L'IVAM recupera l'obra dels anys d'exili del valencià Josep Renau
Una exposició mostra l'obra de l'autor valencià durant els anys que va viure a Ciutat de Mèxic i Berlín
ValènciaEls exilis de Renau. És el títol de la mostra que l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura aquest dijous i que analitza l'obra elaborada del reconegut fotomuntador i muralista valencià Josep Renau durant els seus anys d'exili, primer a Ciutat de Mèxic (1939-1958) i, posteriorment, a l'antiga República Democràtica d'Alemanya (1958-1982).
L'exposició, que estarà oberta al públic fins al 9 de gener del 2022, ha estat presentada aquest dimecres per la directora de l'IVAM, Nuria Enguita, i els comissaris de la mostra, Ramón Escrivà i Josep Salvador. Per a Enguita, la seva condició d'exiliat va ser clau en l'obra d'un autor que va apostar per l'"universalisme i l'internacionalisme" després de constatar la relació "entre feixisme i capitalisme, tant d'un Mèxic que patia la pressió fronterera de l'imperi dels Estats Units d'Amèrica com d'un Berlín dividit de la Guerra Freda".
La mostra, que reuneix més de dues-centes obres procedents majoritàriament dels fons de la Fundació Josep Renau de l'IVAM, s'inicia amb un recorregut dedicat a la relació entre el considerat com el cartellista més important de l'Estat durant la Segona República Espanyola i el muralista revolucionari David Alfaro Siqueiros, comunista com Renau, que va incorporar l'artista valencià a l'equip internacional que va realitzar el mural Retrat de la burgesia, una de les fites del muralisme revolucionari mexicà. "Es tracta d'una al·legoria de la destrucció. Utilitza una iconografia basada en la idea de la tecnologia al servei de la destrucció i la irrupció del feixisme a Europa, aliat amb el gran capital", ha explicat Ramón Escrivà.
El segon bloc de l'exposició recull la sèrie completa de fotomuntatges de Renau The American way of life en diàleg amb l'obra de l'artista soviètic Alexander Zhitomirsky. Un treball en què "Renau va denunciar el potencial expansiu, l'imperialisme i el procés de colonització cultural del model de vida americà", segons ha detallat Escrivà.
El tercer espai està dedicat a la irrupció de la nova arquitectura socialista alemanya i el seu vincle amb el muralisme al servei de l'adoctrinament polític; un fenomen històric en què van destacar projectes urbanístics com el de la ciutat d'Erfurt o el de Halle-Neustadt, una urbs modèlica construïda per als treballadors de la indústria química. "És ací on Josep Renau va poder fer la seua obra mural més ambiciosa, compromesa i monumental", ha afirmat Josep Salvador.
