Juan Cotino, ¿l'ànima cristiana o el gran empresari a l'ombra del PP valencià?

ValènciaCosta triar quina imatge descriu millor l'exvicepresident del govern valencià Juan Cotino, mort amb coronavirus aquest dilluns: si la de l’home de negocis que, segons consta al sumari del cas Erial, hauria tancat operacions milionàries per a Sedesa, la gran empresa familiar dirigida pel seu nebot i que gràcies a la venda de les adjudicacions que va rebre de l'excap del Consell, Eduardo Zaplana, va aconseguir 86,5 milions; o la de polític de l’Opus Dei que en la seva etapa de conseller d'Aigua, Medi Ambient i Urbanisme no va dubtar en mostrar la seva disposició a airejar dades confidencials del pare de l'aleshores portaveu de Compromís, Mónica Oltra. Amb aquell gest, Cotino advertia les formacions de l'oposició que conservava tots els contactes de la seva etapa com a director general de la Policia Nacional, i que estava disposat a fer-los servir si augmentaven les crítiques al Partit Popular.

Perquè és difícil desxifrar un polític granític, incòmode com pocs davant els mitjans de comunicació, capaç d'entortolligar-se en els moments més inoportuns, mortificat per la necessitat de guardar les formes i incapaç de contenir el seu caràcter; però, alhora, disposat a viatjar amb cotxe fins a Luxemburg amb 640.000 euros per crear dues societats per dipositar-hi comissions il·legals, segons consta al sumari del cas Erial. Una seqüència de pel·lícula, sobretot si es té en compte que qui viatjava fins al paradís fiscal era el director general de la Policia Nacional.

Igual de complex és entendre com un dirigent conservador pot col·locar un crucifix a la mesa des d’on presideix les sessions del Parlament valencià i invocar preceptes del cristianisme com la compassió i la humilitat i, alhora, ser acusat per alguns familiars de les víctimes de l’accident del metro de València del 3 de juliol del 2006 d’oferir-los contractes de treball a canvi de no exercir cap acció judicial contra el govern valencià.

Tampoc és a l’abast de totes les ments entendre com un polític pot intentar escapolir-se d'una entrevista fingint que és el seu germà i no ell qui és a l'altra banda del telèfon i, alhora, invertir dos milions d’euros per salvar 13TV, la televisió de la Conferència Episcopal, així com ajudar La 8 Mediterráneo, el canal autonòmic de l’arquebisbat de València.

I és que Juan Cotino ha estat un polític polièdric, un dels factòtums del Partit Popular del País Valencià juntament amb Rita Barberá, Francisco Camps, Eduardo Zaplana i Carlos Fabra. Amb els dos primers va començar la seva trajectòria a l'Ajuntament de València i el 2006 va organitzar la V Trobada Mundial de les Famílies que va presidir el papa Benet XVI. Per aquella gestió, Cotino s'enfrontava a una petició d'11 anys de presó per haver col·laborat presumptament en la substracció de 3,3 milions d'euros. Segons el testimoni en el judici d'Álvaro Pérez, el Bigotes, el líder d'Orange Market, el dirigent conservador era "la persona que dirigia tot l'esdeveniment".

Cansat de tanta polèmica, i necessitat de temps per preparar la seva defensa judicial, durant els últims anys l'exdirigent del PP es va refugiar a l'Alqueria Dolores, la gran casa familiar a la seva Xirivella natal, des d'on podia recordar els seus orígens agraris, quan va col·laborar en la fundació de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA), l'entitat conservadora del camp valencià, i presumir del domini de la gastronomia més autòctona, orgullós de les grans paelles que cuinava. I és que Juan Cotino, que en la joventut va flirtejar amb el valencianisme polític formant part de la Unió Democràtica del País Valencià, un partit democristià de vida curta, aviat va aprendre que l'èxit en la política seria més fecund amb unes altres sigles.