Processen Carlos Fabra per ocultació de patrimoni, cobrament de suborns i blanqueig de capitals
L'expresident de la Diputació de Castelló hauria intentat evitar pagar una multa d'1,4 milions d'euros pels delictes fiscals als quals va ser condemnat el 2013
ValènciaEl jutjat d'instrucció número 4 de Castelló ha dictat un acte de procediment abreujat contra l'expresident de la diputació d'aquesta província Carlos Fabra a l'entendre que hi ha indicis que apunten que l'exdirigent del Partit Popular hauria ocultat el seu patrimoni per impedir l'execució d'una condemna del 2013 per delictes fiscals que l'obligava a pagar una multa d'1,4 milions. La interlocutòria també proposa jutjar-lo per haver percebut suborns i blanqueig de capitals i inclou en la causa la dona del polític, dos dels seus fills, un gendre i cinc empresaris, a més de cinc societats mercantils i nombroses persones jurídiques.
La resolució, que pot ser recorreguda, dona per conclosa la fase d'instrucció i emplaça la Fiscalia i les altres acusacions a sol·licitar, en un termini de deu dies, l'obertura de judici oral, l'arxivament del procediment o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries.
El magistrat relata que Fabra i la seva dona “van ordir i van portar a la pràctica un pla per ocultar la major part dels seus ingressos i béns patrimonials”. Pretenien evitar així un eventual embargament judicial pels gairebé 920.000 euros que el polític encara deu a l'Agència Tributària a conseqüència de la condemna per delictes fiscals. En l'execució d'aquest pla, els dos cònjuges haurien comptat des del principi “amb l'auxili” dels seus fills Borja i Clàudia i del marit d'aquesta.
Segons el jutge, la “situació d'aparent penúria econòmica” que exhibia el principal investigat no s'adequa amb el fet d'haver rebut entre els anys 2007 i 2017 abonaments en efectiu en comptes titulats al seu nom per import de gairebé 2,7 milions d'euros. També es contradiu amb el fet d'“haver mantingut una intensa activitat bancària, amb uns abonaments bancaris bruts superiors als 26 milions d'euros”.
L'instructor també detalla algunes d'aquestes operacions, com els lliuraments de diners realitzats a Fabra per alguns empresaris encausats en aquestes diligències, entre ells el president del Vila-real, Fernando Roig, o l'administrador de Facsa, Enrique Gimeno. Aquestes transferències de fons es camuflaven presumptament com a préstecs personals privats o opcions de compra en relació amb immobles, encara que eren realitzades a petició de Fabra “en consideració a la seva persona, per ser o haver sigut president de la Diputació Provincial de Castelló i, en qualsevol cas, per ostentar una posició d'influència política a la província”, assenyala la resolució.
El jutge atribueix indiciàriament a Carlos Fabra i als altres quatre membres de la família processats, així com a quatre empresaris més entre els quals figuren Fernando Roig i el seu fill, un delicte de frustració de l'execució de la sentència. En el cas de l'exdirigent popular, en concepte d'autor, i en els altres com a cooperadors necessaris. També aprecia indicis d'un delicte continuat de suborn contra el mateix Fabra, Fernando Roig i dos empresaris més. Finalment, el magistrat considera que els fets investigats poden ser constitutius d'un delicte de blanqueig de capitals en relació amb l'expresident de la Diputació, com a autor, i respecte als seus quatre familiars i un empresari com a cooperadors necessaris.
A més d'aquesta causa, el jutjat d'instrucció número 4 de Castelló també n'ha reobert una altra en què s'investiga si l'expolític va afavorir el golfista Sergio García facilitant-li l'adquisició d'un camp de golf per un import molt inferior al seu valor real, cosa que va perjudicar la resta de propietaris del terreny.