Juan García Sentandreu, el falangista que vol acabar amb el 'País Valencià'

ValènciaSi al País Valencià es convoca una protesta per intimidar els participants en una manifestació democràtica com la del Nou d’Octubre, per boicotejar un acte de la Xarxa del País Valencià pel Dret a Decidir o per esborrar un mural que reclama la llibertat dels joves d'Altsasu i dels polítics independentistes catalans, qualsevol persona pot apostar que o bé hi trobarà el dirigent de la formació d'extrema dreta España 2000, José Luis Roberto, o el polític ultra Juan García Sentandreu.

El segon ha estat notícia aquests dies després que les Corts hagin admès a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per ell i per altres dirigents ultres que pretén prohibir l’ús del terme País Valencià. Es tracta de la segona ocasió en què Sentandreu impulsa aquesta normativa, després que el 2008 el Parlament ja la rebutgés.

A més de lletrat –exerceix la defensa d'alguns dels processats per les agressions del Nou d'Octubre del 2017–, Sentandreu (València, 1960) és un històric líder blavero. Va dirigir diversos sindicats d'estudiants universitaris ultres. Més tard, va encapçalar l'anticatalanista Grup d'Acció Valencianista. En aquell període va ser condemnat per maltractar i vexar un militant valencianista.

Un poc més breu ha estat la seva carrera política, que compta amb tres dates clau: l'any 1982, quan va concórrer a les eleccions com a candidat de la Falange Espanyola de les JONS; l'any 2004, quan va impulsar Coalición Valenciana, i l'any 2020, quan va perdre les primàries de Vox a València i va denunciar un suposat "frau". Més fortuna ha assolit en l'àmbit empresarial, on ha rebut nombroses subvencions per gestionar centres especials d’ocupació.

Actualment, presideix la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de València, que li ha permès encapçalar manifestacions i amb el micròfon a la mà reptar els dirigents catalans. "Estem esperant-los. Els llevarem fins la pell". També va qualificar l'aleshores conseller valencià Vicent Marzà de "'batasuno'", i de "terrorista" l'exconseller català Josep Bargalló. A l'exdiputat d'ERC Joan Tardà li va dir "tarat" i a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell l'anomenava "torcadell".