À Punt sobreviu al primer intent "de control" del PP i Vox
El govern valencià rectifica i no modificarà les majories per a l'elecció dels òrgans de direcció ni reduirà el pressupost
ValènciaPrimera pilota de partit salvada, però es manté el perill i encara queda molt joc per disputar. Aquesta és la sensació que ha deixat la reculada del Partit Popular i Vox, que han renunciat a implementar les mesures que havien anunciat per modificar les majories per a l'elecció dels òrgans de direcció d'À Punt i per reduir el pressupost de la cadena. Les iniciatives havien despertat la por de molts ciutadans i professionals a repetir la traumàtica i estigmatitzadora experiència de Canal 9.
La marxa enrere del Consell la va anunciar dijous passat el mateix president valencià, Carlos Mazón, que va aprofitar una resposta parlamentària al portaveu de Compromís, Joan Baldoví, per afirmar que si al líder taronja les esmenes incloses en la llei d'acompanyament dels comptes de la Generalitat per al 2024 referents a l'emissora li semblaven l'"assalt polític" d'À Punt i un inici del "control" del canal, populars i ultres les retiraven.
En concret, el que no s'aprovarà serà la modificació dels vots necessaris per triar els cinc membres del consell rector d'À Punt que designen les Corts i que populars i Vox pretenien que poguessin ser escollits amb una majoria absoluta i no amb la majoria reforçada de tres cinquens (60 diputats) com passa a hores d'ara. Amb l'actual composició del Parlament, el requisit obliga els grups que sustenten el Consell a consensuar el llistat de noms amb l'oposició. A més, tampoc es canviarà el suport exigit per aprovar el mandat marc, que fixa els objectius generals de la cadena, i que continuarà sent de tres cinquens.
Una altra mesura que el PP i Vox han deixat al calaix, potser per al futur, és la modificació del nombre de membres del conseller rector, que no passaran de 10 a 11. Populars i ultres pretenien introduir un conseller en representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), un organisme en el qual les dues formacions tenen majoria. A més, aquest ens tampoc podrà proposar un representant en el consell de la ciutadania –l'ens assessor en matèria de programació i de continguts.
En la seva intervenció a les Corts, Carlos Mazón va defensar que a ell li semblava "una bona idea" que els municipis, a través de la FVMP, estiguessin representats en el consell rector de l'emissora, però que si Baldoví ho considerava "un atac i un control" a la independència de la radiotelevisió pública, populars i Vox retiraven la proposta.
Pel que fa a l'àmbit pressupostari, tampoc es modificarà el finançament que la llei de creació del canal estableix per a la cadena i que a hores d'ara ha de ser d'entre el 0,3% i el 0,6% dels comptes autonòmics. El PP i Vox desitjaven que el 0,3% passés de mínim a màxim.
Finalment, À Punt no haurà d'assumir l'increment de l'IVA que suposa la decisió del 2021 de l'Agència Tributària, que va establir que els mitjans de comunicació públics ja no tenen dret a deduir-se la totalitat de l'impost. L'emissora podria haver de fer front als 24,8 milions que la Hisenda espanyola li reclama pels exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019. La mesura va ser recorreguda per la Radiotelevisió Valenciana i les altres cadenes públiques i està a l'espera d'una sentència. En cas d'una resolució negativa, ara qui assumirà el pagament serà la Generalitat i no el canal.
Per què el PP i Vox han canviat d'opinió?
L'inesperat gir de guió del PP i Vox ha sorprès formacions polítiques i sindicats al País Valencià. Primer, perquè suposa un canvi d'opinió en poc menys d'unes setmanes i, segon, perquè inclou el vistiplau del partit ultra, que ha reclamat el tancament d'À Punt en nombroses ocasions. En aquesta estranyesa també influeix el record de la gestió del Partit Popular de Canal 9, que va desembocar en el tancament de la cadena ara fa just una dècada.
Segons el PP, la rectificació evidencia la seva voluntat d'arribar a acords amb el PSPV i Compromís. De fet, fa setmanes que els conservadors intenten negociar una agenda compartida de reivindicacions amb l'oposició, una estratègia que els canvis a À Punt no haurien afavorit.
L'explicació dels populars no convenç el president del comitè d'empresa d'À Punt, Toni Villarreal, que creu que el pas enrere en l'IVA està relacionat amb la pressió rebuda pel Consell durant les últimes setmanes i amb la convocatòria de fins a dues concentracions per oposar-se als canvis impulsats pel PP i Vox. "Potser han sentit les queixes rebudes des de la mateixa empresa i des del sector audiovisual", detalla. Sobre l'anul·lació de la modificació de les majories per a l'elecció dels òrgans de direcció, Villarreal apunta a una possible estratègia dilatòria i no a una renúncia de la mesura. "Van dir que volien reformar la llei de creació més a fons. Potser han decidit deixar aquest tipus de modificacions per a aquest moment", apunta el dirigent sindical.
Sigui com sigui, la indefinició del Partit Popular i Vox, que més de sis mesos després de guanyar les eleccions encara no han explicat si prendran alguna mesura sobre l'emissora, només aporta més incertesa a una cadena amb audiències molt baixes –va tancar el novembre amb una quota mitjana del 2,5%–, amb una plantilla que no supera els 450 empleats i de caràcter temporal –al no haver-se celebrat encara el procés selectiu que l'ha d'estabilitzar–, i amb un pressupost de 69 milions que, segons el comitè d'empresa, és el més baix de l'Estat si tenim compte la xifra d'habitants.