El PP valencià i madrileny preparen una aliança contra Sánchez i Díaz
El canvi polític al País Valencià afavoreix l'elaboració d'una estratègia de confrontació com la posada en marxa el 2004 per Camps, Matas i Aguirre
ValènciaCanvien els protagonistes, però es repeteix l'aliança. Vuit anys després, els governs valencià i madrileny tornen a unir forces per fer front a l'executiu espanyol ara que a Madrid i València coincideixen, de nou, dos presidents populars, i a la Moncloa, un de socialista. A la pràctica, es tracta de la reedició del batejat com a Eix de la Prosperitat que el 2004 van impulsar els exlíders valencià, balear i madrileny, Francisco Camps, Jaume Matas i Esperanza Aguirre. L'acord reneix ara de la mà de Carlos Mazón i Isabel Díaz Ayuso, però amb l'absència d'un govern balear que no té temps per teixir estratègies a causa de la polèmica aplicació de la llibertat d’elecció de llengua als centres educatius i una elaboració dels pressupostos llastrada per les difícils relacions entre el PP i Vox illencs.
L'aliança ja es va començar a visibilitzar el passat 13 de juliol amb l'assistència de la dirigent madrilenya a la investidura del polític valencià. Ayuso va ser l'única presidenta de comunitat autònoma que va acudir a l'acte. Amb tot, la primera gran foto de la represa de la coalició tindrà lloc el pròxim 12 de desembre a Madrid, quan els dos dirigents del PP participin en un fòrum sobre les infraestructures que uneixen ambdós territoris i que per segon any consecutiu organitza la Fundació Connexus. Com ja ha avançat Mazón, la principal exigència de la trobada serà la conclusió de la polèmica ampliació del port de València. La finalització de l'obra està pendent del vistiplau del consell de ministres, però compta amb l'oposició de formacions progressistes com Compromís, Podem i Esquerra Unida –representats a l'executiu espanyol a través de Sumar–, d'associacions de veïns i d'entitats ecologistes que la rebutgen pel seu impacte ambiental.
Per popularitzar aquesta reivindicació, el PP no ha dubtat a incloure referències a Catalunya, atesa la rendibilitat electoral que té al País Valencià i a Madrid denunciar que una infraestructura "perilla" perquè es vol afavorir alguna ciutat del Principat. Tant és així, que Carlos Mazón ha especulat sobre l'existència d'una suposada "agenda oculta" en les negociacions entre Esquerra Republicana, Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez amb l'objectiu d'"estrangular" el port de València i afavorir el de Barcelona. A aquesta estratègia s'ha sumat el president de la Confederació Valenciana d'Empresaris, Carlos Navarro, que ha reclamat que el port de València no sigui "una moneda de canvi".
En el llistat de greuges valencians ocupa un lloc molt destacat la retallada del transvasament Tajo-Segura. El Consell acusa el PSOE i Podem de "maltractar" i "trair" el País Valencià malgrat que durant els últims anys s'han transvasat més hectòmetres cúbics que durant l'etapa de Mariano Rajoy. En concret, i segons dades del ministeri per a la Transició Ecològica, entre juny del 2019 i maig del 2023, es van transferir 1.080,2 hm³, davant dels 829 que van arribar entre juny del 2014 i maig del 2018. També forma part de la nòmina d'afronts l'exigència que es continuï impulsant el corredor mediterrani i l'executiu estatal "no perdi l'interès" ara que "la part catalana ja està acabada".
Amb moltes més infraestructures que al País Valencià, en la part madrilenya el llistat de greuges inclou els projectes per descentralitzar l'administració de l'Estat, el sistema de finançament autonòmic o les inversions. I és que per a Isabel Díaz Ayuso, Pedro Sánchez, senzillament, "margina i castiga" la Comunitat de Madrid.