El PP inicia el procediment per recuperar les denominacions bilingües de València i Castelló de la Plana
Els populars consideren que "la verdadera normalització" lingüística passa per "no imposar una llengua oficial sobre una altra"
ValènciaPrimer va ser l'alcaldessa de València, María José Catalá, que només tres dies després de ser investida en el càrrec va iniciar el procediment per recuperar la denominació bilingüe de la ciutat. Després li va arribar el torn a la primera edil de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, que dijous va decidir seguir els passos de la seva companya del Partit Popular i ha aprovat la mateixa mesura aprofitant la celebració de la primera junta del govern local.
Carrasco ha justificat la decisió davant la necessitat de "respectar les dues llengües cooficials" del País Valencià i perquè els ciutadans puguin "triar en llibertat com anomenar la seva ciutat”. “La verdadera normalització és el bilingüisme, que permet que cadascú s'expressi en llibertat sense imposar una llengua oficial sobre una altra llengua oficial", ha defensat la dirigent conservadora.
En els dos casos, la recuperació de la denominació en castellà suposarà esmenar la mesura dels últims governs progressistes, que van apostar per designar oficials únicament els noms en valencià. En el cas de València va ser l'any 2017, i en el de Castelló de la Plana, el 2018. Però els canvis no seran immediats, ja que les modificacions no estaran vigents fins que les aprovin els plens de les dues ciutats, una circumstància, això sí, gairebé garantida, atès que als vots dels regidors populars se sumaran amb tota seguretat els dels edils de Vox.
En el cas de València, la mesura se suma a l'obertura d'un expedient perquè també es recuperi l'entrada de la senyera a la catedral de València durant la processó cívica de la diada del Nou d'Octubre. L'objectiu és tornar a celebrar un Te Deum –cant tradicional cristià– d'homenatge a la bandera. La dirigent popular pretén reinstaurar un costum que va introduir l'exalcaldessa del PP Rita Barberá el 1991 i que l'exprimer edil de Compromís Joan Ribó va suprimir al considerar que contravenia l'aconfessionalitat de l'Estat que estableix la Constitució.