El PP valencià fitxa l'exportaveu de Ciutadans
Ruth Merino s'incorpora a l'equip econòmic del líder dels populars tres setmanes després de deixar Cs

ValènciaNou transvasament de Ciutadans al Partit Popular. Es tracta de l'exportaveu de la formació taronja a les Corts, Ruth Merino, que s'ha incorporat a l'equip del líder del PP valencià, Carlos Mazón.
L'anunci s'ha fet aquest dijous durant la presentació dels assessors econòmics del candidat dels conservadors a la presidència de la Generalitat Valenciana en els comicis que se celebraran al maig. En l'acte, Merino ha explicat que, tot i que no té previst afiliar-se al Partit Popular –ja s'ha donat de baixa de Cs–, sí que creu que el lloc des del qual avui pot contribuir a "millorar la vida de la gent" és des del "projecte del PP". Per a l'exportaveu parlamentària, els populars són la millor eina perquè es produeixi un relleu al capdavant de la Generalitat i s'acabi aquest "Consell nacionalista i populista".
Merino ha assegurat que no ha parlat amb Mazón sobre la seva incorporació a les llistes electorals del PP, ni tampoc d'una hipotètica participació en un govern dels populars, sigui sols o en coalició amb Vox. "Són possibilitats que estan ahí, però no vull pensar en eixes coses", ha defensat.
Per la seva banda, Carlos Mazón ha justificat el fitxatge de l'exdirigent de Ciutadans pel seu caràcter "liberal" i per la seva "extraordinària preparació i formació", atesa la seva experiència professional com a inspectora d'Hisenda. El líder del PP també ha agraït el "pas" que ha fet l'exportaveu de Cs "per demostrar que estem en un projecte obert, centrat, de marcat caràcter social des del rigor i l'ambició".
Amb el canvi de formació de Ruth Merino, es repeteix el camí que ja va fer el seu predecessor al càrrec, Toni Cantó, que, al seu torn, ja tenia altres precedents amb l'abrupte relleu de Carolina Punset i la destitució d'Alexis Marí.
Durant la compareixença en la qual va anunciar que deixava Ciutadans –celebrada ara just fa tres setmanes–, Merino va assegurar que ho feia amb "molta tristesa i amb impotència" perquè creia que la refundació del partit no canviaria "res".