La justícia europea confirma que les ajudes concedides pel govern valencià als estudis Ciutat de la Llum són il·legals
El Tribunal General de la Unió Europea desestima tots els recursos i confirma la sentència que obliga la Generalitat Valenciana a recuperar els 265 milions invertits
AlacantUna resolució del Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat aquest dijous que les ajudes públiques de 265 milions d'euros concedides pel govern valencià als estudis cinematogràfics de la Ciutat de la Llum, a Alacant, són il·legals, i per tant, han de ser recuperades.
La sentència dóna la raó a la Comissió Europea –que ja va demanar el reemborsament de les subvencions el maig del 2012– i desestima íntegrament els recursos presentats respectivament pel govern espanyol, la mateixa Ciutat de la Llum i l'empresa pública Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), que pertany a la Generalitat Valenciana.
Després de fer una investigació en profunditat arran de diverses queixes, Brussel·les va dictaminar que "cap inversor privat hauria acceptat invertir en la Ciutat de la Llum en els mateixos termes" que va fer el govern valencià, i que el finançament públic "distorsiona enormement la competència entre els principals estudis de cinema europeus".
En els seus recursos, el govern espanyol, la Ciutat de la Llum i SPTCV al·legaven fonamentalment tres motius: negaven l'existència d'una ajuda d'Estat i sostenien que la Comissió havia comès errors en aplicar el criteri de l'inversor privat; denunciaven falta de motivació i errors de dret en l'anàlisi de Brussel·les sobre la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat interior com a subvenció regional i com a subvenció cultural; i adduïen falta de motivació i errors respecte als incentius acordats a les productores.
Respecte al primer motiu, la sentència recull que "la Comissió no va cometre cap error en l'aplicació del criteri de l'inversor privat". Brussel·les va calcular que el cost del capital era del 16,66% en la inversió inicial en Ciutat de la Llum l'any 2000 i del 14,9% en la inversió addicional que es va fer el 2004, mentre que la taxa de rendibilitat amb prou feines ascendia al 5,74%.
La seva conclusió és que el valor net actualitzat del projecte suposava una pèrdua d'uns 130 milions d'euros i que per al període comprès entre 2000 i 2006 era negatiu en un import de més de 57 milions d'euros, resultats que van ser confirmats per una anàlisi d'una consultora independent.
"Atès que la taxa interna de rendibilitat era molt inferior al cost del capital, la Comissió va concloure que existien raons objectives per considerar que un inversor privat diligent no hauria acceptat invertir en un projecte que li oferís aquesta perspectiva de rendibilitat", apunta la sentència.
Els recursos sostenien que la Comissió hauria d'haver pres en consideració el rendiment de la inversió addicional generada per la zona hotelera i de serveis confrontants. Sobre aquesta qüestió, el Tribunal General conclou que "aquesta possible millora en la rendibilitat de la inversió en el projecte no és suficient a l'efecte de l'aplicació del criteri de l'inversor privat".
Mancança de contingut cultural
La sentència considera a més que l'Executiu comunitari "va motivar suficientment les seves afirmacions sobre la falta de contingut cultural de l'ajuda". Brussel·les havia considerat que el projecte Ciutat de la Llum no perseguia la conservació del patrimoni ni un objectiu cultural, perquè en ell podia desenvolupar-se tot tipus de contingut audiovisual, fins i tot anuncis publicitaris, de manera que no podia sostenir-se que el seu objectiu fos promoure la cultura europea.
Pel que fa a les ajudes i incentius a les productores, el Tribunal General assenyala que la Comissió va aprovar un règim d'ajuda a la producció cinematogràfica destinat a les petites i mitjanes empreses del País Valencià el desembre de 2008 i va autoritzar altres dos règims d'ajudes a la producció cinematogràfica a l'abril de 2008 i al juliol de 2009.
"Tota subvenció concedida abans de desembre de 2008 per la Comunitat Valenciana a les productores a condició de filmar a la Ciutat de la Llum era una ajuda d'Estat il·lícita, al no respectar-se la prohibició de concedir ajudes a activitats de producció específiques. Aquesta prohibició suposa que no està permès sotmetre una ajuda a la condició que es filmi en un estudi específic com la Ciutat de la Llum", confirma la sentència.