La nova Radiotelevisió Valenciana tindrà un consell ciutadà i un consell d'informatius per evitar la manipulació

ValènciaLa nova Radiotelevisió Valenciana (RTVV), que passarà a anomenar-se Corporació valenciana de mitjans de comunicació, serà dirigida per un Consell rector, el president del qual es triarà per convocatòria pública, i comptarà amb un Consell de la Ciutadania i un Consell d'Informatius. Així mateix, s'establiran per llei mecanismes de control per evitar l'endeutament i per garantir la independència i pluralitat.

Així figura en la proposta per a l'elaboració d'una proposició de llei del servei públic audiovisual que aquest dilluns s'ha aprovat en les Corts Valencianes amb l'abstenció de Ciutadans, el vot en contra del PP i els vots favorables del PSPV, Compromís i Podem.

El text ha incorporat dues lleus modificacions respecte a l'esborrany inicial ja que introdueix l'autorització al govern perquè puguin dur a terme la transferències de crèdits necessàries i el mecanisme de borses de treball com a procediment per a la contractació de personal temporal, encara que aquesta es prevegi com "una excepció".

Per la seva banda, en la contractació de personal fix tindrà especialment consideració "l'experiència acumulada pels qui haguessin prestat serveis" –en una clara al·lusió als extreballadors– i el fet que, al seu moment, ja haguessin superat proves selectives d'accés, mitjançant el reconeixement d'una valoració a tals circumstàncies.

El portaveu de Podem, Antonio Montiel, ha destacat que aquesta proposta, a la qual s'ha arribat "en un temps rècord", després de cinc sessions de treball, suposa "una fita històrica" perquè "trenca amb una anomalia democràtica". Per això, ha lamentat "l'última ruptura al diàleg" amb els vots particulars de C'S i PP i ha convidat al fet que aquesta proposició de llei es present de "forma immediata".

Sobre aquest tema, la diputada socialista Rosa María Cervera ha coincidit que encara que es tracta "sens dubte d'un text millorable, es tracta de la llei de mitjans més moderna" ja que assegura "un projecte enormement participatiu amb el Consell de Ciutadania i un altre d'Informatius com a garant de la transparència i objectivitat per fugir de la manipulació anterior".

"Volem que sigui la tele i la ràdio dels valencians i que expliqui el que passa aquí i en la nostra llengua", ha ressaltat Cervera. Així mateix, ha recalcat "el nombrosos mecanismes de control" amb la introducció a més "majories super reforçades" perquè "ningú tingui la temptació de creure que la tele li pertany perquè pertany al poble valencià".

De la mateixa manera, el diputat Fran Ferri, de Compromís, que ha destacat que s'ha aconseguit introduir millores com "la igualtat de gènere", ha dit que la nova llei permetrà "obrir una televisió capaç de generar un espai audiovisual en la nostra llengua, que serveixi d'element vertebrador de la nostra societat". A més, ha destacat que "camina cap a uns òrgans de govern independents, garanteix una pluralitat, i premia una bona gestió per evitar que s'arribi als 1.200 milions de deute acumulades" de l'anterior ens.

Per contra, Antonio Subiela, de C's, ha justificat la seva abstenció, a pesar que coincideixen en "la majoria", pels drets donats als extreballadors. Així, ha criticat que s'obri una nova televisió "important els problemes de l'anterior perquè per això es reobre l'anterior". Subiela ha destacat que per a C's extreballadors són "tots" pel que els barems de valoració de l'experiència "no pot excloure a ningú". "Per a nosaltres és suficientment important com per no poder donar suport de manera clara i directa però tendim la mà per poder-nos sumar", ha assenyalat.

Finalment, el diputat del PP Jorge Bellver ha lamentat que per a aquesta norma no s'utilitzés de base la llei de 2012 –abans del tancament– ja que tenia "un disseny més oportú per a la participació i transparència". "Tinc la sensació de què estem fent la mateixa tele que es va dissenyar el 2012 però amb menys treballadors", ha apuntat. A més, ha criticat que les majories "super reforçades" en primer volta, en limitar-se a absolutes en segona, l'única cosa que aconseguiran és "trigar una votació més per aprovar alguna cosa".

Dictamen de la comissió

Segons el text aprovat avui, l'administració i govern de la Corporació correspondrà al Consell Rector, que estarà format per 10 membres triats durant sis anys entre persones que hauran de comptar amb "qualificació, experiència, coneixements i mèrits professionals". Cinc d'ells seran triats per les Corts, un pel Consell de la Ciutadania, dues pel Consell Audiovisual, un pels treballadors i el president, que serà triat a través d'un concurs públic.

Tots els membres del Consell Rector cessaran si la liquidació del pressupost anual determina un dèficit del resultat pressupostat amb una desviació igual o superior al 10%, o una disminució de més del 25% dels ingressos propis previstos excepte causa justificada.

A més, es constitueix un Consell de la Ciutadania, òrgan assessor en matèria de programació i de continguts, integrat per 13 membres, seleccionats en un procés públic i obert entre persones amb la condició política de valencianes i majors de 16 anys i no poden tenir càrrec de representació política ni sindical. Per la seva banda, el Consell d'Informatius és l'òrgan intern de participació dels professionals per vetllar per la seva independència, objectivitat i veracitat dels continguts informatius difosos.

La direcció executiva de la Societat Anònima de Mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana i de les altres societats dependents de la Corporació, correspon a la direcció general. La proposta de la direcció general correspon al Consell Rector, que convocarà el corresponent concurs públic perquè presentin la seva candidatura.

Programació de la tele

La programació i producció de la Corporació hauran de "contribuir activament a la normalització de la llengua i cultures pròpies de la Comunitat i a la seva vertebració territorial". Les informacions s'elaboraran amb "absoluta independència i transparència sense poder rebre instruccions ni directrius" i hauran de donar cabuda "a totes les opcions i opinions" i la corporació "haurà d'utilitzar al màxim els seus recursos propis encara que propiciarà convenis específics".

La programació es dividirà entre una oferta generalista amb continguts destinats a la informació, formació i entreteniment i una oferta de contingut més tematitzats, en la qual es donarà cobertura informativa i d'actualitat dels diferents territoris i comarques, així com informació nacional i internacional, i en la qual també s'ofereixin continguts culturals i socials. A més, hi haurà una oferta dedicada al públic infantil.

El finançament serà mixt i es materialitza en una compensació per la prestació de servei públic; els ingressos derivats de la comercialització de publicitat i els derivats d'altres activitats comercials i mercantils, així com unes altres que puguin acordar-se en un futur com a percentatges procedents de quotes que es podran aplicar a la radiotelevisió comercial i de pagament.

La Corporació només podrà recórrer al endeutament per al finançament de les seves inversions en immobilitzat material i immaterial i per atendre desfasaments temporals de tresoreria i els límits per a cada exercici quedaran fixats en el contracte programa.

Paper dels extreballadors

Per a la provisió definitiva de llocs de treball la definició dels quals i funcions coincideixin amb altres anàlegs que haguessin existit en RTVV SAU, o en les entitats o empreses que van precedir a la seva constitució, s'haurà de "tenir especialment consideració l'experiència acumulada pels qui haguessin prestat serveis en aquelles i el fet que, al seu moment, ja haguessin superat proves selectives d'accés, mitjançant el reconeixement d'una valoració a tals circumstàncies, sense perjudici de la possibilitat d'exoneració d'alguns dels exercicis que integrin els processos previstos en l'article 43.5 de la present llei".