L'Audiència de Palma envia al vicealcalde de València al banc dels acusats pel cas Nóos
El tribunal ha acceptat el recurs dels regidors socialistes de l'Ajuntament de València contra l'exoneració d'Alfonso Grau, número 2 de Rita Barberá
PalmaL'Audiència Provincial de Balears ha acordat enviar a judici al vicealcalde de València, Alfonso Grau, després d'estimar el recurs d'apel·lació que van interposar els regidors socialistes de l'Ajuntament de València contra l'acte en el qual el jutge José Castro va excloure a l'alt càrrec del PP d'entre els acusats que seuran al banc dels acusats en el judici del cas Nóos.
El tribunal de la secció segona revoca per tant la resolució de Castro i inclou a Grau entre els processats, en considerar-li autor de presumptes delictes de malversació, frau a l'administració, tràfic d'influències i falsedat en document oficial. L'Audiència insta a Castro al fet que done un termini de 20 dies hàbils a Grau perquè presente el seu escrit de defensa.
Alfonso Grau està esquitxat pel cas com a president de la Fundación Valencia Turismo Convention Bureau (FTVCB), que és l'entitat que, junt a la Ciutat de les Arts i les Ciències, va firmar els convenis amb l'Instituto Nóos per a la celebració de les tres edicions de la cimera 'Valencia Summit' que van costar a les arques de l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana uns 3,4 milions d'euros malgrat que les despeses justificades per l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin van ser molt inferiors.
En un acte de nou pàgines, la sala es mostra taxativa amb l'actuació de Grau en relació amb el paper que hauria desplegat en les negociacions dels convenis que van ser subscrits els anys 2004, 2005 i 2006 per a la celebració de les cimeres 'Valencia Summit', per l'organització dels quals l'Instituto Nóos únicament va gastar 910.600 euros.
De fet, apunta al vicealcalde com "l'impulsor de la concertació" entre la Fundación Turismo Valencia i Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) –entitats que van rubricar els acords–, i "va participar en la mateixa tant de manera activa com per omissió, malgrat ostentar una posició de garant dels fons públics que manejava la FTVCB".
L'Audiència rebat així mateix els arguments esgrimits per Castro quan el passat 22 de desembre va excloure a Grau de l'acte d'obertura de judici oral, amb els quals asseverava que la fundació que presidia l'imputat "havia vingut funcionant, sempre, com a entitat privada, sense oposició de cap dels grups municipals", i que la iniciativa de la gestió dels 'Valencia Summit' "la va ostentar Cacsa".
Per contra, el tribunal assenyala que el fet que materialment la FTVCB com altres entitats similars funcionaren com a entitat privada i que així ho haja manifestat al seu torn el Tribunal de Comptes, "no atorga carta de naturalesa al fet que les contractacions realitzades sense submissió a les normes de contractació de l'Administració estigueren ben realitzades, ni que supose una causa d'exculpació".
"Aquesta situació no fa vàlides tals contractacions", incideix la sala, que recalca a més que "no constitueix argument jurídic suficient i excloent que cap grup municipal s'oposara o no a tal procedir, màxim quan consten mocions posteriors al 2005 requerint que la FTVCB actuara com a ens públic".
Els magistrats afirmen així mateix no trobar dades que apunten al fet que la iniciativa del projecte esportiu ho portara Cacsa –com defensava el propi Grau–, sinó "més al contrari", com tampoc es pot concloure que, "de qualsevol manera, els acords eren adoptats per la junta de patrons de la FTVCB amb llibertat de criteri", afegeixen.
Intervenció de Rita Barberá
Sobre aquest tema, abunden que "no sembla que el funcionament de la junta de patrons atorgara una real i efectiva llibertat de criteri, ni per conèixer el contingut últim del conveni que es pretenia aconseguir, ni per decidir la seua procedència i mecanisme d'actuació". És més, al·ludeixen a una actuació dolosa i recalquen que les decisions del patronat "venien ja determinades per les propostes dels representants de l'Ajuntament".
L'Audiència aprofundeix en aquest sentit i relata que la participació de Grau en els fets parteix tant del compromís econòmic del consistori com del fet que, per dur a terme la iniciativa, era necessària la participació de l'Ajuntament i "aquesta estava ja compromesa des del moment en què [l'alcaldessa] Rita Barberá remet" a Iñaki Urdangarin i al seu exsoci Diego Torres "a la FTVCB i a Cacsa, i després el secretari de Grans Projectes demana al senyor Grau que se sume al projecte, cosa que fa".
Finalment, el tribunal recrimina que Castro basara la decisió de no enviar al banc dels acusats a Grau en un acte exculpatori anterior, que el tribunal també va revocar posteriorment. "Es realitza una motivació d'un raonament declarat no vàlid i que, en essència jurídica, no existeix", precisa.
D'acord a un acte anterior de l'Audiència, en el marc de les contractacions per als 'Valencia Summit' que es van realitzar es van deixar de costat l'interès general, es va prescindir dels procediments administratius de contractació, no es va dur a terme cap estudi previ de viabilitat ni d'ajust als preus de mercat així com tampoc es va fiscalitzar el desenvolupament del conveni ni es va demanar a l'Instituto Nóos que justificara la destinació dels fons rebuts.
Despesa dels 'Valencia Summit'
Segons un informe de l'Agència Tributària, només l'any 2004 Nóos va destinar a la preparació del primer 'Valencia Summit' 194.436 euros, malgrat que per a la seua organització va percebre uns 1.044.000 euros públics.
Un any després, dels 1,5 milions que va rebre, tan sols va gastar en factures de la segona edició 395.597 euros, mentre que pel que a la tercera edició es refereix, l'Instituto va rebre 1,049 milions, dels quals va emprar 320.635 euros per a l'esdeveniment. Així, fins a un total de 3,6 milions d'euros va rebre Nóos de l'Administració pública valenciana per les tres edicions de l'esdeveniment esportiu.