El front judicial posa en perill el futur del govern valencià

ValènciaEl front judicial, protagonitzat aquests dies per la imputació de la vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra, però també el desgast de set anys de gestió, la possible recuperació del PP i l'ascens de Vox podrien fer perillar la continuïtat del cicle progressista iniciat al País Valencià el 2015.

Un dels elements que més amenacen el projecte de PSPV, Compromís i Unides Podem és l'afebliment dels seus líders. La més desgastada és Oltra, investigada en el cas que ha de determinar si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit Luis Eduardo Ramírez. Segons la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia, tot i que no hi ha "proves directes" que hi vinculin la dirigent de Compromís, sí que hi ha "una sèrie d'indicis" que fan sospitar la possible "existència d'un concert entre la senyora Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir la seva aleshores parella […] o bé de protegir la carrera política de l'aforada".

Per a la vicepresidenta tot plegat és una "cacera política de l'extrema dreta", una afirmació que justifica perquè la causa es va iniciar quan l'associació Gobierna-te, de la periodista i exdirigent de Vox Cristina Seguí, es va querellar contra Oltra. Tot i que en un primer moment la querella va ser desestimada, finalment la secció quarta de l'Audiència Provincial de València –a instàncies de la defensa de la menor, exercida per l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra España 2000– va ordenar-ne la reobertura.

El focus judicial també esguita el cap del Consell, Ximo Puig, després que el seu germà Francis hagi estat imputat per un presumpte frau en la concessió d'ajudes dels governs valencià, català i aragonès. La causa ha d'aclarir si les empreses Comunicació dels Ports, Mas Mut Produccions, Canal Maestrat i Kirol Produccions, companyies en què Francis Puig té una participació, van duplicar i inflar factures per justificar el cobrament de subvencions entre els anys 2015 i 2018. 

A la carpeta dels revessos als tribunals al govern valencià cal sumar-hi també l'anul·lació completa o parcial de nombroses normes com els decrets d'usos lingüístics, el de creació de l'Oficina de Drets Lingüístics o el de plurilingüisme. Resolucions que han provocat el malestar en l'executiu però també el desencís d'alguns votants progressistes, decebuts per la impotència del Consell i també per la seva prudència, exemplificada amb la no aprovació del requisit lingüístic.

Tampoc hi ha ajudat la sovint tibant relació entre PSPV i Compromís, refermada ahir per la coportaveu de la coalició valencianista, Àgueda Micó, que va afirmar que una hipotètica destitució d’Oltra, que aquest divendres ha tornat a descartar dimitir, "suposaria un trencament" de l'executiu perquè en un govern plural "les decisions s’adopten de manera col·lectiva".

Ben segur que tampoc afavoreix l'entesa la tensió que generen uns pronòstics electorals que dibuixen un escenari molt ajustat. Ho confirmava el 23 de maig una enquesta del diari Las Provincias, segons la qual el bloc progressista sumaria entre 49 i 52 escons i el conservador, entre 47 i 51. Igualtat màxima a menys d'un any de les eleccions.