El govern valencià reclama la regularització dels migrants de l''Aquarius' per raons humanitàries
El Consell defensa l'aplicació d'aquesta fórmula mentre s'obre "la via de la regularització per arrelament"
ValènciaLa vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha reclamat aquest dimarts a la delegada del govern espanyol al País Valencià, Gloria Calero, la regularització administrativa dels migrants arribats amb el vaixell Aquarius l'any 2018 a través de la figura d'autorització de residència per raons humanitàries recollida al reial decret 1325/2003. Aquesta norma regula el règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades.
Després de reunir-se amb Calero, Oltra ha explicat als mitjans de comunicació que la trobada ha sigut "molt productiva" i ha destacat que la delegada del govern espanyol s'havia compromès a traslladar al ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions la fórmula plantejada per la vicepresidenta valenciana. Segons ha dit la també consellera d'Inclusió i Polítiques Inclusives, aquesta opció "podria ser una solució" temporal" mentre s'obre "la via de la regularització per arrelament", atès que els ciutadans afectats resideixen al País Valencià des de fa tres anys.
La proposta traslladada per Oltra ha estat negociada prèviament pel Consell amb la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i l'Associació de Supervivents de l'Aquarius. La figura permetria concedir una autorització d'un any que es podria renovar fins que l'executiu considerés, i comporta l'autorització de treball i la possibilitat de reagrupació familiar.
L'aplicació d'aquesta figura està concebuda per a persones víctimes de conflictes bèl·lics que han de fugir del seu país. En aquests casos, els estats membres tenen l'obligació d'acollir i protegir aquests ciutadans en compliment al dret internacional humanitari i de la Convenció de Ginebra.
Dels 629 migrants rescatats, 78 es van traslladar a França i 551 es van quedar a Espanya, però només 374 hi van formalitzar la sol·licitud de protecció internacional. Amb dades del 2020, el ministeri de l'Interior havia resolt només 66 sol·licituds amb el balanç següent: 49 van ser ser denegades, vuit obtenir el reconeixement de l'estatut de refugiat i nou van ser arxivades. La resta encara estaven en fase de tramitació.