PP i Vox veten una pregunta parlamentària perquè utilitza la denominació 'País Valencià'

ValènciaPartit Popular i Vox continuen fent passos per imposar el seu biaix ideològic i han rebutjat respondre a una pregunta formulada pel diputat de Compromís Jesús Pla sobre el destí de fons de cooperació autonòmics, adduint que la redacció de la qüestió inclou el nom País Valencià. "Cal indicar que no existeixen criteris de distribució d'un [sic] Fons de Cooperació Municipal per a municipis del País Valencià, perquè esta denominació no està prevista en el text articulat de l'Estatut d'Autonomia", ha estat la resposta del departament de Presidència de la Generalitat que ha avançat el setmanari El Temps i a la qual també ha tingut accés l'ARA.

Destaca el fet que la negativa a respondre prové del secretari autonòmic de Relacions Institucionals i Transparència, Santiago Lumbreras, dirigent del PP i una de les persones més pròximes al president valencià, Carlos Mazón. La dada exemplifica que, en aquest àmbit, populars i ultres van de bracet. També cal destacar que Lumbreras és un càrrec especialment polèmic, atès que l'any 1996, quan era director d'informatius de Ràdio 9–l'antiga emissora pública–, junt amb el cap d'explotació de la cadena, José Ramón Varó, va encomanar la confecció d'unes llistes negres de treballadors desafectes al PP. El document, que finalment no es va elaborar, hauria d'haver servit per decidir qui podia continuar a la plantilla i qui no. L'encàrrec no es va materialitzar perquè qui el va rebre, el cap de programes, Pasqual Martorell, el va denunciar al director de la ràdio, Francisco Mora, a qui també li va semblar un escàndol. L'episodi es va tancar amb la compareixença de Mora a les Corts Valencianes per explicar el cas, però amb la continuïtat de Lumbreras i Varó, que, això sí, mesos després van abandonar l'emissora. Segons recull el periodista Francesc Arabí al llibre Ciudadano Zaplana, l'ara secretari autonòmic va considerar la polèmica un simple "malentès".

La negativa a respondre de Lumbreras suposa una fita inèdita fins ara. L'únic precedent que s'hi acosta va tenir lloc la legislatura passada, quan PP, Vox i Ciutadans van votar en contra d'una iniciativa de Compromís sobre persones "afrodescendents" perquè la coalició sobiranista no va acceptar eliminar la denominació País Valencià del text.

Una estratègia compartida i pública

L'excepcionalitat del veto no amaga que forma d'una estratègia feta pública per PP i Vox durant els últims mesos i present al programa electoral de les dues formacions. De fet, el partit ultra ja han presentat una iniciativa legislativa popular perquè les Corts Valencianes instin TV3 i Catalunya Ràdio a deixar d'utilitzar la denominació País Valencià i, en lloc seu, facin servir la fórmula Comunitat Valenciana. També està previst que al llarg de la legislatura PP i Vox tramitin una llei de senyes d'identitat com la que van aprovar el 2015, i que un any després va ser derogada per l'executiu del PSPV, Compromís i Podem. Així ho va avançar Carlos Mazón ara fa gairebé un any en el ple de les Corts que el va escollir com a president. “El govern del canvi eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans. S’ha acabat. Per justícia. Perquè tenim personalitat pròpia. Perquè som espanyols i valencians, castellonencs o alacantins”, va resumir. Un objectiu que també ha verbalitzat el vicepresident primer, conseller de Cultura i principal càrrec de Vox en l'executiu, Vicente Barrera, que ha reiterat que no subvencionarà cap entitat ni activitat que defensi la unitat de la llengua. "No permetrem que el pancatalanisme supremacista acabi amb la nostra identitat, i menys amb els nostres impostos", va afirmar en la seva primera compareixença al Parlament.

Una denominació amb base històrica i legal

Les paraules de Mazón i Barrera obvien, tanmateix, que la denominació País Valencià té una història llarga i base legal. Va ser utilitzada durant el període de la Segona República Espanyola i la Transició. A més, va ser la fórmula oficial triada en l'articulat de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia valencià. Va ser eliminada, però, durant el debat de la norma al Congrés dels Diputats. Amb tot, el nom és recollit al preàmbul del text. "Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta", afirma el text.

Tot i el que digui el preàmbul, PP i Vox semblen decidits a continuar amb el seu programa polític, en un full de ruta que també inclou el sector de l'ensenyament. Així ha quedat demostrat aquest dilluns quan han presentat una esmena al seu projecte de nova llei educativa perquè els llibres de text escolars facin servir la denominació de la llengua com a valencià i no català, tal com fixa l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia.