponències del congrés, que també són majoritàriament de l'entorn d'Àgueda.

Tornant al consens, ¿heu fet passos per arribar a un acord?

Sí, però sense resultat. De fet crec que l'última de les possibilitats reals d'haver encarat probablement el congrés d'una altra manera va ser el divendres passat quan estàvem convocats per Joan Baldoví a un dinar amb ell tots dos, però Àgueda va decidir a última hora no anar.

Llavors cal descartar tota possibilitat de consens?

No, jo no ho descarte. A nosaltres sempre ens trobaran en les propostes per fer un Bloc fort. Però si de veritat volem buscar el consens parlem de projectes i d'estratègies, no de persones i de Rafa i Àgueda.

Però que seria necessari perquè poguera arribar a un acord amb Àgueda Micó?

Ella sap, perquè així li ho he dit, que no és qüestió de personalismes i que el meu equip té intenció fins al final d'arribar a consensos. Però amb fets. Precisament jo li vaig proposar a Àgueda que si considerava que ni ella ni jo érem persones de consens, que ens retiràrem els dos i buscàrem a una persona de consens si pensava que això era el problema, una proposta que ella va rebutjar.

Parlem de després del congrés. ¿Què farà tant si guanya com si perd?

És més important el 23 que el 21 i 22 de maig. Al dia següent del congrés el més important és treballar pel consens, estiguem en una candidatura o en una altra, tinguem una sensació guanyadora o no. El futur real del Bloc comença el dia 23 i jo estaré eixe dia com sempre fidel al meu partit. Si em toca tenir la responsabilitat de ser el secretari nacional el meu objectiu número 1 serà precisament allò que estic predicant ara: apostar pel consens i enfortir el Bloc. Una vegada passe el congrés m'oblidaré de qui estava en cada candidatura. Per contra, si no sóc el secretari nacional estaré a disposició de la militància i de la persona que ho siga per remar en la direcció que a tots ens beneficie.

Rafa Carbonell considera que consultar a la militància i respectar la democràcia interna han de ser pilars fonamentals del futur Bloc.

En el plànol orgànic, ¿quin paper creu que ha de jugar el Bloc dins de Compromís?

Crec que hem de prendre la iniciativa per proposar als nostres socis canviar la manera de negociar que tenim al si de la coalició, fins i tot canviant les cares dels interlocutors. Però torne a insistir que per a això necessitem un Bloc fort perquè amb un partit feble això no ho aconseguirem. A més, pense que el Bloc pot jugar un paper cohesionador dins la coalició i que han de ser prioritats del Bloc propiciar conductes més democràtiques en el Consell General de Compromís i aconseguir que els adherits tinguen veu i representació en la coalició.

Ha estat molt crític amb l'actual direcció i les seues decisions polítiques. No ha pensat mai en dimitir de l'executiva?

Sí, i té data eixe moment. Va ser el 2013. En aquell moment ja no m'agradaven les coses com s'estaven fent, i vull recordar que a Àgueda Micó tampoc. Eixe any abans d'estiu li vaig dir a Enric Morera que després de quatre anys –formava part de l'executiva des de 2009– fent 200 quilòmetres vàries vegades a la setmana venint a València i veient que l'executiva no funcionava com jo creia que tocava, li vaig plantejar la meua dimissió. Morera em va demanar per favor que no ho fera ni que fóra per una qüestió personal i li vaig dir que no ho faria per lleialtat a ell i a la secretaria general. Tanmateix, sí que vaig deixar de ser el responsable de l'àrea institucional i municipal passant a una segona o tercera fila sent únicament un vocal d'eixa àrea. La meua voluntat de dimitir la coneix l'executiva nacional des de 2013 però per lleialtat a Morera em vaig quedar amb una veu crítica dins l'executiva. Imaginat si he sigut lleial que quan altres companys i companyes han dimitit jo m'he quedat en la direcció justament per demostrar que era possible fer les coses junts, però la veritat és que m'he trobat eixos 'no' dels que parlàvem abans.

Creu que va ser una decisió encertada que alguns companys dimitiren el dia de la presentació de la candidatura de Joan Baldoví?

Pense que ells tenien la decisió presa molt abans. Jo fa temps que crec que en política les casualitats no existeixen i a mi em fa la impressió que algú va voler fer coincidir aquests dos fets perquè la convocatòria d'eixa roda de premsa va ser molt abans. De tota manera li ho hauríem de preguntar a ells, tot i que una bona mostra de la meua opinió és que jo no vaig dimitir. Amb tot, puc estar més o menys d'acord, però entenc que ells cregueren tindre motius suficients per dimitir.

Avui coneixerem el pacte per a les eleccions del 26 de juny. Pensant en què finalment la candidatura la integren Compromís, Podem i Esquerra Unida, ¿com valora l'acord?

És una llàstima que no s'hagen obert més possibilitats. Per què no s'ha convidat formalment a Esquerra Republicana del País Valencià? O alguna força més estrictament valencianista? O per què no ha anat en la línia d'eixa proposta que anunciava Enric Morera de candidatura àmplia d'obediència valencianista? Jo pense que en l'acord falten alguns sectors representats. Però sobretot trobe a faltar una voluntat real d'esmenar els errors que es van fer el 20 de desembre. A què espera el meu partit a fer una consulta a les seues bases? Demà [per hui] se signa l'acord i encara no s'ha consultat a la militància! Però per què no preguntes? A què tens port? Si ho estan fent tots! I nosaltres per què no si diguem tant que ens creguem la participació i la democràcia interna?

El pacte, si bé a posteriori, però haurà de ser validat per la militància. Creu que obtindrà e suport dels afiliats?

Sí però és que això és pervers perquè entrarà en joc el missatge de la por. En les eleccions del 20 de desembre va funcionar molt bé. Als militants se'ls va dir que el pacte ja estava tancat i que si deien que no a l'acord hauríem de concórrer a les eleccions sols com a Bloc i que es trencaria el pacte de govern, acords als ajuntaments, que tornaríem a ser els del 3 per cent de vots... Em sembla un argument fal·laç i que no toca utilitzar. Les coses es fan abans, fent la pedagogia que calga defensant eixe pacte perquè la militància et done l'aval i estigues legitimat per negociar.

stats