L'accident del metro de València: les 10 claus d'una tragèdia silenciada

BarcelonaEl 3 de juliol del 2006, un comboi de MetroValencia, dependent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, va descarrilar en un revolt a prop de l'estació de Jesús, fet que va provocar la mort de 43 passatgers i ferides a 47 persones. La majoria de les víctimes, fins a 21, eren de Torrent (l'Horta). A partir d'aquell moment, les autoritats van posar en marxa una gran operació per silenciar la tragèdia i esquivar qualsevol tipus de responsabilitat.

1. La primera instrucció va ser donar un perfil baix de la notícia. Canal 9 no va alterar la programació i va donar instruccions als editors d'informatius, tal com ha revelat el periodista Frederic Ferri en un vídeo de la plataforma 0 responsables dedicada a denunciar les responsabilitats no assumides per l'accident.

2. La versió oficial és que l'accident es va produir per un excés de velocitat, culpa del conductor. Tot i això no es podia comptar amb el testimoni principal, el del maquinista Joaquín Pardo, perquè va morir en el xoc. La primera revelació incòmoda per al govern valencià és que el metro de València feia servir un sistema de seguretat anomenat FAP (frenada automàtica puntual), que era 40 vegades més barat que el que s'utilitza a la resta de metros de l'estat, l'ATP (protecció automàtica de trens, o 'automatic train protection', en anglès).

3. L'oposició va reclamar dimissions, compareixences i l'obertura d'una comissió d'investigació, que es va saldar sense responsabilitats polítiques. En la comissió d'investigació, els tècnics de FGV van ser alliçonats per una consultora de comunicació, tal com va revelar 'El Mundo' el febrer del 2012. El president Alberto Fabra va negar, però, les acusacions, però la diputada de Compromís, Mònica Oltra, ho va denunciar als jutjats. A l'octubre, però, la gerent de MetroValencia, Marisa Gracia, és destituïda i resulta imputada en una investigació per haver contractat la consultora HM Sanchis sense concurs públic.

4. El juny del 2011, la revista Interviú va revelar que el maquinista de l'accident estava malalt i que tenia epilèpsia.

5. El president Francisco Camps es va negar durant cinc anys a rebre els familiars de les víctimes o a participar en els actes d'aniversari. Un dels primers gestos de Fabra quan va arribar al govern va ser rebre les víctimes. El gener del 2011 fins i tot es va canviar el nom de l'estació, que a partir d'aquell moment es diu Joaquín Sorolla. Mesos després, i davant la pressió de les víctimes i els veïns del barri de Patraix, l'Ajuntament de València aprova una moció per incloure-hi també el nom de Jesús.

6. Davant d'aquesta situació, les víctimes s'organitzen i comencen a recollir testimonis de la tragèdia que en qüestionen la versió oficial.

7. L'octubre del 2012 es descobreix que el comboi de metro havia tingut un altre accident tres anys abans.

8. L'abril del 2013, els familiars de les víctimes van denunciar que l'actual president de les Corts, Juan Cotino, va voler comprar-los el silenci. El vicepresident del govern valencià, José Ciscar, té dificultats per respondre a les preguntes de l'ARA sobre la qüestió.

9. El programa 'Salvados' , de la Sexta, destapa en un programa el 28 d'abril del 2013, nombroses irregularitats en l'accident que no han estat investigades.

10. L'oposició i les víctimes reclamen la reobertura de la comissió d'investigació. El president Fabra s'hi nega en rodó.