El govern valencià vol deixar en mans de les famílies la tria de la llengua vehicular a cada escola

ValènciaEl govern valencià pretén que siguin les famílies i no el consell escolar els que triïn la llengua vehicular de cada centre. Així ho ha avançat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha detallat que la conselleria compta amb un esborrany "molt avançat" de la que serà la nova llei de plurilingüisme, que serà tramitada per les Corts durant els pròxims mesos. La norma ara vigent estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.

El projecte preveu fer "una consulta" telemàtica a les famílies de l'alumnat de primària i secundària sobre la "llengua base" en la qual s'han d'impartir les matèries troncals, reservant un mínim del 25% de la docència per a l'altre idioma cooficial i un percentatge encara per definir per a una llengua estrangera. Les famílies que participarien en el procés serien les dels estudiants que accedeixin per primera vegada al sistema educatiu. Amb tot, i en el primer any d'aplicació de la norma, també s'estudia preguntar a "totes les famílies" del centre.

Tot i que McEvoy no ha detallat el nou model, aquest no s'aplicaria íntegrament en els municipis de vuit comarques on històricament el català no ha estat present o ho ha estat residualment. Es tracta del Baix Segura a la província d’Alacant; de la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València, i de l'Alt Palància a la de Castelló. En aquestes localitats, la llengua vehicular seria sempre el castellà i únicament s'estudiarà l'assignatura de valencià si l'alumnat ho sol·licita. S'aplicaria, així, una excepció prevista per la llei d'educació de l'any 1983, encara vigent. De fet, aquesta excepcionalitat ja ha estat aprovada en l'avantprojecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat del 2024 –coneguda popularment com la llei d'acompanyament als pressupostos.

Al preguntar-li per la negativa del PP i Vox al fet que la llengua vehicular sigui definida per un projecte lingüístic, el secretari autonòmic ha emfatitzat que els dos partits prefereixen que "la llibertat d'elecció sigui dels pares i de les mares dels alumnes". "En el Consell Escolar la representació és paritària i no equilibrada entre famílies, professors i alumnes. Llavors, el que volem és que siguin les famílies les que trien de la mateixa manera que ho va fer, per exemple, amb la jornada escolar l'anterior govern", ha resumit McEvoy.

L'alt càrrec del departament d'Educació també ha detallat que l'esborrany inclou una sèrie de taules que preveuen diferents percentatges en l'ús de cada llengua. A més, també s'ha dissenyat un mecanisme de revisió i actualització del model escollit.

Finalment, Daniel McEvoy ha subratllat que la Generalitat vol "garantir" i "fomentar" l'aprenentatge del valencià i que aquest els resulti "amable i apetible". Per això, posarà en marxa una certificació dels nivells adquirits en les diferents etapes. "Una llengua no es pot aprendre per imposició, la llengua cal protegir-la i cal voler-la, però no es pot imposar mai i és la línia que nosaltres seguim", ha conclòs.

"Per què no es deixa a les famílies triar si l'alumnat vol estudiar matemàtiques o castellà?"

La proposta de la conselleria d'Educació ha estat rebutjada de manera "frontal" pels partits de l'oposició i pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV). Per als representants dels docents, el projecte "persegueix l'anihilació del valencià en el sistema educatiu". En aquest sentit, des de l'STEPV afirmen que justificar la modificació amb el raonament que "el valencià és una llengua d'imposició és un argument maniqueu i totalment absurd pedagògicament parlant". "El valencià és una llengua oficial i ha de rebre el mateix tractament que el castellà. Per això, parlar d'imposició és una fal·làcia que només s'usa en el cas del valencià. ¿O és que el castellà i l'anglès com a llengua vehicular no s'imposa igual que el valencià?", han emfatitzat des del sindicat. Des de l'STEPV han titllat d'"irresponsable" que les famílies puguin triar la llengua vehicular del centre, "com no poden elegir si s'ha d'impartir matemàtiques o geografia i història".

Sobre l'alumnat de les de vuit comarques on històricament el català no ha estat present o ho ha estat residualment, el sindicat docent afirma que és "evident que estes comarques han de tindre un tractament diferenciat respecte a l'ensenyament en valencià, però fomentar que no s'estudie el valencià ni que s'impartisquen assignatures en valencià és donar un tractament de ciutadans de segona al nostre alumnat, ja que es limiten les oportunitats de treball futures si no tenen coneixements de la nostra llengua".

Pel que fa als col·lectius que agrupen les famílies dels estudiants, els AMPA, les opinions estan dividides, fonamentalment, entre associacions de familiars de centres concertats, que hi estan a favor, i les públiques, molt més representatives, i entre les quals n'hi ha a favor i d'altres que asseguren que la conselleria cedeix davant els grups de les pressions dels sectors més conservadors.

Mentrestant els partits de l'oposició coincideixen a rebutjar el projecte. Per al portaveu d'Educació del PSPV a les Corts, José Luis Lorenz, és "ridícul" que tot el treball fet per elaborar el projecte lingüístic d'un centre educatiu es pugui "modificar sense tindre en compte la visió global pedagògica del centre del professorat". En una línia semblant, el portaveu d'Educació de Compromís, Gerard Fullana, considera que la decisió de fer "referèndums" per triar la llengua base de cada centre educatiu "amaga la vertadera intenció de crear una guerra entre famílies per reobrir la batalla lingüística". Segons Fullana, "no es tracta de cap mecanisme de llibertat d'elecció, perquè un 51% pot decidir pel 49%; per tant, aquest referèndum entre les famílies no garanteix cap llibertat".