Veto del terme 'País Valencià': 5 moments de l'ofensiva del PP contra la llengua i el país

ValènciaLes dades de les enquestes que auguren la pèrdua de la majoria electoral del PP al País Valencià, la crisi econòmica que ha deixat una Generalitat Valenciana en situació de fallida tècnica i la incapacitat del PP d'Alberto Fabra per generar ocupació són els elements que han portat els populars a recuperar el discurs de les senyes d'identitat i l'anticatalanisme per mirar de remuntar una situació inaudita des que el PP va assolir el govern autonòmic el 1995.

En els últims mesos, el PP valencià ha tornat a utilitzar els mateixos arguments identitaris que durant la batalla de València per combatre l'ascens a les enquestes de les forces de l'oposició.

1. En el ple del dia 15 de maig, el grup parlamentari popular aprova amb els seus vots una proposició no de llei per impedir la tramitació de qualsevol iniciativa parlamentària que faci referència al territori amb el nom 'País Valencià' o a la llengua amb el mot 'català'.

2. El govern valencià signa un conveni amb la Generalitat de Catalunya per promoure la reciprocitat dels senyals de TV3 i Canal 9 als dos territoris. L'acord, però, insta la televisió pública catalana a "respectar les senyes d'identitat" reflectides a l'Estatut valencià. És a dir, utilitzar el nom 'Comunitat Valenciana' en les seves informacions, referir-se a la llengua amb el nom de 'valencià' i no incloure el territori del País Valencià al mapa de la predicció meteorològica.

3. La conselleria d'Educació promou, el maig del 2011, un decret de plurilingüisme que inclou, inicialment, l'eliminació de les línies d'ensenyament en valencià. L'anomenat ''decret Font de Mora'', en relació amb el nom del llavors conseller Alejandro Font de Mora, patirà diverses revisions i serà aprovat finalment el març del 2012 amb un text que equipara el castellà i el valencià en hores lectives, sense tenir en compte que ambdues llengües no tenen el mateix ús social i sense garantir-ne, per tant, el domini una vegada finalitzat l'ensenyament obligatori.

4. El govern valencià va eliminar en el decret d'aprovació dels estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló de l'any 2010 els termes 'País Valencià', 'acadèmicament llengua catalana' i 'àmbit lingüístic català' que recollia el text que regeix aquesta institució acadèmica. Però, un cop més, la justícia ha donat validesa en una sentència publicada al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana el dia 6 de maig al terme 'català' per referir-se a la llengua.

Així, el govern valencià ha d'esmenar els Estatuts en un termini de tres mesos i incloure-hi les expressions 'acadèmicament llengua catalana' i 'àmbit lingüístic català' perquè, segons la sentència "no contradiuen l'Estatut valencià". No passa el mateix amb el terme 'País Valencià', ja que el tribunal entén que no s'utilitza com a antecedent històric.

5. La conselleria d'Educació no respecta en molts casos els acords de les escoles que sol·liciten el canvi dels programes d'ensenyament en castellà per un en valencià. Aquesta situació ha estat denunciada públicament i judicialment per Escola Valenciana, que ha aconseguit en els tribunals que la justícia insti el govern valencià a acatar els acords de les diferents comunitats educatives. Dues sentències donaven la raó recentment al col·legi públic Rei En Jaume de Xirivella i al centre Sant Cristòfor Màrtir de Picassent.