L'antiavortista i ultracatòlica Llanos Massó, nova presidenta de les Corts Valencianes

ValènciaL'antiavortista i ultracatòlica diputada de Vox Llanos Massó ja és la nova presidenta de les Corts Valencianes. Massó encapçala la segona institució del País Valencià en compliment del pacte de govern al qual van arribar la formació d'extrema dreta i el Partit Popular. En la votació celebrada aquest matí, la dirigent ultra ha obtingut 53 vots –els del PP i Vox– i la socialista Laura Soler 31 –els dels representants del PSPV–. També s'han comptabilitzat 13 paperetes en blanc –provinents dels diputats de Compromís– i un vot nul.

Massó, de 57 anys, té estudis de ciències físiques, ciències religioses i audiopròtesis; és la presidenta provincial de Vox a la circumscripció de Castelló, i forma part de Parlament valencià des del 2019, quan el seu partit hi va aconseguir per primera vegada representació.

En el seu discurs, la dirigent de Vox ha defensat la seva "lleialtat a Espanya" i el seu compromís en la defensa del País Valencià "davant qualsevol intent de fagocitar la seva cultura, mercadejar amb els seus recursos naturals, castigar el seu finançament o segrestar les llibertats dels seus compatriotes".

Més polèmiques que les seves paraules d'avui, han estat declaracions de Massó durant els últims quatre anys. Un període durant el qual ha afirmat que als centres educatius es difon una ideologia de gènere que inclou fomentar una concepció de l'avortament “com un mètode anticonceptiu més”. També ha defensat l'educació segregada per sexes, ha reclamat l'aplicació del batejat com pin parental , ha criticat “l'excessiva tutela de les lleis sobre la vida de les dones” i ha lamentat que es “regue amb diners públics infinitat d'organitzacions que viuen de la violència de gènere".

Antiga representat de l'entitat Hazte Oír a Castelló de la Plana, ha afirmat que els sistemes d'immersió lingüística pretenen "erradicar l'espanyol i el valencià original". A més, ha acusat l'ensenyament públic de fomentar "una dictadura lingüística" i de ser un “instrument del separatisme i del feminisme”. També ha reclamat la presència de la bandera espanyola als centres educatius.

Altres de les seves crítiques han estat dirigides al propi sistema autonòmic al qual ha acusat de perseguir dividir Espanya en "17 miniestats amb costos desorbitats". També ha reclamat deixar sense finançament l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fins que pugui eliminar perquè considera que l'entitat normativa està “al servei dels únics que pretenen la ruptura de la gran nació que és Espanya” i ha defensat que À Punt és “una eina política en mans de l'esquerra pancatalanista” .

Polèmica entre PSPV i Compromís

A més de la presidència de les Corts, aquest dilluns també s'han elegit la resta de càrrecs d'aquest òrgan. La vicepresidència i la secretaria primera l'ostentaran els populars Alfredo Castelló i Víctor Soler, respectivament. Per la seva banda, els socialistes assumiran l'altra vicepresidència, que recau en l'encara consellera de Justícia, Gabriela Bravo. La secretaria segona, que inicialment l'havia d'ocupar la diputada i representant del PSPV Josefina Bueno, finalment serà per a Maria Josep Amigó, de Compromís, que ha rebut els vots del PP.

La designació d'Amigó ha provocat una picabaralla entre socialistes i valencianistes. Els primers han acusat els dirigents de Compromís de pactar amb el PP. Els segons han negat haver tancat cap acord i han afirmat que han rebut els vots dels conservadors sense haver donat res a canvi i després que el PSPV es negués a cedir-los un representant. Amb aquest moviment, els conservadors han aconseguit debilitar els socialistes, que únicament disposaran d'un representant a la mesa de les Corts i, alhora, enfrontar PSPV i Compromís.

Puig: "És una desgràcia"

Abans de la votació, el president valencià en funcions, Ximo Puig, ha qualificat de "desgràcia" que Vox presideixi les Corts i ha demanat al PP que actuï amb responsabilitat i mantingui "les conquestes" socials assolides durant els últims anys.

Per la seva banda, el president de Vox, Santiago Abascal, ha aprofitat la seva assistència a la sessió per defensar que el pacte de govern signat entre PP i ultradretans és "assenyat i raonable", a més d'un exemple per a la resta d'autonomies. També ha denunciat el que ha qualificat de "demonització brutal" que pateix la seva formació i ha defensat que l'acord "donarà satisfacció també a molts electors d'esquerra". "Quan vegen l'acció del govern comprovaran que no tenen tants motius per preocupar-se", ha afirmat.

Protesta feminista contra el pacte PP-Vox

També a primera hora del matí, centenars de persones, la majoria dones, s'han manifestat a les portes de l'hemicicle per protestar contra l'acord PP-Vox. Ho han fet mostrant pancartes i cartells amb lemes com "fora feixistes de les institucions" i "les nostres vides importen". En declaracions als mitjans de comunicació, la portaveu de la Coordinadora Feminista de València, Cándida Barroso, ha denunciat els acords del PP amb l'extrema dreta i ha afirmat que les entitats feministes rebutgen l'existència d'un pacte de govern i d'un futur vicepresident de l'executiu valencià –en referència a l'extorero Vicente Barrera– que nega la violència de gènere.