"Millor que ara fa vuit anys" o "un infern fiscal": les dues realitats del debat electoral valencià
A quatre dies d'unes de les eleccions més disputades, À Punt retransmet un debat entre els sis principals candidats
ValènciaUn País Valencià amb mancances, però "molt millor" del que "hi havia ara fa vuit anys" perquè "veníem de la corrupció, l'atur i les retallades massives", o una autonomia que viu en un "infern fiscal" i amb uns serveis socials i una sanitat "saturada". Són les dues realitats que s'han dibuixat en el debat electoral entre els candidats a la presidència de la Generalitat retransmès per a À Punt dijous. Un debat amb pocs moments tensos i on s'han escenificat dues grans opcions: l'actual govern del Botànic del PSPV, Compromís i Unides Podem - Esquerra Unida i el que el candidat d'UP-EU, Héctor Illueca, ha batejat com "les dretes unificades" del Partit Popular i Vox.
A quatre dies d'unes de les eleccions més disputades, un dels principals eixos del debat ha sigut l'economia. El candidat del PP, Carlos Mazón, ha defensat que l'actual Consell és el "més car de la història". Una afirmació que l'actual president i candidat a la reelecció, Ximo Puig, ha negat afirmant que l'argumentari del dirigent conservador es basa en "la demagògia". El polític socialista va justificar aquesta afirmació assegurant que Mazón és el càrrec públic "que més cobra" al País Valencià amb un sou de més de 84.900 euros anuals com a president de la Diputació d'Alacant, als quals suma complements que superen els 12.000 euros.
Segons Ximo Puig, el govern del Botànic s'ha basat en apujar la fiscalitat a les rendes altes i abaixar-la a les més baixes. També ho va defensar el candidat de Compromís, Joan Baldoví, que va acusar Mazón de voler "perdonar impostos als rics per rebaixar ingressos per 1.750 milions", afeblint així els serveis públics. Un argument que el líder del PP valencià va rebutjar, afirmant que els populars volen rebaixar impostos a totes les capes de la societat, incloses "les rendes baixes, joves..."
Qui també va contestar les crítiques populars va ser Héctor Illueca, que va emfatitzar que "sense recaptació no hi ha serveis públics". En aquest sentit, va prometre la creació d'un supermercat públic i d'una empresa pública d'energia. A Illueca el va contradir el candidat de Vox, Carlos Flores, que va qualificar el govern valencià "d'ineficient" i va acusar el candidat d'UP-EU de prometre "polítiques que són utopies socialistes que sols sonen bé en els seus discursos".
Encara en l'àmbit de l'economia, Joan Baldoví va defensar que "el de Vox és el vot més car dels valencians" perquè ni governen ni presenten esmenes als projectes de lleis que tramita l'executiu o el Parlament. Una acusació a la qual Carlos Flores, el candidat de la formació ultra, va respondre que només presenten esmenes si són útils. "Si cal anar-hi, s'hi va", va resumir.
Els retards en la sanitat pública han sigut un altre dels eixos de la crítica de Carlos Mazón, que va enumerar els llargs terminis d'espera que pateixen els ciutadans per ser operats o atesos per un metge. "Hem passat d'una inversió de 5.000 a 8.000 milions," li va respondre Puig, que, tanmateix, va admetre que es tractava d'un increment "insuficient" per atendre la demanda.
La reivindicació d'un finançament just va ser un altre dels arguments que va posar sobre la taula el candidat de Compromís, que va responsabilitzar tant el Partit Popular com el PSOE del continu ajornament de la reforma. Una afirmació que la candidata de Ciutadans, Mamen Peris, va rebatre acusant Baldoví de "titella de Sánchez" que "ha regalat" sempre els vots al govern espanyol.
Escoltats tots els arguments, l'única incògnita que va deixar la retransmissió d'À Punt va ser si el debat haurà decantat l'ajustada cursa entre el bloc conservador i el progressista, una possibilitat en què pot ser clau l'audiència del programa, que la cadena farà pública aquest divendres.