ValènciaUn Espai País Valencià al centre de Barcelona o la celebració de les Falles i els Moros i Cristians a Catalunya i les Illes Balears. Són algunes mostres de l'efervescent activitat de la nombrosa colònia valenciana als territoris veïns. Una presència que prové d'un passat comú, d'unes naturals relacions de proximitat, però també d'una històrica i alhora multitudinària emigració, protagonitzada durant les últimes dècades per milers de docents.
Les xifres de l'èxode valencià són contundents: dels 76.636 professors i mestres que hi ha als centres públics de Catalunya aquest curs 2020-2021 –84.491 si hi incloem els substituts–, 4.825 són ciutadans nascuts al País Valencià, segons dades del departament d'Educació. Una xifra a la qual caldria sumar els 6.319 docents que són a la borsa i que no tenen feina. Per adonar-se de la dimensió del fenomen, només cal comparar-lo amb el volum d'ensenyants a Catalunya de les Illes Balears (46) i de la Franja de Ponent (129).
Per al portaveu del Sindicat d’Ensenyament del País Valencià, Marc Candela, l'explicació és senzilla. Primer, l'evident paper jugat per una llengua compartida, i segon, la falta de feina: "A Catalunya obren borses cada any i el País Valencià no ho fa llevat de les d'ocupació urgent".
Per esmenar aquest dèficit, el 2018 el govern valencià va obrir un pla d’oposicions que preveu crear 13.000 llocs de treball: 7.500 places de secundària i altres cossos docents i 5.500 d'infantil i primària. Fins ara ja se n'han adjudicat la meitat, i aquest 2021 s'han convocat 3.575 places. En total, en aquests moments al País Valencià hi ha 76.063 professors i mestres als centres sostinguts amb fons públics. La xifra inclou la plantilla dels col·legis i instituts concertats, perquè ha sigut l'única que ha facilitat a l'ARA la conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
L'elevada presència del professorat valencià es repeteix també a les Illes Balears. Ho confirmen les dades de Comissions Obreres, l'únic sindicat que s'ha atrevit a aportar-ne una xifra arran de l'absència de dades oficials de la conselleria d'Educació. CCOO calcula que les persones nascudes al País Valencià suposen el 30% dels docents a les Illes. "S'hi han de sumar els ciutadans provinents d'altres comunitats autònomes, que són el 20%, i els de les Illes, que representen el 50%", explica Mario Devis, portaveu d'ensenyament de Comissions Obreres. L’illa amb més valencians és, segons CCOO, Menorca, amb el 37% dels professors i mestres, seguida d’Eivissa i Formentera, amb el 36%, i de Mallorca, amb el 20%. Com la conselleria d'Educació balear, la valenciana tampoc disposa de cap estadística que reculli la presència del professorat d'altres comunitat autònomes.
Segons Marc Candela, l’emigració dels docents per al País Valencià suposa "una pèrdua de la ciutadania més formada i amb més consciència lingüística i nacional". Igual de contundent es mostra el sociòleg Vicent Flor, que apunta a una fugida de les persones "amb més iniciativa" i més proclius a participar en iniciatives cíviques i socials. Flor afegeix que darrere d’aquest fenomen s’amaga la mà del Partit Popular: "Quan ha estat tants anys sense convocar la borsa sabia què feia. Sabia que, en termes generals, l’escola pública els era hostil".
Un punt de vista diferent és el que aporta Francesc Vila, veí de Gandia que va cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i que ha treballat en l'àmbit de la informació corporativa a Catalunya durant vint-i-cinc anys. Un període que va tancar el 2020 quan es va estrenar com a docent de secundària. Exmembre de l’Espai País Valencià, defensa que l’emigració de professorat és "una riquesa per a Catalunya i que, a més, té un retorn per al País Valencià". "Els valencians a Catalunya obrim les portes a iniciatives culturals del País Valencià que, d'una altra forma, ho tindrien més difícil per fer-se un lloc. Amb nosaltres es garanteixen un públic".
No ho veu tan clar Amparo Ricard, nascuda a Montaverner (Vall d'Albaida) i professora a Santa Eulària des Riu, a Eivissa. Com Vila, ha arrelat al seu territori d'adopció amb la seva parella, també valenciana i docent. "És evident que per un costat enriquim el lloc on som, perquè a les Illes estaven desesperats per la falta de mestres, però per un altre costat és una pèrdua per al País Valencià. Sobretot en l'àmbit de la llengua. Es perden molts parlants i gent activa i compromesa".
La migració valenciana: a Catalunya al segle XX i a l'estranger al XXI
La migració valenciana a Catalunya i a les Illes Balears no és ni de bon tros un fenomen recent. De fet, i segons va documentar l’historiador valencià Kenneth Pitarch a la seva tesi Anàlisi sociodemogràfica de la migració valenciana a Catalunya i altres destinacions, el moment culminant es va produir ara fa gairebé un segle, en concret l’any 1930, quan 126.165 valencians suposaven el 30% dels emigrants que residien a Catalunya i el 10% de la població total de Barcelona.
Malgrat que a poc a poc aquestes xifres es van reduir, el 1970 el nombre de ciutadans nascuts al País Valencià residents a Catalunya era encara de 109.636. Amb tot, ja només suposaven el 6% dels emigrants. És amb el canvi de segle quan es modifica definitivament la tendència. El 2008, l’any de l’esclat de la crisi financera, va ser el primer en què es van registrar més fluxos de valencians cap a l’estranger que no cap a Catalunya. Ho confirmen les dades de l’Institut Demogràfic de Catalunya, que indiquen que l'1 de gener del 2000 la xifra de valencians residents a Catalunya era de 68.694, 7.220 més que els 61.474 de la mateixa data del 2020. A diferència del que passa a Catalunya, la presència de valencians a les Illes Balears es manté més estable i fins i tot creix: el 2015 n'eren 19.428 i l'1 de gener del 2020, 20.533 (+1.105).