La jutge arxiva per segona vegada la investigació per l'accident de metro de València

ValènciaEl jutjat d'instrucció número 21 de València ha arxivat per segona vegada la investigació per l'accident de metro que va tenir lloc el 3 de juliol del 2006, on van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.

Després d'estudiar els informes emesos per diversos pèrits i les declaracions de testimonis, la jutge Nieves Molina conclou que no hi ha responsables penals de l'accident perquè, segons els experts en seguretat ferroviària, "les instal·lacions, el traçat, el carril, les travesses, les fixacions i altres elements estudiats es trobaven en un estat i condicions suficients per mantenir les condicions de seguretat de la marxa a 40 quilòmetres per hora".

Molina afirma que els pèrits que han declarat durant la fase d'instrucció descarten errades als frens, al vagó i a les vies, i refusen que el comboi que va entrar als tallers per una errada als frens 13 dies abans de l'accident va ser el sinistrat. El jutge també remarca que la unitat que va patir l'accident mai havia sofert una avaria als frens.

La magistrada també assegura que intentar envoltar de misteri l'aparició del cos del maquinista a les vies no té cap mena de lògica, ja que el cadàver hauria sortit disparat i que, per tant, resulta totalment inversemblant la hipòtesi que bombers i policies moguessin els dos cadàvers i mentissin en els seus informes.

La resolució judicial, contra la qual es pot interposar recurs de reforma o d'apel·lació, considera que no ha quedat acreditat que l'accident, que es va produir en descarrilar el tren a la corba prèvia a l'estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produís per un problema al vagó o a la via.

La col·locació d'una balisa no era obligatòria

En la resolució per arxivar per segona vegada la investigació, la jutge rebutja la petició de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, que representa 13 de les 90 víctimes, perquè es prengui declaració a l'exdirectora de FGV, Marisa Gracia, i als quatre tècnics investigats. Considera que ni a ells ni als altres tres treballadors investigats, que sí que han declarat, "se'ls pot exigir responsabilitats penals per no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les que ja existien". La magistrada subratlla que "cap norma obligava a la col·locació d'una balisa que protegís el tren davant un excés de velocitat a la corba".

"El que és decisiu des de la perspectiva penal és si les mesures de seguretat existents complien amb els estàndards de seguretat del sector. I com es va assenyalar en resolucions anteriors a la reobertura del procediment, la millora o l'increment de les mesures de seguretat efectuades a posteriori, no pot equivaldre en l'àmbit penal al fet que la situació prèvia es pugui considerar sospitosa de criminalitat", assenyala la jutge a la resolució.

La instructora es remet als informes pericials per subratllar que l'any del sinistre la inexistència de balises davant les corbes era una pauta d'actuació comuna en altres administracions ferroviàries que fins a aquell moment s'havia mostrat segura.

I apunta, a més, que en el cas de València, es van valorar altres circumstàncies, com el fet que mai abans hi hagués hagut a la corba i que ni maquinistes, ni factors de circulació, ni treballadors d'infraestructures, ni tècnics de línia ni sindicats havien advertit mai del perill del revolt.

Llibre d'avaries

Segons els pèrits, el fet que el llibre d'avaries no aparegués després de l'accident és "irrellevant", perquè els maquinistes avisaven de qualsevol incidència al lloc de comandament o operador d'avaries i manteniment, i l'aplicació informàtica assigna un número a la incidència.

Els membres del comitè de seguretat han declarat que el més probable és que no hi hagués informació rellevant sobre l'accident.

El sistema de frenada era l'adequat

La resolució judicial conclou que el sistema de frenada automàtica puntual que operava a la línia 1 era adequat i anàleg al sistema que funcionava als trens de Rodalies amb els quals la línia 1 comparteix característiques.

A l'acta en què acorda el sobreseïment de la causa, la instructora descarta, a més, que hi hagi relació entre l'accident i la formació i capacitació del maquinista, mort al sinistre.

"En definitiva, tenint en compte el resultat de les nombroses diligències practicades, no només les pericials, sinó les nombroses testificals i la prova documental incorporada a la causa, i partint de la professionalitat i competència dels que han intervingut en la redacció dels diferents informes, com que no existeix cap dada que porti a qüestionar els informes, es procedirà a rebutjar les noves diligències interessades", conclou la magistrada.

Dies després del suport de l'Audiència Provincial

La decisió d'arxivar la causa i de rebutjar noves pericials arriba dies després que l'Audiència Provincial de València donés suport a la instructora i rebutgés la petició de la fiscalia perquè els pèrits de la Inspecció de Treball i de l'Invassat (Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) fessin una ampliació dels informes.

Reobertura de la investigació

El cas, amb dos sobreseïments anteriors –el 15 de març del 2007 i el 17 de desembre del mateix any–, es va reobrir el gener del 2014, sis anys després de ser arxivat per la petició de la fiscalia, que, alhora, atenia la reclamació dels familiars de les víctimes que asseguraven que l'emissió del programa 'Salvados' havia ofert nous testimonis de treballadors del metro que explicaven defectes del tren sinistrat i que demostraven que l'empresa FGV havia demanat a una consultora que elaborés un argumentari perquè els seus tècnics afirmessin que l'accident va ser inevitable.

La jutge va acceptar la petició, ja que, en el seu moment, va reconèixer que hi havia "indicis, nous senyals o pistes que puguin aclarir, il·luminar o il·lustrar el motiu o la causa de la tragèdia".

Decepció entre les víctimes, que anuncien recurs

Els membres de l'Associació de Víctimes de l'Accident de Metro del 3 de Juliol del 2006 han manifestat que se senten decebuts per la resolució, tot i que han explicat que s'esperaven l'arxiu de la investigació judicial, i que el recorreran.

La presidenta de l'associació, Rosa Garrote, ha assegurat que la jutge s'ha "limitat a defensar la gestió" que va fer inicialment, i ha afirmat que la instructora "no ha volgut investigar més" i sempre s'ha mostrat "contrària a introduir qualsevol altra via d'investigació".

"Sabíem que la seva actitud havia de ser aquesta; defensar el posicionament del 2006 i tancar amb les mateixes conclusions", ha afirmat Garrote.