Plurilingüisme

El govern valencià modifica la llei de plurilingüisme i suprimeix l'Oficina de Drets Lingüístics

S'elimina l'obligació que l'alumnat de les zones castellanoparlants cursen un 25% dels continguts en valencià

El conseller d'Educació, Universitats i Ocupació del govern valencià, José Antonio Rovira.
Marta Ferrer
03/10/2023
2 min

ValènciaEl ple del Consell ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat de 2024 —coneguda popularment com la llei d'acompanyament als pressupostos— que contempla reduccions d'impostos per als ciutadans valencians. No obstant això, aquesta llei també recull la modificació de la llei 4/2018 de plurilingüisme, de manera que s'elimina l'obligació que l'alumnat de les zones castellanes cursin un 25% dels continguts en valencià.

Aquesta modificació, a més, permet que els estudiants castellanoparlants puguin rebre tot l'ensenyament en castellà –ni tan sols rebrien l'assignatura de valencià, perquè l'exempció continua vigent–. Mentrestant, els alumnes valencianoparlants no podrien rebre l'ensenyament completament en valencià, la seva llengua, perquè, a més de l'assignatura de castellà –de la qual no hi ha possibilitat legal de quedar exempts– estarien obligats a cursar un 25% de les matèries en castellà.

Ja es va avançar fa mesos que l'executiu del PP i Vox modificaria la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del PSPV, Compromís i Unides Podem per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular per a l'alumnat que sol·liciti l'exempció de l'estudi de l'assignatura. Es tracta d'una opció que la llei d'ensenyament de l'any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Aquestes comarques són el Baix Segura a la província d'Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València: i l'Alt Palància a la de Castelló.

El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va justificar la decisió perquè “hi ha una incoherència en el fet que als joves de les zones en les quals la Llei d'Ús i Ensenyament dona l'exempció de valencià, al mateix temps, per la Llei del plurilingüisme, se'ls obliga a donar assignatures en un idioma del qual estan exempts” i va assegurar que actuaria amb urgència.

També se suprimeix l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i del Consell Social de les Llengües. Aquesta primera va crear-se amb la finalitat de vigilar la llengua utilitzada en comerços, establiments de consum o de turisme de caràcter privat, i tenia potestat per a declarar la vulneració de drets lingüístics. La llei d'acompanyament per al 2024 considera que l'ODL suposa una duplicitat, perquè exerceix una activitat paral·lela a altres organismes que poden dur a terme les mateixes funcions, com la tramitació de queixes i suggeriments per part dels diferents òrgans de l'administració. La proposta d'eliminació del Consell Social de les Llengües, que naix per a donar veu a la pluralitat de la societat valenciana, es justifica perquè les funcions de control es poden exercir també en l'àmbit parlamentari, així com a través d'altres òrgans de participació existents.

Per la seva part, Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) han presentat una bateria d'al·legacions a l'avantprojecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme, ja que consideren aquesta modificació una discriminació de l'alumnat castellanoparlant, a banda de ser "il·legal" eliminar el dret d'estudiar matèries en valencià a les comarques castellanoparlants.

stats