La Intervenció General de l'Estat acredita que la fundació que va pagar els 'Valencia Summit' és una entitat pública
L'Ajuntament de València ha defensat durant la instrucció que l'entitat era de caràcter privat i per això no estava sotmesa als controls de contractació pública
PalmaLa Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) conclou, en un informe presentat davant el jutge instructor del 'cas Nóos', José Castro, que la Fundación Turismo Valencia Convention Bureau (FTVCV), entitat que va sufragar part de les tres edicions de l'esdeveniment ' Valencia Summit' i el president del qual, Alfonso Grau, ha estat citat a declarar com a imputat, pertany al sector públic, integrada en concret en l'organigrama de l'Ajuntament de València.
Així ho posa de manifest en un dictamen, al qual ha tingut accés Europa Press, que ha elaborat a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció i que el fiscal Pedro Horrach va lliurar al jutge al costat d'un escrit en el qual donava suport a la imputació de Grau, sol·licitada pels regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) a l'Ajuntament de València.
La conclusió de la IGAE, la mateixa a la que va arribar en el seu moment també el Tribunal de Comptes, contrasta amb les declaracions efectuades fins al moment per l'alcaldessa de València, Rita Barberá, qui sosté que es tracta d'una entitat privada que per tant no estava subjecta a les normes de contractació pública, igual que determinava un dictamen jurídic aportat al 'cas Nóos' pel duc de Palma, Iñaki Urdangarin, per intentar acreditar que no calia supervisar o auditar el preu abonat per l'esdeveniment esportiu.
En la seva anàlisi, la IGAE subratlla que és el consistori valencià el que finança la gairebé totalitat del pressupost de la Fundación Turismo Valencia i a més és el que controla la seva gestió, en correspondre-li el 99,55 per cent dels vots.
De fet, l'organisme públic remarca que amb la signatura del conveni i de les dues pròrrogues posteriors per a la celebració dels 'Valencia Summit' –cimeres organitzades per l'Instituto Nóos i per les quals va percebre 3,6 milions d'euros públics, malgrat que únicament va invertir en el muntatge 910.600 euros–, la fundació va eludir l'aplicació dels preceptes de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques relatius a la licitació i formes d'adjudicació.
En aquest sentit, la IGAE assenyala com aquesta normativa exigeix a l'entitat del sector públic contractant –en aquest cas la FTVCB– que, amb caràcter previ a la contractació, "defineixi les necessitats públiques que es pretenen satisfer amb el contracte i determini el preu de la prestació, seleccioni al contractista mitjançant un procediment públic i de concurrència competitiva i adjudiqui el contracte a l'oferta econòmicament més avantatjosa".
En aquesta mateixa línia, el fiscal Pedro Horrach assenyala en el seu escrit, recolzant-se en les conclusions de la Intervenció de l'Estat, que és el sector públic el que finança la pràctica totalitat de les despeses de la FTVCB, sent l'aportació de l'Ajuntament la de major import. Aquesta aportació va sumar entre els anys 1192 i 2013 un total de 63,4 milions d'euros.
"Indicis fundats de criminalitat"
En concret, Castro va citar a declarar a Grau, també vicealcalde de València, per al proper dia 31, en al·legar en el seu acte judicial que "existeixen indicis fundats de criminalitat" en els fets relacionats amb la signatura i execució dels convenis que van ser subscrits els anys 2004, 2005 i 2006 per a la celebració de les cimeres 'Valencia Summit'.
En la seva resolució, Castro incideix que "existeixen indicis racionals que en les diferents contractacions es "es va deixar de costat l'interès general, es van prescindir de les obligades lleres administratives de contractació, no es va dur a terme cap estudi previ de viabilitat ni d'ajust als preus de mercat així com tampoc es va fiscalitzar el desenvolupament del conveni ni es va demanar a l'Instituto Nóos que justifiqués la destinació dels fons rebuts".
Segons un informe de l'Agència Tributària, només l'any 2004 Nóos va destinar a la preparació del primer 'Valencia Summit' 194.436 euros, malgrat que per a l'organització havia rebut un poc més d'un milió d'euros públics. Un any després, dels 1,5 milions que va rebre, tan sols va gastar en factures de la segona edició 395.597 euros, mentre que en el que a la tercera edició es refereix, l'Instituto va rebre 1,049 milions, dels quals va emprar 320.635 euros per a l'esdeveniment. Així, fins a un total de 3,6 milions d'euros va rebre Nóos de l'Administració pública valenciana per les tres edicions de l'esdeveniment esportiu.