La revolució femenina de la pilota valenciana
El nombre de jugadores en formació s'ha multiplicat per cinc en només set anys
ValènciaSón les set i mitja del vespre i la foscor ja omple tots els racons del campus de la Universitat Politècnica de València. Únicament s'esquerda per la llum de les aules, on els estudiants consulten repetitivament l'hora, i de les instal·lacions esportives, on centenars d'alumnes malden per oblidar-se durant unes hores dels maldecaps acadèmics. Un d'aquests recintes és el trinquet el Genovés, el pavelló que, a més d'homenatjar el jugador de pilota més idolatrat de tots els temps, s'ha convertit en una de les dues seus del centre de tecnificació de l'esport autòcton del País Valencià. Al seu interior, jugadores com Paula Cuenca, Victoria Díez, Mar Giménez, Joanna Martínez i Ana Puertes colpegen la petita esfera de pell que vola d'una punta a l'altra de la pista durant hores i hores d'entrenament. Saben que han de serrar les dents, perseverar i, sobretot, que no disposen de cap més salconduit cap al triomf que l'esforç.
Les nostres protagonistes no superen els 23 anys, però tot i la seva joventut comanden la principal revolució que ha viscut aquest esport les últimes dècades. I és que segons xifres de la Federació de Pilota Valenciana, el nombre de jugadores en formació s'ha multiplicat per cinc en només set anys, passant de 47 el 2013 a 250 el 2020. Encara són lluny, amb tot, dels 2.100 nois. L'increment també s'ha vist reflectit al centre de tecnificació femení inaugurat ara fa tres anys. Des d'aleshores, les seves integrants, joves becades després de destacar en les categories inferiors, gairebé s'han duplicat. El 2017 eren 20 i enguany ja arriben a les 35.
La llavor d'aquesta revolució la va sembrar el 2006 el programa Pilota a l'Escola, una iniciativa que ja ha acostat aquest esport a gairebé 50.000 estudiants. Una d'elles és Victoria Díez, que junt al seu germà bessó, el Carlos, va decidir aprofitar les hores mortes que els generava quedar-se al menjador del col·legi per descobrir l'esport autòcton. Onze anys després, i amb només 18, ja és una de les tres millors jugadores del moment.
El següent gran pas es va fer el 2007 amb la creació de la primera competició exclusivament femenina, una aposta que es va consolidar el 2013 amb l'oficialització dels tornejos formatius regulats per la federació. Finament, el 2016 es van crear les beques per a les jugadores més destacades. Les ajudes inclouen una aportació econòmica i faciliten compaginar l'esport amb els estudis.
Tot i que la cosa més habitual és considerar insuficient el treball de l'administració, les jugadores de pilota valenciana afirmen estar satisfetes amb les iniciatives de la federació i la Generalitat Valenciana, i només identifiquen alguns detalls a millorar. Per a Victoria Díez, el que caldria és aconseguir més visibilitat. "El 2019 À Punt va retransmetre només les finals, necessitem que també difonga les partides de lliga". Per a Mar Giménez, "cal incrementar la preparació física amb un programa d'entrenament específic com el que hi ha per als xics".
Gràcies als avenços aconseguits en un esport exclusivament masculí fins fa gairebé vint anys, Puertes, Díez i Giménez expliquen que els episodis de discriminació ja són residuals i es limiten a comentaris dels espectadors. Els més habituals tenen lloc a les categories inferiors quan es disputa una partida mixta, i pares ferits en l'orgull lamenten que el seu fill perdi una partida amb una noia. "Jo n'he patit, però cada vegada passen menys", subratlla Giménez. Així doncs, educar l'espectador i crear un circuit professional, ara mateix únicament masculí, són els nous objectius d'una revolució femenina que ha revitalitzat un esport arrelat al País Valencià des de fa segles.