La proximitat al port i a Catalunya, la clau de la tria de la dessalinitzadora de Sagunt
La instal·lació valenciana permetrà transportar 20.000 m³ d'aigua al dia a Barcelona
ValènciaGairebé set hectòmetres cúbics a l'any. És la quantitat d'aigua que la planta dessalinitzadora de Sagunt podrà aportar a Catalunya si la sequera persisteix i la demanda d'aigua al País Valencià no s'incrementa. Així ho va avançar dissabte el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que, a través de l'empresa pública Agua de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed), és el propietari d'aquesta instal·lació inaugurada el 2018.
Actualment, la planta dona servei a més de 120.000 usuaris de la comarca del Camp de Morvedre amb una aportació de 0'16 hm³ –segons dades del 2022–. Ho fa produint el 10% de la seva capacitat. Si es posés en ple funcionament, podria elevar aquesta xifra fins als 23.310 metres cúbics diaris (8 hm³ a l'any). Una quantitat suficient per abastir una població de 250.000 habitants.
Segons ha explicat la directora de la planta, Mariola Durà, la dessalinitzadora de Sagunt compta amb l'avantatge que és "molt accessible" al port de la ciutat i que, a més, Sagunt "no està lluny" de Catalunya. En aquest sentit, ha recordat que a l'Estat i al País Valencià hi ha instal·lacions més grans, però que es troben a més distància o tenen un accés portuari més complex.
Tot no són, però, avantatges, ja que la canalització que connecta la planta valenciana amb el port de Sagunt només permet enviar 7.500 m³ al dia, per la qual cosa en faltarien 12.500 més per arribar als 20.000 que es pretenen transportar a Catalunya. “El ramal que va al port és el més menut. Si es vol traure més volum al dia hauríem d'usar una altra connexió”, ha explicat Durà durant una visita dels mitjans de comunicació a les instal·lacions. En la trobada, també ha destacat que la dessalinitzadora haurà d'augmentar la seva plantilla que en aquest moment formen dotze empleats.
La directora ha detallat que la instal·lació necessitarà dotze hores per filtrar l'aigua que s'enviarà a Barcelona. En aquest sentit, ha explicat que la planta valenciana converteix l’aigua salada en dolça amb un procés de filtratge i osmosi inversa en una operació que suposa una despesa d’uns setanta o vuitanta cèntims el m³. Es tracta d'un cost que l'assumirà Acuamed, tal com va explicar la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
Un cop l'aigua estigui a punt, serà traslladada en dos vaixells fins al port de la capital catalana on s'haurà de desembarcar amb un tub d'Aigües de Barcelona. El preu del transport i de la integració en la xarxa barcelonina l'assumirà la Generalitat de Catalunya.
El debat sobre el cost de l'operació ha estat aprofitat per l'Ajuntament de Sagunt per reclamar la resolució del conflicte jurídic que manté amb Acuamed per determinar quina institució ha d'assumir el rebut de la construcció de la infraestructura. L'alcalde Dario Moreno demana que es reformuli el conveni que inicialment atribuïa al consistori el pagament del 50% de l'obra –37,3 milions més 13,2 milions aportats per la Unió Europea–. El dirigent socialista ha defensat que el debat d'aquests dies els "dona la raó" perquè demostra que no es tracta d'una instal·lació municipal, sinó una infraestructura "essencial i estratègica a nivell de conca i nacional".
A més de la de Sagunt, al País Valencià hi ha quatre dessalinitzadores propietat d'Acuamed com són la d'Orpesa que, segons dades publicades pel diari Levante, el 2022 va produir 4'56 hm³, quan la seva capacitat és de 21,5 hm³; la de Moncofa, que va filtrar 0,22 hm³ quan pot dessalinitzar 10,9 hm³; la de Mutxamel, amb 6,91 hm³, quan pot produir 88 hm³; i la de Torrevella, que és una de les més grans d'Europa, i que és capaç de filtrar 80 hm³, ampliable a més de 120, i que va aportar 36,4 hm³. En total, al País Valencià el 2022 –l'últim any amb un balanç tancat publicat– es van dessalinitzar 48,19 hm³ de 128,4 hm³.
El País Valencià també pateix la sequera
Tot i que en un menor grau que a Catalunya, al País Valencià també pateixen la sequera conques com la del Segura, amb uns embassaments al 18% i 206 hm³ d'aigua embassada, circumstància que la situa a les portes de declarar la situació de sequera permanent amb un augment de les restriccions per al regadiu tradicional del 30% al 50%. També es troben en una situació delicada la comarca de la Marina Alta, on a la tardor es va declarar la prealerta per sequera, i les comarques de la demarcació Sénia-Maestrat, atès que el pantà d'Ulldecona només acumula 1 hm³, xifra que suposa el 9% de la seva capacitat.
