PP i Vox deixaran en mans de les famílies la tria de la llengua vehicular al País Valencià

ValènciaL'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

Segons el complex redactat de la proposició de llei, que ara haurà de ser debatuda al Parlament, seran les famílies i no el consell escolar, com passa ara, les que triaran a través d'una consulta telemàtica la llengua vehicular majoritària o "llengua base" –segons la denominació de la norma– de l'alumnat. Una vegada es conegui el percentatge de famílies que opta per cada idioma es determinarà quants grups s'ofereixen en cada llengua i el percentatge de cada idioma. Aquesta distribució s'actualitzarà durant les diferents etapes educatives.

El punt clau de la llei és el marc per a la tria dels diferents percentatges. En aquest apartat és fonamental el manteniment de l'estatus de vuit comarques on històricament el valencià no ha estat present o hi ha estat residualment: el Baix Segura, a Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés, a València, i l'Alt Palància, a Castelló. En totes elles, es conservarà la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de valencià i s'eliminarà l'ús vehicular del català introduït de forma modesta els últims anys. Així, en l'etapa d'infantil, el valencià i l'anglès ocuparan el 10% del temps lectiu, mentre que en primària, secundària i batxillerat l'estudi de l'assignatura de valencià serà optatiu. Per contra, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25% del temps d'ensenyament.

A la resta del País Valencià, incloent-hi les quatre grans ciutats, en infantil, la llengua triada per les famílies (valencià o castellà) podrà assolir un màxim del 65% del temps lectiu, amb un mínim 25% per a l'altre idioma cooficial i un 10% per a l'anglès. En el cas de primària, secundària i batxillerat, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25% del temps d'ensenyament. En aquestes tres etapes, la diferència del temps lectiu entre valencià i castellà no haurà d'excedir del 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%. La tria, de nou, serà cosa de les famílies. Una altra de les novetats serà que l'alumnat podrà elegir examinar-se en castellà o en valencià en les assignatures que no són lingüístiques com matemàtiques, coneixement del medi o física.

Si la proposició de PP i Vox és finalment aprovada com tot fa preveure, la llei substituirà a partir del curs 2025/2026 la norma ara vigent, que estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en valencià i en castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.

Títol de C1 de valencià per als alumnes que aprovin el batxillerat amb un 7

La norma també preveu que els alumnes que aprovin la matèria de valencià els sis cursos de l'educació primària obtinguin un certificat que acrediti un nivell A2 de català. De la mateixa manera, els estudiants que superin la matèria de valencià els quatre cursos d'educació secundària obligatòria aconseguiran un certificat de nivell B1; els que superin l'assignatura els dos cursos de batxillerat, del nivell B2, i els que superin la matèria de valencià el primer curs de batxillerat i, almenys, tres cursos de secundària, del nivell B1.

A més, els alumnes de batxillerat que superin la matèria de valencià els dos cursos amb una nota mitjana de 7 tindran dret al reconeixement del nivell C1. També tindran dret al reconeixement del nivell C1 els alumnes que obtinguin una qualificació igual o superior a 7 punts en la prova corresponent a la matèria de valencià en les proves d'accés a la universitat.

Amb caràcter retroactiu, els alumnes que hagin cursat els seus estudis des del curs 2008-2009 i fins al curs 2023-2024 també tindran dret al reconeixement del seu nivell de valencià. D’aquesta manera, podran aconseguir el certificat els estudiants que van finalitzar secundària i les persones adultes des del curs 2008-09 inclusivament, així com els qui van concloure primària i batxillerat, i els que van fer la prova d'accés a la universitat, des del curs 2009-10 inclusivament.