Carlos Fabra obté la llibertat condicional

ValènciaEl jutge de vigilància penitenciària número 1 de Madrid ha acordat aquest divendres la llibertat condicional de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. L'excap del PP provincial gaudia del tercer grau penitenciari des de l'abril del 2016, concedit 1 any i 3 mesos després del seu ingrés a presó. El polític havia complert tres quartes parts de la condemna de 4 anys de presó.

Carlos Fabra va ser condemnat per haver defraudat a Hisenda uns 700.000 euros entre els anys 1999 i 2003 en el marc del cas Naranjax. La condemna va arribar després de gairebé 10 anys d'instrucció.

A més, l'Audiència Provincial de Castelló va condemnar Fabra a pagar una multa de 693.074,33 euros i a indemnitzar Hisenda amb la mateixa quantitat pel total de la quantia defraudada durant els exercicis 1999, 2000, 2002 i 2003, més interessos legals. Uns mesos més tard, el juliol del 2014, aquesta condemna va ser confirmada pel Tribunal Suprem.

Petició de 13 anys de presó

L'expresident de la Diputació de Castelló va ser acusat de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes fiscals. Per aquests fets, la fiscalia va demanar per al castellonenc 13 anys de presó, una multa d'1,98 milions d'euros i una indemnització de 693.000 euros. Finalment, però, el magistrat no va considerar provat que fes de mitjancer per aconseguir l'aprovació de llicències de productes fitosanitaris amb el ministeri d'Agricultura espanyol. En canvi, sí que el va condemnar pels delictes fiscals. A l'hora de fixar la sentència, l'Audiència Provincial de Castelló va apreciar la circumstància atenuant de dilacions indegudes.

Petició d'indult denegada

Fabra va ingressar a la presó l'1 de desembre del 2014 després que el govern central acordés denegar la petició d'indult sol·licitada per l'exdirigent popular, condemnat a 4 anys per frau fiscal.

Cas Naranjax

L'origen del procés se situa el desembre del 2003, quan l'empresari Vicente Vilar, propietari de l'empresa Naranjax i fins aleshores amic de Fabra, va presentar dues querelles en els jutjats de Nules en les quals acusava l'expresident de la Diputació de cobrar-li diners a canvi d'afavorir la seva empresa en la comercialització de productes fitosanitaris. A aquesta denúncia, el 2005, s'hi va sumar una altra de l'Agència Tributària per presumpte frau fiscal, que el jutjat va admetre a tràmit i va annexar al procés ja obert.

Durant tot aquest temps, l'Audiència Provincial de Castelló va dictar algunes resolucions que posteriorment van ser revocades pel Tribunal Suprem. La primera i de més importància es va produir el desembre del 2010, quan la secció segona va sobreseure la causa per suposats delictes fiscals comesos entre els anys 2000 i 2003 -4 dels 5 pels quals estava sent investigat- al considerar que no s'havia produït un acte d'interposició judicial que interrompés el termini de prescripció d'aquestes conductes.

Nou jutges diferents

L'ingrés a la presó de l'exdirigent popular va posar fi a una autèntic marató judicial. La instrucció va partir multitud de canvis en el jutjat de Nules, l'encarregat de la causa, pel qual van passar fins a 9 jutges.

L'aeroport "del iaio"

Fabra, el vertader home fort del PP a Castelló, va arribar al judici amb l'únic càrrec de secretari general de la Cambra de comerç, ja que el juny de 2010 va abandonar la presidència de la Diputació Provincial després de 16 anys al capdavant de la institució. El juliol del 2012 va deixar de dirigir el PP provincial. En 2013 també va dimitir com president de la promotora de l'aeroport de Castelló (Aerocas), que ell va impulsar, i on va protagonitzar una coneguda anècdota: el dia de la inauguració de la infraestructura va ser enregistrat explicant als seus nets que aquell era l'aeroport "del iaio".