El nacionalisme valencià manté l'aposta federal tot i la forta divisió interna

Albalat dels SorellsContinuïtat en el full de ruta gràcies a una victòria per la mínima, però molta divisió. Aquesta és la situació del nacionalisme valencià que aquest cap de setmana ha referendat els lideratges d'Amparo Piquer, en el cas de Més –la principal formació de Compromís–, i Josep Barberà, en el d'Esquerra Republicana.

Per a Més, la reelecció de Piquer, amb el 53,06% de les paperetes, suposa validar l'estratègia d'implicar-se en la governabilitat de l'Estat pactant amb formacions de l'esquerra espanyola com Sumar i posar més accent en les polítiques socials que en les identitàries i lingüístiques. Aquest full de ruta s'explica pel seu objectiu d'atreure votants de Podem i d'Esquerra Unida, dues formacions que en les últimes eleccions a les Corts Valencianes no van obtenir representació. També prové de la voluntat de mimetitzar Més amb Compromís i, així, aconseguir més control sobre la coalició. La direcció del partit també està convençuda que l'aposta per les polítiques socials i no per les nacionals és la que ha fet créixer Compromís i, per tant, la que més acceptació té. Qui millor va resumir aquesta estratègia va ser l'exdiputat al Congrés i actual portaveu a les Corts, Joan Baldoví, que en una entrevista a l'ARA va afirmar: "El País [Valencià] que tenim és el que és i no el que alguns tenen al cap".

Aquest pragmatisme ha desmotivat molts militants de Més que lamenten que s'hagi abandonat el sobiranisme dels primers anys. És el cas dels 468 afiliats –un 46,94%– que en el congrés d'aquest cap de setmana han votat la diputada Mònica Álvaro –23,77%– i l'exalcalde d'Oliva David González –23,17%–. Tots dos són molt crítics amb iniciatives com el model plurilingüe i el requisit lingüístic aprovats per l'anterior govern progressista –dues normes ara derogades pel PP i Vox–. "Estem farts d'integrar-nos en l'últim invent de l'esquerra espanyola –resumia a l'ARA Álvaro fa unes setmanes–. Volem un model més sobiranista que federalista", insistia González.

Una altra de les queixes de l'oposició a Piquer són les "mancances en termes de democràcia interna". En aquest àmbit han aconseguit canviar el model de primàries. Ara, per participar-hi, caldrà una antiguitat mínima d'un any. A més, les agrupacions comarcals faran una preselecció dels candidats. El que no han pogut incorporar en la presa de decisions és el vot telemàtic, ni tampoc que els pactes electorals siguin votats per tota la militància i no només pel consell nacional.

Adeu a la paràlisi d'ERPV

El resultat de la votació de l'altra pota del nacionalisme valencià, Esquerra Republicana, també ha estat ajustat, però, finalment, s'ha reelegit Josep Barberà com a president de la formació. El polític de Benicarló (Baix Maestrat) ha superat per 12 vots (75-67) l'exsecretari d’organització, Domènec Garcia.

La decisió permet superar la paràlisi que hi havia a la formació d'ençà que, a l'octubre del 2023, Barberà va ser rellevat del càrrec, a causa d'una denúncia per un delicte contra la llibertat sexual per part de qui era secretària general de la formació, Maria Pérez Company. A conseqüència d'aquesta acusació i del posterior procés judicial contra Barberà –iniciat just després que la comissió d'ètica d'ERC tanqués la investigació interna, i que encara està en marxa–, el partit ha estat un any en mans d'una comissió gestora i ha suspès dos congressos. Per a Barberà, la seva victòria vol dir que "ha prevalgut el treball per sobre del fang". Amb tot, s'ha mostrat trist per la divisió en el partit. "Treballaré per sumar esforços i perquè les persones de l'altra candidatura continuïn a l'organització", ha promès.