El PP i Vox aproven la reforma educativa que relega el català al País Valencià

ValènciaA cada reforma legislativa el català perd espais i altaveus al País Valencià, i ara encara més amb el Partit Popular i Vox governant. Aquest és el sentiment compartit per molts ciutadans després que, tal com estava previst, aquest dijous les Corts valencianes hagin aprovat tres lleis cabdals per al bipartit ultraconservador. Es tracta de les normes que preveuen la reforma de l'ensenyament, la reestructuració d'À Punt (la televisió pública valenciana) i el funcionament de l'Agència Valenciana d'Antifrau.

La votació s'ha produït després que es visqués a les Corts un debat ple de retrets entre l'executiu i l'oposició, on el PP i Vox han qualificat la presència de la llengua catalana a les escoles o als mitjans públics d'"imposició". Per respondre al binomi ultra, centenars de persones, la majoria docents, s'han concentrat aquesta tarda a les tres capitals valencianes. Les protestes, convocades per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, han estat aprofitades pels sindicats i les associacions de familiars d'alumnes per reclamar a les formacions progressistes que, ja que no han pogut aturar la norma al Parlament, la recorrin al Tribunal Constitucional en considerar que vulnera l'Estatut d'Autonomia, que en el seu article sisè estableix que "s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià". Segons els representants dels treballadors i de les famílies d'alumnes, la nova llei incompleix aquest mandat "completament". Paral·lelament, Acció Cultural del País Valencià i el recentment elegit eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, han anunciat que portaran les lleis del PP i Vox a les institucions europees.

L'arraconament del valencià a les aules

La "llei de llibertat educativa", anomenada així pel PP i per Vox i aprovada aquest dijous, preveu que siguin les famílies i no pas el consell escolar, com ha passat fins ara, qui determini a través d'una consulta telemàtica la llengua vehicular majoritària a les aules. Dit d'una altra manera: la decisió sobre si formar els alumnes en català o en castellà quedarà en mans de la majoria dels pares i mares a les zones valencianoparlants. Per contra, a les castellanoparlants serà obligatòriament el castellà. 

La comunitat educativa ha mostrat durant els últims mesos el seu rebuig gairebé unànime a la reforma. De fet, fa poc més d'un mes, milers de docents i estudiants van participar en una vaga en contra de la llei. La presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, va defensar que la norma no afavoreix la "llibertat educativa", sinó la "llibertat de no aprendre valencià". "Si s'aplica la nova llei educativa, el valencià acabarà en una situació irreversible", va alertar.

Per evitar aquesta situació els sindicats han reclamat l'acció dels partits de l'oposició, però també de les famílies a les quals convidaran que en les consultes telemàtiques triïn el català com a llengua vehicular majoritària. Així ho ha destacat el portaveu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (Stepv), Marc Candela, que ha anunciat una "campanya per convèncer-les".

En el mateix sentit s'ha expressat Xelo Valls, portaveu d'Educació de Comissions Obreres, que ha defensat que tot i que el PP i Vox tinguin majoria a les Corts no estan legitimats per "erradicar la llengua pròpia" i convertir l'ús del valencià en una "anècdota". També ho creu el portaveu d'ensenyament d'UGT, Kilian Cuerda, que a la concentració de València ha denunciat la perversió del terme llibertat. "El dret és dels infants i no de les famílies, i és el dret a aprendre", ha emfatitzat. La concentració s'ha tancat amb la consigna d'exercir una mobilització permanent i amb càntics contra el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, a qui han demanat la dimissió i a qui han retret que amb un càrrec com el que té no sàpiga parlar en valencià.

El control d'À Punt

A banda de la llei educativa, una altra institució que s'ha vist afectada per les noves lleis aprovades aquest dijous a les Corts valencianes és À Punt. El PP i Vox han tirat endavant una reestructuració de la radiotelevisió pública valenciana per tal de reduir la independència del canal i poder influir-hi. A més, aquesta reforma de la cadena també permetrà difondre continguts en castellà, si bé fins ara el valencià n'era l'única llengua.

Els canvis pel que fa a estructura són els següents: fins avui existia un consell rector format per cinc membres triats per les Corts i cinc més triats per òrgans independents. La reforma preveu eliminar aquest òrgan per crear-ne un de nou. Amb la nova llei es crearà un consell d'administració on 7 dels 8 membres estaran designats pels grups parlamentaris. L'integrant restant serà escollit per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.