L'Audiència d'Alacant absol els 34 acusats pels contractes per a la recollida de fems i neteja d’Oriola

ValènciaL'Audiència d'Alacant ha absolt els 34 acusats de la causa principal sobre la presumpta trama en la gestió dels contractes de recollida de fems i neteja d’Oriola (Baix Segura), en la qual estaven investigats els exalcaldes del Partit Popular Mónica Lorente i José Manuel Medina i l'empresari Ángel Fenoll. Es tracta del batejat com a cas Brugal, que es va dividir en una vintena de peces, que afecten totes les comarques de la demarcació d’Alacant.

El judici oral es va celebrar entre el 5 de març i el 19 de desembre de l'any passat i es va prolongar en 58 sessions. Els fets investigats van tenir lloc entre el 2000 i el 2008, any en què va ser adjudicat el contracte de fems a la UTE integrada per Sufi SL, Liasur SL i Gobancast SL, que passaria a denominar-se UTE Orihuela Capital de la Vega Baja.

Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l’ARA, el tribunal ha considerat que les proves que van propiciar l’inici de la investigació, els enregistraments aportats pel principal imputat, l'empresari Ángel Fenoll, van ser realitzades de manera il·legítima, ja que van vulnerar els drets fonamentals dels acusats. En concret, s'hauria vulnerat el dret a la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions i el dret a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, entre d'altres.

La resolució judicial afirma que "els vídeos i àudios aportats" per Fenoll a la Fiscalia Anticorrupció "no es van efectuar amb el consentiment dels participants, sinó de manera subreptícia". També assenyala que els enregistraments haurien d'haver estat subjectes "als requisits d'autenticitat i integritat, la comprovació de la qual exigeix el lliurament de l'aparell d'enregistrament utilitzat amb el suport de les dades original, no manipulat, circumstància que no s'ha produït".

A més, el tribunal ha dictaminat "la il·licitud de les intervencions telefòniques i de les proves documentals, testificals", atès que "directament o indirectament es van derivar" dels enregistraments fets per Fenoll. La sentència considera que s'ha "infringit el dret fonamental al secret de les comunicacions" i també "a un procés amb totes les garanties".

El tribunal afegeix que els CD i DVD amb les converses telefòniques que es van analitzar durant el judici són còpies de la còpia original extreta del disc dur del sistema central de SITEL (Sistema d'Intercepció Legal de les Telecomunicacions), ja que els suports originals estaven trencats.

Els magistrats creuen que el procediment adequat en aquestes circumstàncies hauria sigut que el jutjat hagués acordat un nou bolcat de la informació emmagatzemada en el sistema SITEL, i així evitar que les còpies examinades durant el judici no comptessin amb el "segellat mitjançant signatura electrònica del bolcat de les dades”, la qual cosa obliga a rebutjar-les com a prova de càrrec “per irregulars i insuficients”.

Finalment, la sala també ha anul·lat com a font de prova els protocols notarials obtinguts a través d'una oficina de prevenció de blanqueig de capitals perquè no s'estava investigant aquest delicte, així com les actes de seguiment i vigilància de les reunions dels sospitosos, ja que els agents van tenir coneixement dels encontres a través d'intervencions telefòniques que han sigut declarades nul·les.

15 dels 34 acusats tenien condició d'autoritat o eren funcionaris públics

Dels 34 acusats en aquesta peça principal del cas Brugal, 15 han tingut o tenen condició d'autoritat o han sigut funcionaris públics, com els exalcaldes Medina i Lorente i set exregidors de la corporació municipal.

Per a Medina, la Fiscalia demanava dotze anys de presó per prevaricació, frau i suborn. Per a la seva successora, Mónica Lorente, vuit anys per frau, i per a Ángel Fenoll, 37 anys i vuit mesos per prevaricació, frau, suborn, tràfic d'influències, extorsió, coaccions, associació il·lícita, ús d'informació privilegiada i delicte electoral.