Comença el segon judici a Francisco Camps pel cas Gürtel

ValènciaAquest diumenge s'ha clausurat a Madrid l'última edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Hi han passat centenars d'alcaldes, diputats, consellers i presidents autonòmics i estatals delerosos de promocionar els atractius dels seus territoris. Ben pocs hauran estat conscients, però, que l'adjudicació l'any 2009 d'un expositor en aquest mateix certamen farà que aquest dilluns l'expresident valencià Francisco Camps torni a seure al banc dels acusats.

Com ara fa 11 anys, quan Camps va ser absolt en el cas dels vestits, al darrere del judici a l'excap del Consell hi ha la seva relació amb l'empresa Orange Market –la filial valenciana de la Gürtel–. Segons el jutge instructor de l'Audiència Nacional, José de la Mata, el contracte de Fitur hauria servit perquè el Partit Popular saldés part dels 800.000 euros que li devia a la trama corrupta per organitzar els seus mítings. La resta s'hauria liquidat, segons el magistrat, amb “pagaments en metàl·lic (donacions il·legals de beneficiaris d’adjudicacions)” i girs de “factures falses d’Orange Market a empresaris valencians”.

Qui creu fermament en la culpabilitat de Camps és la Fiscalia, que assegura que l’expresident va donar instruccions verbals a l’exdirectora general de promoció institucional Salvadora Ibars perquè adjudiquessin a Orange Market el muntatge de l’expositor a canvi de 366.529 euros. En l'operació també haurien participat els exconsellers Alicia de Miguel, Luis Rosado i Manuel Cervera, que acompanyaran l'excap del Consell al banc dels acusats. Si els fets són provats, l'expresident valencià podria afrontar una pena de fins a dos anys i mig de presó i deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic que sol·licita el ministeri fiscal pels delictes de prevaricació i frau.

Confessions dels líders de Gürtel i ex alts càrrecs de la Generalitat

Diversos ex alts càrrecs del govern valencià, el considerat líder de la Gürtel, Francisco Correa; el seu número dos, Pablo Crespo, i el responsable de la trama corrupta al País Valencià, Álvaro Pérez, el Bigotes, han reconegut les acusacions després d'arribar a un acord amb la Fiscalia. No són els únics. De fet, prop d'una desena d'acusats han admès la seva culpabilitat. Entre ells, hi ha els ex alts càrrecs de la Generalitat Silvia Caballer, Vicente Farnós, Enrique Navarro i Enrique Bort. Aquest no és, però, el cas de Camps.

Els testimonis clau de Ricardo Costa i el Bigotes

Un dels pilars en què s’ha fonamentat la instrucció ha sigut la declaració de l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa durant el judici pel finançament il·legal de la formació celebrat l'any 2018, que va certificar que el partit va "finançar les seves campanyes electorals [dels anys 2007 i 2008, el període en el qual era dirigit per Francisco Camps] de manera absolutament irregular". Durant el seu testimoni, Costa va explicar que va ser Camps qui va ordenar fer contractes amb Orange Market, i que aquests encàrrecs es van finançar en part amb diner negre obtingut de donacions d’empresaris. El relat de l’exdirigent del PP va ser confirmat pel cap de la companyia, Álvaro Pérez 'el Bigotes', que va afirmar que Camps li va prometre el contracte de Fitur el novembre del 2008.

L'expresident valencià ha negat una vegada i una altra les acusacions i les ha atribuït a una "persecució mediàtica", de la Fiscalia Anticorrupció i de la Guàrdia Civil. També ha recordat que des de l'any 2011 ha superat nou imputacions: quatre pel Gran Premi de València de Fórmula 1, i la resta per la visita del papa Benet XVI a València, el cas Nóos, el projecte fallit del Centre de Convencions de Castelló de la Plana i pel finançament irregular del PP valencià. Totes van ser finalment arxivades.

Judici a Alfonso Rus

Igual que Camps, el que va ser un dels seus màxims col·laboradors, l'expresident de la Diputació i del PP de la província de València Alfonso Rus, també s'asseurà aquest dilluns en el banc dels acusats –en el seu cas per primer cop– presumptament per haver contractat de forma irregular diversos treballadors en dues empreses públiques.