Mazón relleva la consellera que va menystenir els familiars de les víctimes de la DANA

ValènciaS'esperaven els relleus molt abans, però Carlos Mazón els està fent per fascicles. Aquest dilluns ha rellevat una de les conselleres més qüestionades per la gestió de la crisi provocada per la DANA: Nuria Montes deixa de ser la titular d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i la substitueix en el càrrec Marián Cano, empresària vinculada al món de la sabateria. És el segon canvi després del d'aquest diumenge, quan es va anunciar que Susana Camarero, vicepresidenta, serà a partir d'ara també la portaveu de l'executiu. Encara queda pendents els canvis més rellevants. Mazón va anunciar divendres que crearà una vicepresidència de reconstrucció, que concentrarà la gestió de les ajudes als afectats per la Dana, i una conselleria específica d'Emergències i tot apunta que Salomé Pradas, la responsable fins ara com a consellera de Justícia i Interior, abandonarà el departament.

Montes serà recordada per la seva manca d'empatia amb els familiars de les víctimes. "Aquí no es lliuraran cossos a les famílies ni se'ls permetrà accedir-hi, així que han d'esperar obligatòriament la trucada del jutjat", va assenyalar des de la Fira de València, on s'enviaven les víctimes mortals de la DANA. Un dia després va sortir a demanar disculpes, però la poca sensibilitat en un moment tan dramàtic la va deixar marcada des de llavors. Tot i la destitució, en un comunicat la Generalitat Valenciana "agraeix la seva eficient gestió" i de la seva etapa destaca "l'eliminació de la taxa turística i l'impuls de les energies renovables".

La seva substituta, Marián Cano, és llicenciada en dret per la Universitat Complutense de Madrid i fins ara presideix l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat, sector al qual està vinculada des del 2010. També ocupa un càrrec en la patronal valenciana, dins el Comitè Executiu de la Confederació Empresarial Valenciana –que ja ha celebrat el nomenament–, i a l'espanyola, tant a la CEOE com a Cepyme. Cano és considerada una persona de l'entorn alacantí de Mazón i té vinculació familiar a la política. És germana de l'alcalde de La Nucia (Alacant), Bernabé Cano, un dels dirigents polítics que va fer negocis amb els responsables de la Gürtel.

Cano és la primera incorporació al gabinet de Mazón, però no serà l'última en una renovació de la qual n'està molt pendent el PP a Madrid. Alberto Núñez Feijóo ha instat aquest dilluns Mazón a aprofundir en "l'autocrítica" i continuar fent passos per recuperar la confiança perduda de la ciutadania. Ho ha fet davant la junta directiva del partit amb absència del líder dels populars valencians adduint que està centrat en la gestió de la crisi, informa Andrea Zamorano. Tot i això, de moment el líder del PP continua tancant files en públic amb el president valencià i fonts de la direcció del partit consideren "valent" que en la compareixença de divendres vinculés el seu futur polític a l'èxit de la fase de reconstrucció. No és moment de parlar de la continuïtat de Mazón, defensen les mateixes fonts oficials, que eviten pronunciar-se també sobre la lentitud a l'hora d'introduir els canvis al govern valencià. Els populars prefereixen seguir assenyalant el president espanyol, Pedro Sánchez, i la seva "supèrbia" i la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, tot i que se'ls hi complica vetar-la a la Comissió Europea.

Una veu lleial al PP

A la Generalitat Valenciana tenen la convicció que els pròxims mesos seran molt convulsos i que la gestió de la DANA pot fer caure tard o d'hora el seu president, Carlos Mazón, malgrat que ell s'hagi negat a dimitir. És per això que necessiten un perfil amb experiència, que no reculi davant la insistència dels periodistes i que sigui molt fidel al Partit Popular, per donar la cara durant aquest període. Aquests són els motius que hi ha darrere la designació de la vicepresidenta primera i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, com a portaveu de l'executiu en substitució de l'exdiputada de Ciutadans, Ruth Merino, que, tanmateix, mantindrà la cartera d'Hisenda.

Advocada de formació i nascuda a Madrid ara fa 54 anys, Camarero és una política lleial al PP i als seus dirigents. Tant, que ara fa un any no va renegar del seu padrí polític, l'expresident valencià Eduardo Zaplana, tot i que aleshores es trobava a l'espera de judici pel qual ha sigut condemnat a 10 anys i mig de presó pel cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions. “No em molesta cap etiqueta i estic molt orgullosa de tota la meva trajectòria. Vaig tindre l'oportunitat en 1995, amb 25 anys, d'entrar en les Corts. Sempre estaré agraïda per això a Eduardo Zaplana”, va respondre en una entrevista al diari Levante. En aquella conversa, també es va mostrar còmoda de compartir Consell amb l'aleshores vicepresident primer i conseller de Cultura, l'extorero Vicente Barrera, de Vox. "El conec des de la universitat i tinc una magnífica relació amb ell", va afegir.

A més de la seva fidelitat, Camarero també atresora una altra virtut. L'explica ella mateixa en el seu currículum. Presumeix de "tindre experiència en gestió" i "capacitat en les relacions institucionals". Tot i que aquest bagatge el va començar a acumular a les Corts Valencianes de la mà de Zaplana, aviat el va ampliar aterrant al Congrés dels Diputats l'any 2000, durant la majoria absoluta de José María Aznar. En la cambra baixa va exercir de portaveu dels conservadors en les comissions de serveis socials i d'igualtat. A més, entre 2014 i 2016 va assumir la secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat durant el govern de Mariano Rajoy, sent una peça clau en la modificació de la llei d'infantesa que va permetre que els menors siguin reconeguts com a víctimes directes de la violència masclista. La seva trajectòria en l'àmbit legislatiu la va completar el 2016, quan va canviar el Congrés pel Senat i va presidir la ponència del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.

Tots aquests anys de gestió han marcat el perfil d'una política sòbria i ferma, que no amaga els seus posicionaments ideològics. Es defineix com una "feminista liberal", i detalla que aquest concepte significa que creu en "la igualtat d'oportunitats" però que aquesta "ha de fer-se sense exclusions". La seva etapa madrilenya fa que sigui una persona de la confiança de Génova i soni com a recanvi de Mazón si aquest, com sembla, no opta a la reelecció.

Després d'un parèntesi allunyada de l'administració durant el qual va treballar a l'empresa de màrqueting digital i consultoria de comunicació i gestió pública, Llorente y Cuenca, el juliol de l'any passat Carlos Mazón la va recuperar per a la política valenciana. Aleshores, Camarero va definir la seva entrada a l'executiu com "el repte" de la seva vida i un "fermall d'or" a la seva trajectòria. També va assegurar que "li queia la bava" davant d'un Consell "amb uns responsables tan preparats". Unes paraules de les quals, després d'una gestió de la DANA de la qual ara haurà de donar explicacions dia rere dia, potser ja no està tan convençuda.