El nou govern valencià ja enarbora les banderes del secessionisme lingüístic i l'anticatalanisme

ValènciaNomés han fet falta unes poques setmanes i la concessió de les primeres entrevistes perquè els membres del nou govern valencià de PP i Vox hagin enarborat dues de les grans banderes que presumiblement presidiran la gestió del Consell durant els pròxims quatre anys. Es tracta del secessionisme lingüístic i la denúncia del suposat expansionisme català que s'estaria covant al País Valencià.

Com a mostra de la sintonia de les dues formacions en aquest argumentari, els encarregats de llançar els missatges han estat un alt càrrec de cada partit. Per part del PP, el conseller d'Educació, Universitats i Esports, José Antonio Rovira, i per part de Vox, la nova secretària autonòmica de Cultura i Esport, Paula Añó.

En el cas de Rovira, l'espai triat per visibilitzar el secessionisme del nou executiu ha estat una entrevista concedida al diari El Mundo. Al dirigent conservador li han preguntat per les crítiques de Vox, que retreu al PP haver creat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –ens normatiu que defensa la unitat del català–. Un atzucac del qual el nou titular d'Educació intenta sortir-se'n adduint que el desig dels populars és que "els nens aprenguin valencià i no català". En línies posteriors reconeix que no és "un expert en política lingüística", però, amb tot, sí que assenyala que "no li agrada" que els departaments que imparteixen valencià en les universitats s'anomenen de filologia catalana.

Pel que fa a futures mesures, Rovira avança que davant la proximitat de l'inici del curs escolar, l'executiu posposarà una gran reforma de la llei de plurilingüisme, però sí que aprovarà "alguna mesura transitòria puntual" per eliminar aquest curs mateix l'obligatorietat de l'ús del valencià com a llengua vehicular d'ensenyament per a l'alumnat de les vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Aquesta norma permetrà, segons el cap d'Educació, que "els consells escolars puguin reduir" el percentatge mínim del 25% per al valencià que fixa la norma.

Qui ni tan sols ha necessitat la concessió d'una entrevista per viralitzar el seu ideari ha estat la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Paula Añó, nova mà dreta del vicepresident i dirigent de Vox, Vicente Barrera. La seva ha estat una designació gairebé tan cridanera com la del seu cap, atès que Añó, nascuda a València, però fins ara resident a Catalunya, es va fer famosa el 2019 quan va criticar l'independentisme en El programa de Ana Rosa de Telecinco. Aquelles declaracions li van suposar un trampolí polític que primer la van portar a formar part de les llistes autonòmiques del PP català el 2021 i, més tard, de la candidatura municipal de Valents a Barcelona.

Hores després de fer-se públic el seu nomenament, Añó va fer unes declaracions al diari Levante en les quals va explicar que arriba a la política valenciana per "presentar batalla cultural" contra un "pancatalanisme" que "s'accelera" al País Valencià de la mà de Compromís, una formació a la qual acusa de ser "aprenent de nacionalistes que es fan dir d'esquerra" però que segons la nova alt càrrec del Consell, està més prop de l'extrema dreta que Vox. "Caldria preguntar-se què és la ultradreta. Per a mi són Esquerra Republicana i Junts", va afegir. Tota una declaració d'intencions.