El Parc Alcosa, el barri obrer d'Alfafar que fa pinya per tirar endavant

ValènciaAl barri de Parc Alcosa estan acostumats a lidiar amb l'abandonament institucional. Tant és així, que després d'una catàstrofe com la de la DANA, els veïns van veure de seguida que l'única manera de tirar endavant era ajudant-se els uns als altres, sense confiar en la intervenció de l'administració. Situat a vuit quilòmetres de la ciutat de València, aquest barri d'Alfafar va nàixer, paradoxalment, als anys 60, després de la riuada del 1957 que va desbordar la conca del riu Túria. "L'autoorganització i l'associacionisme ha sigut un factor base al nostre barri des dels nostres començaments", comenta Toni Valero, portaveu de la Coordinadora de Col·lectius del Parc, una entitat que té l'embrió en el projecte comunitari Nosotros Mismos, iniciat als anys 70, que ha pogut fer front a les conseqüències de la DANA, habilitant punts d'entrega de subministraments i de queviures per als milers de damnificats.

El barri, separat d'Alfafar per la ferida de les vies del tren, està conformat per 8.000 habitants censats i 2.000 més d'itinerants. La majoria de la població és migrant i un 70% viuen per sota del llindar de la pobresa. "La nostra vida ha sigut molt agitada, i amb això, la complicada relació que tenim amb l'administració", explica Valero. Durant els primers dies després del temporal, el barri va quedar aïllat, sense accessos a Alfafar, una de les localitats més afectades. Per això, l'entitat va decidir obrir un antic supermercat com a rebost, des d'on repartir tota l'ajuda que estaven rebent. "Va començar a venir moltíssima gent: voluntaris, associacions, col·lectius..., de tot", explica el portaveu, que agraeix el voluntariat de fora del barri, així com als veïns d'altres municipis que durant quaranta anys han estat en contacte amb els Col·lectius del Parc: "Gràcies a ells hem pogut donar una resposta davant la catàstrofe".

Història de la lluita del barri

"L'associació ens ha permès estar en contacte amb altra gent durant aquests anys. Eixa gent i molta més: amics, familiars i gent que ni coneixem és la que ens ha salvat", reconeix Valero. De fet, aquest teixit social ha estat capaç de donar una ajuda als veïns en funció de les seves necessitats, gràcies al vincle existent i d'anys de cuidar-lo. Les dificultats amb què els residents han hagut de conviure des de la inauguració del barri han donat, alhora, un sentiment de resistència davant de problemàtiques com l'atur, la destrossa de tota una generació de joves a causa de l'heroïna als anys 80. A més, les primeres eleccions municipals del 1979, si bé van contribuir a la politització dels líders dels moviments socials, també van ajudar a la desmobilització en alguns sectors de la població. Fins que, a mitjans d'aquella dècada, neix un grup de joves amb la voluntat de fer coses per al barri i "es va creant un espai social que va agafant estructura jurídica, legalitzant-se", explica Valero. Així és com es crea Nosotros Mismos, el projecte social que suposaria la llavor de la Coordinadora de Col·lectius del Parc.

El moment de la reconstrucció

Actualment, el barri torna a "estar en una posició en la qual pot desaparèixer, pot deixar d'existir", denuncia Toni Valero, que assenyala que la Coordinadora impulsa un pla de reconstrucció per no perdre el barri i transformar-lo. El primer pas, tenint en compte que encara impera l'emergència de la DANA, el voluntariat és la peça clau del projecte comunitari. "Quan puguem fer el següent pas, farem una plataforma de pobles afectats com nosaltres", exposa Valero. L'objectiu de la creació d'aquesta plataforma és millorar la interlocució del veïnat, partint de la base associativa que ja tenen. "Hem d'adonar-nos de la situació i fer aquesta reconstrucció junts", sosté. La rehabilitació del barri començarà des dels fonaments dels edificis fins al teixit comercial, una tasca que faran conjuntament com a barri per combatre la desaparició.