El PP valencià ja no demana perdó per la corrupció

ValènciaEl PP valencià ja no demana perdó per la corrupció. Des de l'elecció del nou líder dels populars, Carlos Mazón, el partit ha canviat d'estratègia i ara reivindica tota la seva herència, inclosa la d'aquells que han acabat la seva carrera política als jutjats. Tant és que siguin Rita Barberá, Francisco Camps o Eduardo Zaplana.

Mazón ha deixat enrere la línia vermella dibuixada per l'expresident valencià Alberto Fabra, l'últim dirigent del PP que va encapçalar el Consell, i que la seva successora al capdavant de la formació, Isabel Bonig, va respectar tot i els nombrosos enfrontaments que li va generar amb companys de partit, molestos pel fet de sentir-se assenyalats i per l'esmena a la seva gestió que suposaven les paraules de la nova líder. Aquests conflictes van debilitar progressivament l'exalcaldessa de la Vall d'Uixó, que, quan Mazón va anunciar al maig la seva candidatura a presidir la federació valenciana dels conservadors de la mà del president del PP, Pablo Casado, li va cedir el lloc sense oferir gaire resistència. Fins i tot, en el seu parlament de comiat, Isabel Bonig va demanar perdó per haver donat suport a la reprovació ara fa cinc anys de Rita Barberá al Senat, que la va instar a abandonar la cambra alta: "Ho sent. Em vaig equivocar".

El llegat de l'exalcaldessa de València és el que millor exemplifica el canvi d'estratègia dels populars valencians. Ho demostra el fet que respecte al recent processament de tots els col·laboradors de Rita Barberá per blanqueig de capitals per finançar il·legalment la campanya municipal del 2015, Mazón hagi contestat que, passi el que passi, els conservadors defensaran que Rita Barberá va ser la millor alcaldessa. "Jo estic molt orgullós de la seva gestió", va emfatitzar. "Com més l'ataquen i assenyalen amb el dit els que potser tenen més a amagar i tapar, es trobaran amb un PP que defensa cada dia i cada vegada més Rita Barberá perquè ens sentim molt orgullosos de la València que va construir", va afegir.

Tal pare, tal fill

El full de ruta de Mazón lliga amb el mestratge del seu pare polític, Eduardo Zaplana, que el va designar com a director general de l'Institut Valencià de la Joventut quan només tenia 25 anys, i que durant els anys en què va presidir la Generalitat va realitzar una gestió sense concessions ni exàmens de consciència. El nou president del PP valencià, lluny de defugir la qüestió, reivindica aquest llegat, tal com va fer durant la presentació de la seva candidatura, quan va dir que se sentia hereu i "molt orgullós" de "totes les coses bones que ha fet el PP des del 1995”.

Les paraules de Carlos Mazón lliguen també amb el seu gran objectiu, seduir els sectors més conservadors i espanyolistes del País Valencià, especialment situats al sud d'Alacant, un territori on les investigacions judicials pels presumptes casos de corrupció s'han resolt en la majoria de les ocasions amb condemnes absolutòries o petites multes fruit de l'anul·lació de proves o la prescripció dels delictes, un final que ha castrat qualsevol esperit redemptor.