La impotència de no poder salvar-los a tots, els obstacles per saber qui eren

ValènciaCada víctima mortal que els serveis d'emergències localitzen als municipis assolats pel temporal ha de travessar el Túria. A l'altra banda del riu la tasca dels forenses és incessant: han d'identificar-les per poder donar una resposta a les desenes de familiars que esperen notícies des de fa gairebé tres dies. Molts d'ells encara no se sap qui són. Altres sí, com els sis ancians que van morir a la residència de Paiporta on vivien. El testimoni del seu turment va quedar enregistrat en vídeos. 45 minuts d'angoixa condensats en unes imatges que mostren com els ancians esperen que els treballadors els salvin la vida traslladant-los als pisos de dalt de l'edifici.

Són moments esborronadors perquè, minut a minut, una aigua plena de fang i brutícia no para de pujar i ja supera les rodes de les cadires en les quals gairebé tots els ancians es troben. Es tracta d'una lluita cruel contra rellotge protagonitzada per uns empleats que van publicar els vídeos com a crit d'auxili que no va obtenir resposta. Aquest tràgic desenllaç s'ha saldat amb sis víctimes mortals. Les escenes són especialment doloroses perquè les protagonitzen les persones més dependents, aquelles que no poden valdre's per si mateixes tot i que en el passat van fer possible el que avui som. És per això que els seus crits de pànic esgarrifen especialment i el seu patiment és tan injust.

Desemparats i sense temps per reaccionar, els treballadors d'un geriàtric de Paiporta van haver de pujar sols el centenar d'avis al primer pis. En acabar, però, van fer un recompte i faltaven sis persones. En aquell moment, la planta baixa ja acumulava més de metre i mig d'aigua. Ja era tard i el que presagiaven les imatges es va complir: Maribel Albalat, alcaldessa de Paiporta, va confirmar la mort de sis dels 115 avis que vivien en aquest centre. Es tracta del municipi més colpejat per la DANA amb almenys 62 morts, més d'un terç dels que compatibilitza el balanç provisional de la catàstrofe al País Valencià.

L'ARA ha pogut parlar amb el familiar d'una persona treballadora, que sol·licita mantenir l'anonimat perquè, segons assegura, l'empresa els ha amenaçat que, si informen del succeït als mitjans de comunicació, patiran represàlies. Els retrets dels empleats també es dirigeixen a la Generalitat Valenciana, ja que asseguren que a les 19 h el telèfon del Servei d'Emergències no donava senyal.

El familiar amb qui ha pogut parlar aquest diari assegura que la companyia que hauria coaccionat els treballadors és Savia, que compta amb 22 centres al País Valencià. Aquest testimoni explica com durant la tarda i nit de dimarts no van rebre l'ajuda de cap directiu ni comandament de l'empresa. Ben al contrari, l'endemà van ser renyats severament pel cap de manteniment, que els va retreure les morts. Per verificar la versió dels empleats, l'ARA s'ha posat en contacte amb la companyia, però aquesta ha posposat a més tard qualsevol declaració, circumstància que finalment no s'ha produït.

La confirmació del drama es va produir quan els efectius dels Serveis d'Emergències van arribar de matinada. Hores més tard els ancians que van sobreviure van ser traslladats a altres residències de Savia, tal com explicava a TVE Juan Matías Castillo, fill d'una persona ingressada. "Des de l'empresa ens han demanat que els deixem treballar i que no telefonem més. No sé res", va admetre. On també es van viure moments d'angoixa va ser al geriàtric de Massanassa. El patiment i la por van ser idèntiques. Plors i mostres de pànic mentre l'aigua no parava de pujar amenaçant desenes d'ancians que, asseguts en les seves cadires de rodes, cridaven impotents. Sortosament no es va produir cap víctima. Així ho ha confirmat l'empresa Solimar, propietària de la instal·lació. Els responsables del centre han detallat que van estar incomunicats, però que ja han recuperat el servei d'aigua potable i el de la llum parcialment. A més, han comptat amb l'assistència de dos metges de l'hospital La Fe de València i de dos infermers de la companyia. També disposen de subministrament de fàrmacs i la Generalitat Valenciana els ha enviat menjar.

El repte d'identificar les víctimes

En els últims dos dies la xifra de víctimes mortals no ha parat de créixer. La prioritat és l'alçament de cadàvers a la via pública i als edificis afectats. L'Institut de Medicina Legal de València disposa de nou equips forenses als quals se sumen vuit forenses més i un auxiliar del ministeri de Justícia. També treballen a la zona cinc forenses i un auxiliar d'autòpsia d'Alacant, cinc forenses de Castelló, cinc de Múrcia i dos de les Illes Balears. L'excepcionalitat de la situació ha propiciat que els jutjats de guàrdia hagin delegat els tràmits directament en els forenses i la policia. Un cop són alçats, els cossos són enviats a la Ciutat de la Justícia de València. Però ha quedat petita.

Ara aquestes persones esperen a ser identificades en una planta subterrània de l'aparcament, habilitada per fer front a la falta d'espai per acollir el centenar de víctimes que ha causat la gota freda al País Valencià. Amb tot, aquest dijous al vespre el govern espanyol ha anunciat que "ja no hi caben més morts", motiu pel qual també s'habilitarà la Fira València per utilitzar-la com a dipòsit de cadàvers. El dispositiu es completarà amb la prefectura de la Policia Nacional i la caserna central de la Guàrdia Civil a València, on els familiars que busquen desesperats els seus parents desapareguts podran aportar dades que ajudin a la identificació.

Davant d’aquesta emergència que “supera totes les magnituds habituals”, en paraules del director de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, Eneko Barberia, Catalunya també ha ofert ajuda i té un equip forense de vuit persones preparat per anar a València si calgués. A l’espera que les autoritats acabin de discernir el suport que necessiten, Barberia afegeix en declaracions a l’ARA que, si finalment s’ha d’enviar aquest equip, caldrà tenir en compte l’estat de les vies de comunicació per poder-hi arribar.

Mètodes científics avalats

Tant Catalunya com el País Valencià, explica Barberia, compten amb protocols específics davant d’una catàstrofe amb víctimes múltiples que estableixen la metodologia per identificar els cossos. Sigui com sigui, aclareix, sempre s’ha de fer servir un dels mètodes científics avalats: les empremtes, l’odontologia forense i l’ADN, que en aquest ordre són el més senzill, ràpid i econòmic. Barberia creu que a les víctimes de la DANA se les podrà identificar amb les empremtes en la seva gran majoria, perquè seran persones de nacionalitat espanyola que hauran registrat la seva marca dactilar en fer-se el DNI.

La tasca dels forenses també se surt de l’habitual en aquest cas pel que fa al procés de l’aixecament dels cadàvers. Dos dies després de l’impacte de la DANA, la xifra de víctimes segueix escalant conforme els equips d’emergències troben els cossos que han estat desapareguts. “El volum i la dimensió geogràfica és molt important, hi ha molta gent atrapada en autopistes, vehicles, rieres… S’hauran d’anar fent aixecaments i preparar equips més grans dels habituals”, valora Barberia.

Tot plegat comportarà, també, un impacte major de l’habitual per a aquests professionals. Barberia creu que, a més d’assegurar relleus per torns per evitar la saturació dels professionals, seria convenient que després de l’emergència els forenses tinguin un espai d’acompanyament psicològic on poder parlar del que han viscut, una necessitat que recorda que Catalunya va activar per primer cop després dels atemptats del 17-A.