La Guàrdia Civil creu que Alfonso Rus va finançar l'Olímpic de Xàtiva mitjançant "suborns"

ValènciaLa Guàrdia Civil considera que l'expresident de la Diputació de València, expresident provincial del Partit Popular i exalcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, hauria finançat el club de futbol Olímpic de Xàtiva, de tercera divisió, i del qual també era president, mitjançant suborns d'empreses adjudicatàries d'obres i serveis de l'ajuntament de la Costera.

Així consta en un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de prop de 300 pàgines, al qual ha tingut accés l'agència Efe, en què s'inclou una relació de les 23 empreses que haurien realitzat pagaments superiors a 12.000 euros entre 2003 i 2016 (Rus en va ser president entre el 2006 i el 2015).

La investigació forma part d'una peça secreta que instrueix el jutjat número 18 de València, encarregat del cas Imelsa, en la qual s'investiguen presumptes delictes de malversació, tràfic d'influències, prevaricació, frau en la contractació pública, suborn i falsedat documental d'exdirigents de l'empresa pública de la Diputació de València.

Una de les primeres conclusions a què arriba la UCO és que cap d'aquests pagaments hauria tingut lloc abans de l'arribada d'Alfonso Rus a la presidència del club. De fet, els primers abonaments s'haurien realitzat el 2006, uns mesos després del seu nomenament com a president.

La Guàrdia Civil constata, a més, que els pagaments coincidirien amb "l'existència simultània de relacions comercials d'aquestes empreses amb determinades administracions o ens dependents vinculats a Rus, on aquest últim tenia una indubtable capacitat decisòria". En aquest sentit, la UCO subratlla que amb Rus, l'Olímpic de Xàtiva hauria aconseguit un increment molt significatiu dels ingressos publicitaris, a més de l'existència de preus diferents segons si els serveis els gestionava directament el club o el mateix polític del Partit Popular.

Els pagaments coincidien amb els terminis de concessions públiques

Durant la investigació, la UCO hauria constatat la simultaneïtat dels pagaments efectuats a l'Olímpic de Xàtiva amb els terminis de diverses convocatòries de concessions públiques. En el cas de la companyia Cleop, per exemple, destaca que l'abonament de prop de 60.000 euros hauria tingut lloc el mateix dia en què l'empresa Gerocleop va comunicar a l'Ajuntament de Xàtiva que adquiria els drets sobre uns terrenys on estava previst construir un centre geriàtric. En relació amb aquest fet, els investigadors compten amb un àudio en què se sent Alfons Rus i l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, conversant sobre el cobrament d'una comissió il·legal arran de la construcció de la residència, una circumstància que posteriorment va confessar el mateix Benavent.

Pel que fa a la companyia Franjuán, el pagament de més de 50.000 euros s'hauria produït en dos moments diferents que coincidirien amb el període de licitació d'un concurs promogut per l'Ajuntament i la posterior modificació d'aquest contracte. Juntament amb aquestes dues empreses, la Guàrdia Civil situa en el mateix paper de pagadors de suposats suborns les companyies Llanera, Asfaltos Gerola –que hauria abonat més de 80.000 euros al club–, Acciona Infraestructuras –69.600 euros–, Inelcom i Inditec –que hauria pagat 30.250 euros.

Desviament de fons d'Imelsa a l'Olímpic a través de l'emissió de factures falses

Una altra de les fórmules que s'haurien utilitzat per finançar l'equip xativí, segons les declaracions de Marcos Benavent, l'autodenominat ionqui dels diners, hauria sigut el desviament de fons d'Imelsa al club de futbol mitjançant l'emissió de factures fictícies a altres companyies. La Guàrdia Civil creu que algunes de les empreses vinculades a aquestes operacions van ser Gestión Gráfica 2000, que hauria efectuat un pagament de 17.700 euros, i Meydis, que n'hauria abonat 14.220. Finalment, la UCO defensa que, al marge d'aquestes operacions, Benavent hauria lliurat 100.000 euros en efectiu a Alfonso Rus procedents d'Imelsa, també amb la finalitat de finançar l'Olímpic.