Imputen Francisco Camps i el bisbe auxiliar de València pels contractes de la visita del papa Benet XVI

ValènciaL’ombra sobre la gestió de Francisco Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana continua creixent al ritme que l’excap del Consell suma imputacions en una carrera de la qual, a hores d’ara, sembla difícil endevinar el final. Si fins ara ja pesaven sobre Camps dues inculpacions per l’organització dels grans premis de Fórmula 1 a la ciutat de València, l’expresident n'hi ha afegit una de nova pels presumptes delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental en l’organització del V Encontre Mundial de les Famílies que el 2006 es va celebrar a València i que va presidir el papa Benet XVI.

Junt a Camps, el jutjat també ha imputat Esteban Escudero, bisbe auxiliar de València i president de la Fundació V Encontre Mundial de les Famílies, l’entitat que va organitzar la trobada, així com l'exvicepresident del Consell Víctor Campos, l'expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino i diversos dirigents de la fundació, com el seu representant legal, Francisco Javier Jiménez; la secretària general, Henar Moliner; el secretari de l'arquebisbat, Antonio Ramón Corbí, i l'exdirector de l'Institut Valencià de Finances Enrique Pérez Boada. Els magistrats investiguen suposades irregularitats en les adjudicacions per haver-se dut a terme sense concurs ni concurrència pública.

Camps: "És una imputació preventiva"

L'expresident de la Generalitat Valenciana s’ha defensat de la seva imputació assegurant que ell “només va ser president d'honor de la fundació que va organitzar la visita del Papa a València el 2016 i que, per tant, no va tenir cap relació amb la gestió diària d'aquesta entitat”.

L’excap del Consell ha assegurat que “està segur” que en la fundació es va fer tot correctament i no es va produir cap irregularitat, tot i que ha remarcat que ell era “un president honorífic” i que, per tant, “no hauria tingut cap sentit” que s'hagués “dedicat a signar contractes”.

Camps s'ha mostrat "convençut" que aquesta citació és una "imputació preventiva" que l'única finalitat que té és mantenir-lo en aquesta condició davant l'eventualitat que més endavant algú volgués imputar-lo i evitar, així, que els suposats fets haguessin prescrit.

Un altar d'1,5 milions d'euros

La imputació dels màxims dirigents del V Encontre Mundial de les Famílies arriba 12 anys després d’una trobada que va estar presidida per una gestió que els grups de l’oposició van denunciar com a opaca i de la qual durant anys el president valencià, i tot i els continus requeriments dels partits polítics i els mitjans de comunicació, es va negar a desvelar el cost. De fet, va ser el 2016 quan l’actual cap del Consell, Ximo Puig, va explicar que un informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana del 2010 revelava que el pressupost de la trobada, que va tenir una duració de dos dies, va ascendir fins als 22 milions d’euros.

El document també explicava que durant la preparació va haver-hi una "absència general" del compliment de la legalitat i control en les contractacions. Entre les despeses més cridaneres de l’encontre que va fer públiques l’informe destaca el preu de l’altar de la cerimònia, que es va elevar fins als 1,5 milions d'euros, o la facturació en allotjaments hotelers, que va ascendir que va ser d’1,7 milions.

7,7 milions d'euros a publicitat

A aquestes dades cal afegir-hi les recollides per un informe policial publicat el 2014 pel diari 'El Mundo' que explica com es van destinar 7,7 milions d’euros a publicitat, 4,1 a infraestructures, 1,3 a litúrgia, 1,2 a mitjans tècnics i 1 a la web i la producció audiovisual. A més, es van confeccionar 500 conjunts de casulla i mitra i 400 casulles que van costar 84.500 euros. Aquestes elevades partides van propiciar que la fundació hagués de recórrer a una pòlissa de crèdit amb la CAM de 300.000 euros. Finalment, i per liquidar l’entitat, el govern valencià, llavors encapçalat pel popular Alberto Fabra, va absorbir part del deute i va liquidar la fundació que compartia amb la Diputació de València, l’ajuntament de la ciutat i l’arquebisbat de València.

Una bona notícia per a Camps

Amb tot, i per compensar aquesta mala notícia, Francisco Camps n'ha rebut una de bona provinent de la causa que investiga el presumpte pagament de comissions il·legals en la construcció de centres escolars al País Valencià durant la gestió del Partit Popular, ja que tot i que un informe de la Guàrdia Civil vincula Camps amb aquesta xarxa, el jutge que instrueix el cas ha obert una peça separada per a aquest procediment on no imputa l’expresident. Sí que ho fa, però, amb l'excap de la Diputació de València, Alfonso Rus, i la seva mà dreta, Marcos Benavent.