Eliseu Climent: "El País Valencià no dona per tindre un diari propi en català"

ValènciaEntrevistem l'editor i promotor cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) amb motiu del 40è aniversari del setmanari El Temps. En el llegat d'aquest deixeble de Joan Fuster s'inclou haver creat l'editorial Tres i Quatre i haver estat una peça clau en l'impuls de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València i de diverses fundacions. En la conversa amb l'ARA, l'empresari analitza els entrebancs que pateix la premsa en català al País Valencià i n'assenyala els motius. També es manifesta molt crític amb el sector. Personalment, es mostra reservat, sorneguer a vegades, i un pèl cansat. Tot seguit, però, es refà i subratlla que ell continua al peu del canó, que no defallirà, que no es rendeix.

Quin ha sigut el moment més difícil en els quaranta anys del setmanari?

— Hi ha molts moments que han sigut complicats. Esta revista està molt lligada a la política i, per tant, quan s'ha produït un canvi polític fort l'ha afectat.

Al País Valencià va tindre lloc un canvi polític ara fa un any. Com els ha afectat?

— De moment, en res, a banda de les subvencions, clar, però tampoc és que Compromís [formació que dirigia la conselleria que atorgava les ajudes als mitjans de comunicació per l'ús del valencià] fora un aliat. Ens va donar una misèria [22.410 euros el 2023].

Com el 2012, fa uns mesos van deixar els quioscs i la revista en paper només la reben els subscriptors.

— És temporal. Estem reduint despeses. La situació de la premsa és molt complicada. Amb el paper, amb un anunci aconsegueixes 3.000 euros, i per treure això en digital calen molts subscriptors. La subscripció digital ens funciona, però no deixa diners. Els mitjans de comunicació vivim amb moltes dificultats. Tots, i qui diga que no, enganya. Em referisc als mitjans que no tinguen darrere un BBVA o una Baleària, ja s'entén.

En el passat van ser els diaris Avui i El Punt. Actualment, Vilaweb i l'ARA. Els quatre, amb presència mínima al País Valencià i d'arrel catalana. Vostès són un setmanari. L'únic periòdic valencià en català que existeix és La Veu, però és petit. El País Valencià serà capaç de crear un diari rellevant i en català?

— No, el país no dona. La burgesia valenciana no dona per a més. No hi ha un lideratge amb eixa consciència. S'han subsumit en les tesis d'Espanya i Madrid.

Per què Juan Roig, propietari de Mercadona, o altres empresaris importants no fan una aposta per projectes moderats, però valencians?

— Perquè són una gent lligada al poder central. Jo vaig tindre una reunió amb Roig i res de res. I no estava demanant la independència, sinó una cosa molt mínima, però no. A ell no li interessa tot açò, li interessa exclusivament el negoci.

I empresaris més petits?

— Jo no en conec. Es va intentar amb Ferran Villalonga [que va presidir l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, que promovia l'Euroregió de l'Arc Mediterrani], però això va ser una fantasia, com es va vore després. Si hagués quallat la via econòmica, d'allí hagueren eixit líders, si més no, comarcals, que sí que n'hi havia, però s'ho van carregar.

Fica molta cullerada a la revista?

— Molt poca, normalment després del consell de redacció em diuen quins temes han eixit i en el 90% de les vegades em semblen bé i calle.

Ha escrit algun editorial?

— N'he dictat un grapat.

Ha planificat el seu relleu?

— Estic planificant-lo.

Amb quin govern valencià ha tingut millor relació?

— He tingut una relació tènue o més que tènue amb el de Ximo Puig.

Va acabar decebut?

— Sí, perquè hagueren pogut tindre més nervi. En termes de llengua no han sigut una meravella, en termes de televisió hagueren pogut portar ací TV3 i no ho van fer... S'han quedat a mitges en moltes coses.

Amb quin govern català s'ha portat millor?

— Jordi Pujol és amic meu, molt amic.

¿Posa en el mateix sac el PSPV i UCD o el PP en els intents de desvalencianització de la societat valenciana?

— Si no en el mateix sac, en un sac al costat.

Hi ha qui diu que al País Valencià li esperen uns altres vint anys del PP o del PP i Vox.

— L'esquerra està molt desfeta, però és evident que si el torero [el vicepresident primer i conseller de Cultura Vicente Barrera] i la seua gent van fent tonteries es pot generar una reacció que ara s'ha vist que encara no està del tot estructurada. Hi ha una certa reacció [en referència a la recent vaga i manifestació contra la política lingüística i educativa del Consell], però d'això a un canvi de govern... Serà molt difícil treure'ls. Crec que venen per a una temporada molt llarga.

¿El PP i Vox aconseguiran l'assimilació del País Valencià al conjunt d'Espanya?

— Depèn de com responga la gent. És el seu projecte i ells ho intentaran. Tenen instruments per a fer-ho. Tenen televisions, ràdios, tots els mitjans de comunicació, opinadors... Igual també reflexionen, perquè tampoc els interessa tindre un país dividit i en contra amb coses elementals que ja estaven superades [en referència a la unitat del català].

Deu doldre veure com el país es desfà, la llengua recula...

— Sí, però el País Valencià no poden desfer-lo. No sé si volen, però no poden. Jo no soc pessimista sobre el futur del país.

Per necessitat o per convicció?

— Una barreja.

Per tindre més èxit, el projecte valencianista hauria d'haver estat més autònom de Catalunya i les Illes Balears?

— El País Valencià no pot anar sol, s'ha de recolzar en la resta del país, si va sol, ja veus què dona de si. La solució era eixa, una altra cosa és que haja funcionat o no. Com a projecte ideològic hem d'anar tots junts d'una manera o d'una altra. El problema és que és molt complicat. Espanya no vol i mai permetrà que anem junts.

¿És un homenot en el sentit que els definia Josep Pla?

— De cap manera, no soc un homenot de res, soc un desgraciat que s'ha dedicat a treballar i a muntar coses.

Això és falsa modèstia.

— No, quan pitjor ho passe és quan em donen un premi. No m'agrada. Què he fet jo? Treballar com tanta gent. Ni més ni menys. Amb èxits i fracassos com la via política [l'Euram]. Allò es va esfondrar tot.

¿Depèn econòmicament de l'administració?

— Açò no ho sustenta la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya ajuda [el 2023 El Temps va rebre 92.339 euros per a l'edició en paper i 21.578 per a la web], com ajudava mínimament Ximo Puig [que encapçalava el departament de Presidència que atorgava la major part de la publicitat institucional]. Catalunya s'ha portat bé i València mal, les Illes prou bé, però allí tot és xicotet.

Quina és la font d'ingressos principal d'El Temps?

— La publicitat.

Molts ciutadans afirmen que el periodisme està venut al poder polític.

— Nosaltres no som això, però cal admetre que en el periodisme hi ha molta trampa, hi ha periodistes venuts al poder i hi ha el poder intervenint en el periodisme. Hi ha molta connivència amb el poder perquè ho necessiten, perquè, si no, tanquen, i abans de tancar es fan les piruetes que siga. Este és un negoci molt difícil. Nosaltres amb el poder valencià hem anat a hòsties. L'enfrontament amb [Eduardo] Zaplana ens costà un ostracisme durant molts anys. Vam tindre denúncies i la Generalitat ens va declarar revista "lesiva per a la societat", i no podíem rebre un euro de res.

El president Carlos Mazón va visitar recentment l'exposició del 40è aniversari del setmanari.

— Va ser una sorpresa. Va telefonar per dir que venia i el vam atendre.

Això què diu d'ell?

— Que és un bon polític.